El ¡®post¡¯ que va fer sortir de l¡¯anonimat una escultura del segle XIV

El juny del 2018, Joan Yeguas, conservador de Renaixement i Barroc del MNAC, visitava l¡¯esgl¨¦sia de Sant Pere de Bellver d¡¯Oss¨®, un petit nucli de la localitat d¡¯Oss¨® de Si¨® (Urgell) de menys de cent habitants. De l¡¯interior de l¡¯esgl¨¦sia li va sorprendre una enorme talla de pedra de 120 cent¨ªmetres d¡¯altura tallada en gres local en bon estat de conservaci¨® i restes de policromia. Yeguas, actiu a les xarxes socials, sobretot a Facebook, on fa una aportaci¨® di¨¤ria amb imatges del patrimoni que capta amb la seva c¨¤mera, va fer una fotografia de l¡¯est¨¤tua i la va pujar a la xarxa amb el comentari: ¡°Obra top de l¡¯Urgell conservada ¡®in situ¡¯. ??s in¨¨dita (vull dir si est¨¤ estudiada)?¡±. Al cap de pocs minuts, un altre historiador de l¡¯art, Alberto Velasco, activista de les xarxes que amb les seves piulades pot encendre internet amb temes com les obres del monestir de Sixena o la pol¨¨mica sobre les subvencions a l¡¯Institut Nova Hist¨°ria, es va limitar a apuntar el nom de l¡¯expert en escultura g¨°tica catalana, Joan Valero, que quan el va anomenar va rebre una notificaci¨® al compte privat. Valero va preguntar, al cap de poca estona: ¡°Ostres, hi ha una imatge central?¡±. ¡°Despr¨¦s, quan arribi a casa¡±, li va contestar r¨¤pidament Yeguas. ¡°Em sembla que s¡¯hi pot posar nom i cognom¡±, va continuar Valero, mentre que Velasco va reblar: ¡°Estic intrigat¡±.

La intu?ci¨® de Yeguas va ser certa: l¡¯escultura era in¨¨dita i tenia un pare reconegut: Jordi de D¨¦u, un escultor del segle XIV d¡¯origen grec que va treballar al Pante¨® Reial de Poblet i a la fa?ana g¨°tica de l¡¯Ajuntament de Barcelona, entre molts altres llocs. En pocs mesos, la pe?a ha passat, despr¨¦s de difondre¡¯s per les xarxes socials, de ser una desconeguda a protagonitzar un article signat per Joan Valero en l¡¯¨²ltim n¨²mero de la revista URTX que edita el Museu Comarcal de l¡¯Urgell de T¨¤rrega. Valero, despr¨¦s d¡¯estudiar-la, assegura que es tracta d¡¯un Sant Pere barbut (titular de l¡¯esgl¨¦sia de Bellver d¡¯Oss¨®), que fins fa poc era a la fa?ana del temple, tot i que durant diversos segles va pert¨¤nyer a l¡¯altar major. Per a ell no hi ha dubte que Jordi de D¨¦u ¨¦s l¡¯autor, despr¨¦s d¡¯analitzar el rostre (disposici¨® dels cabells i celles arquejades) i els plecs del mantell. L¡¯escultura, conclou Valero, podria ser d¡¯entre el 1377 i el 1380. Entre els candidats d¡¯haver pagat l'obra, el noble Dalmau de Mur o el seu successor Dalmau de Queralt, aleshores senyors de localitats.

I ¨¦s que les xarxes socials, m¨¦s enll¨¤ de selfies, fotos de mascotes i menjar, estan plenes de fotografies d¡¯art i patrimoni que moltes persones pengen als seus comptes i que ajuden a difondre¡¯l perqu¨¨ arribi a tothom que navegui sense haver de visitar cap mena de centre ni museu, sobretot als m¨¦s joves, que viuen, conversen i s¡¯informen a trav¨¦s de les xarxes. D¡¯aix¨° els museus n¡¯han anat prenent nota per captar nous p¨²blics.

Les xarxes i internet s¨®n l¡¯eina que ha utilitzat Amical Wikimedia, una organitzaci¨® independent que promou Viquip¨¨dia (la Wikipedia en catal¨¤), per identificar amb seguretat ni m¨¦s ni menys que 21.666 fotografies d¡¯entre 1880 i 1930 de patrimoni, paisatges i vida social i cultural que es trobaven emmagatzemades a la Mem¨°ria Digital de Catalunya, del Departament de Cultura. Al final han estat 15 participants els que hi han col¡¤laborat distribuint i assignant aquestes imatges en els articles corresponents de Viquip¨¨dia: 663 fotografies han passat a il¡¤lustrar articles que fins ara no tenien imatge o no tenien imatge del passat, d¡¯altres havien desaparegut o b¨¦ canviat, com la masia de Can Codina de Sant Joan Desp¨ª, la Casa de la Coromina de la vall de Bianya, la Puda de Montserrat o el Pi dels Tres Branques, esgl¨¦sies i monestirs com el de Santa Maria de Poblet o la Seu Vella de Lleida, a m¨¦s de m¨²ltiples creus de terme com la de Belltall, la del Pal de Castellb¨° o la de Can Grau de Begues.

¡°Tot va venir quan un usuari va detectar que algunes de les imatges no quadraven amb la descripci¨® i ens va demanar que l¡¯ajud¨¦ssim a corregir-ho. I entre diverses persones, en un treball d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia col¡¤lectiva, s¡¯ha aconseguit solucionar-ho¡±, explica Esther Sol¨¦, coordinadora de projectes d¡¯Amical Wikimedia. ¡°Les primeres trucades es van articular via Twitter, on hi ha persones molt actives, com Yeguas i Velasco. Els vaig esmentar perqu¨¨ hi fessin un cop d¡¯ull i aix¨ª va comen?ar tot. Per¨° les llistes estaven en obert i de fet, hi ha coses que encara no estan identificades i encara s¨®n aqu¨ª, si alg¨² les pot identificar. Ho vaig publicar a Twitter, per¨° ho podria haver fet a Facebook i Instagram, ¨¦s indiferent, perqu¨¨ les llistes s¨®n a Viquip¨¨dia. Tothom hi pot col¡¤laborar¡±. Segons Sol¨¦, ¡°¨¦s el primer projecte que es fa a aquesta escala a Viquip¨¨dia, per¨° la intenci¨® ¨¦s fer-ne m¨¦s si surt l¡¯oportunitat de nous fons que vagin entrant en el domini p¨²blic¡±.