Lli?ons italianes

Del president de la Rep¨²blica o del Govern d'It¨¤lia (Giuseppe Conte!) amb prou feines se¡¯n sap res, per¨° tothom sap qui ¨¦s Matteo Salvini: vicepresident, ministre de l¡¯Interior i el seguidor m¨¦s desacomplexat del preco? Silvio Berlusconi, temible quan Donald Trump encara no havia viscut la humiliaci¨® p¨²blica m¨¦s costosa dels ¨²ltims anys. Barack Obama se¡¯n va riure en p¨²blic i poc despr¨¦s era Melania, la dona de Trump, qui plorava desconsolada, segons Michael Wolff, perqu¨¨ incre?blement el seu marit havia guanyat les eleccions del 2016 i comen?ava el seu sabotatge estructural.

Tot havia comen?at venturosament b¨¦ dos anys enrere, cap al 2014. Vost¨¨s recorden com recordo jo la fotografia (retallada) del tr¨¨vol de camises blanques de la socialdemocr¨¤cia: Manuel Valls, Matteo Renzi i Pedro S¨¢nchez. Encap?alaven una joventut pol¨ªtica en xarxa, postcapitalista i addicta al m¨°bil amb un servidor captiu. A Macron, una altra camisa blanca, avui li va molt millor que a Valls, a S¨¢nchez no li va pas mal i a Renzi se li comen?a a posar el futur de cara. L'egolatria ¨¦s de potes curtes i ritme velo? per¨° tendeix a la caducitat de l¡¯impuls i el fervor, com possiblement li caducar¨¤ a Matteo Salvini, l¡¯estrella neofeixista que lidera avui It¨¤lia. Pot haver com¨¨s un greu error t¨¤ctic i estrat¨¨gic en rebentar des de mitjans d¡¯agost la seva alian?a amb l¡¯esquerra de les 5 Estrelles. Ja ning¨² no els associa amb Podem, per¨° Podem era el seu germ¨¤ silvestre, com ho era m¨¦s org¨¤nicament de Syriza a Gr¨¨cia.

Avui gaireb¨¦ cap no ¨¦s on era, per¨° l¡¯hybris o la inconsci¨¨ncia dels l¨ªmits poden regalar-li a Europa, i no nom¨¦s a It¨¤lia, la remissi¨® de la seva pitjor xacra interna. Matteo Salvini ha promogut entre bany i canallada d¡¯estiu, com va dir Javier Cercas, una convocat¨°ria avan?ada d¡¯eleccions i incre?blement no ha previst ¡ªo ha calculat malament¡ª l¡¯afinitat social i pol¨ªtica que va quedar arrasada (i ajornada) amb l¡¯acord de govern estramb¨°tic entre Salvini i Di Maio per fer Giuseppe Conte president del Govern.

Lli?ons, la qual cosa es diu lli?ons, no trec cap perqu¨¨ en pol¨ªtica no existeixen lli?ons sin¨® aprenentatges

?s veritat que Salvini es podria aliar amb la Forza Italia de Berlusconi, per¨° els n¨²meros no surten i, avui dia, o des de fa uns dies, l¡¯alian?a l¨°gica per governar It¨¤lia continua estant, com a comen?aments del 2018, entre el Partit Democr¨¤tic (amb una altra v¨ªctima de l¡¯hybris dins, Matteo Renzi), i les 5 Estrelles. Perqu¨¨ 5 Estrelles es renti la culpa d¡¯haver-se deixat aixafar medi¨¤ticament per Salvini i la seva Lliga Nord faran falta m¨¦s de dos dies, per¨° algun tipus de govern amb Di Maio i un Renzi ressuscitat tindria l¡¯aire d¡¯haver tret de l¡¯armari la camisa i haver-la planxat per poder blanquejar el sepulcre dels seus pecats passats. El que va arru?nar l¡¯acord Salvini-Di Maio va ser la continu?tat d¡¯una idea respectable del Govern itali¨¤ perqu¨¨ Salvini va controlar l¡¯agenda medi¨¤tica com va voler: gaireb¨¦ ning¨² ja no sabia fora d¡¯It¨¤lia que el president era un jurista prestigi¨®s, Giuseppe Conte, i l¡¯altre vicepresident pertanyia a les 5 Estrelles i es diu Di Maio.

De lli?ons, el que se¡¯n diu lli?ons, jo no en trec cap perqu¨¨ en pol¨ªtica no hi ha lli?ons, sin¨® aprenentatges. Igual que el Partit Dem¨°crata dels Estats Units es va equivocar en promoure com a candidata una Hillary Clinton llastada per enfrontar-se el 2016 amb el verin¨®s i patri¨°tic triomfador Trump (encara que poqu¨ªssima gent havia previst el resultat), pot ser que avui Salvini s¡¯estigui errant en la seva estrat¨¨gia en plena dutxa d¡¯autoestima narcisista i exposici¨® medi¨¤tica. Podria estar obrint la porta del darrere per a un Govern itali¨¤ reconnectat amb Macron i amb el nou prestigi (inestable) de Pedro S¨¢nchez a Europa, com si la moviola en pol¨ªtica s¨ª que exist¨ªs (i encara que Manuel Valls sigui avui fora de Fran?a, per¨° no d¡¯Europa).

A Espanya no hi ha Govern per¨° n¡¯hi pot haver. Un portugu¨¨s amb ascendent a l¡¯esquerra espanyola acaba de redactar una invitaci¨® al pragmatisme pol¨ªtic en un breu article de fa uns dies sense renyar ning¨² i sense exhibir la influ¨¨ncia que sap que t¨¦ en els dirigents de Podem. Boaventura de Sousa Santos aposta per ¡°aliances que defensin la democr¨¤cia¡±, com si Espanya tingu¨¦s encara alguna cosa per dir a Europa, i ho fa des del pragmatisme del m¨®n real, de l¡¯experi¨¨ncia vital i de l¡¯assessoria amistosa a l¡¯esquerra, i a Podem dins d¡¯aquesta.

Del govern d'It¨¤lia (Giuseppe Conte!) hi ha amb prou feines not¨ªcia per¨° tothom sap qui ¨¦s Matteo Salvini