L¡¯empara legal permet organitzar 450 correbous l¡¯any

L¡¯envestida d'una vaqueta contra el p¨²blic en una pla?a m¨°bil a Vidreres (Selva) ha fet ressorgir el debat sobre els correbous. L¡¯Ajuntament admet que el balan? de 19 persones ferides obliga a replantejar la conveni¨¨ncia d'aquest tipus de festes. El partit Pacma i entitats animalistes han mostrat el seu rebuig a l'¨²s d'animals amb finalitats l¨²diques i estudien accions legals contra els organitzadors. Catalunya celebra anualment 450 correbous o actes festius amb les vaquetes com a protagonistes. Una llei aprovada pel Parlament el 2010 empara expressament aquests espectacles, al mateix temps que prohibeix les corrides.

L¡¯alcalde de Vidreres, Jordi Camps, va al¡¤legar aquest dilluns que l¡¯acte organitzat durant la festa major complia amb la normativa exigida. Tot i aix¨°, un toro va ser capa? de saltar la tanca de la pla?a i atacar diversos espectadors. D'entre els afectats el diagn¨°stic m¨¦s greu ¨¦s el d'una dona que, com a conseq¨¹¨¨ncia de l'envestida, va quedar ferida de gravetat i va ser operada d'urg¨¨ncies diumenge a la nit a l'hospital Josep Trueta de Girona. El toro va haver de ser sacrificat a trets per agents de la policia local.

Els' correbous'?tenen carta blanca a Catalunya per decisi¨® expressa del Parlament

L¡¯Ajuntament de Vidreres va lamentar els fets i es va reunir amb l'entitat que organitza els correbous per abordar l'accident. En un comunicat, el Consistori assegura que en els pr¨°xims dies informar¨¤ sobre si el tancament queda prohibit en el futur o si s'endureixen les condicions per celebrar-lo. Els Mossos d'Esquadra han obert una investigaci¨® per aclarir si va haver-hi neglig¨¨ncia en l'organitzaci¨®. El Departament d¡¯Interior va confirmar que els tr¨¤mits per autoritzar l¡¯encierro eren correctes i que no hi havia motius per rebutjar la celebraci¨® taurina.

Interior revisa, juntament amb la direcci¨® general de Jocs i Espectacle, les sol¡¤licituds que presenten els municipis interessats a organitzar un correbous. En el cas que faci falta la instal¡¤laci¨® de places m¨°bils, com a Vidreres, ¨¦s un t¨¨cnic municipal qui envia l'informe pertinent de la instal¡¤laci¨® i l'avaluaci¨® de si compleix amb les garanties necess¨¤ries. El vistiplau final el concedeix la delegaci¨® territorial de la Generalitat. ¡°Si tot est¨¤ en ordre, no hi ha motiu per suspendre un correbou, perqu¨¨ la llei els permet¡±, apunten fonts de la Generalitat.

Els correbous i festejos amb vaquetes tenen carta blanca a Catalunya per decisi¨® expressa del Parlament des que, el 2010, Converg¨¨ncia, ERC, PP i la majoria dels diputats del PSC es van posar d'acord per aprovar el seu blindatge. Van al¡¤legar que les festes on el toro ¨¦s protagonista ¨¦s una tradici¨® que mereix ser respectada, perqu¨¨ forma part de la cultura d¡¯¡°un bon nombre de poblacions¡±. La Generalitat ratifica que els primers indicis d'aquest tipus de revetlles daten del segle XVII, i que als dos segles posteriors es van estendre i van popularitzar. Paradoxalment, la protecci¨® legal es va recollir en la mateixa norma que decreta, de manera expressa, la ¡°prohibici¨® de les corregudes de toros¡±.

A Catalunya es van celebrar l'any passat 457 festejos taurins. El c¨¤lcul computa tots els actes que tenen un toro com a eix de la festa, des d'un tancament a un bou caplla?at o un bou embolat. La majoria (439 actes), es van celebrar en una trentena de municipis de les Terres de l¡¯Ebre, on durant les festes majors es programen diversos actes en un mateix dia. Per¨°, m¨¦s enll¨¤ del que passi al sud de Catalunya, on els bous s¨®n un element molt arrelat de la cultura popular, tamb¨¦ hi ha altres municipis que programen tancaments. Com El Morell o Mont-roig del Camp, a Tarragona.

Despr¨¦s de la supressi¨® dels festejos que se celebraven a Torroella de Montgr¨ª, Olot o Roses, Vidreres ¨¦s l'¨²nic municipi de Girona que resisteix programant correbous durant les festes. A les comarques barcelonines, s¨®n Cardona i Santpedor, tots dos al Bages, els municipis que organitzen espectacles amb vaquetes a la pla?a. Tamb¨¦ Badalona o Vilafranca del Pened¨¨s havien ofert festejos semblants, fins que fa uns anys van desapar¨¨ixer de la programaci¨®.