Mare, tinc fam

Camilo Sesto va n¨¦ixer morint-se i va viure guarint-se. Ho explica ell mateix al principi de la seva autobiografia, Camilo (Plaza y Jan¨¦s, 1985), un llibre demostra la seva dimensi¨®: l'artista va relatar les seves vides fa 34 anys, quan encara tenia temps per parlar de les coses que quan ets vell ¨¦s prefent ometre-les. El noi que va viure de pressa es va escriure a sobre, i el seu relat comen?a quan, als tres anys, va agafar unes febres que gaireb¨¦ se l'emporten, com li havia passat a la seva germana gran, Mari Carmen, morta als 20 mesos. Un dia va dir: "Mare, tinc fam", i la seva mare, Joaquina, va c¨®rrer pels passadissos cridant que el nen s'havia curat. ¡°Mai m¨¦s em vaig tornar a posar malalt¡±, va dir Camilo Blanes Cort¨¦s (Alcoi, Alacant, 1946), una llegenda de la m¨²sica espanyola, que va morir diumenge a la matinada als 72 anys. Al cap de molts anys, en el punt m¨¦s alt del seu ¨¨xit, Camilo Sesto va fer sortir la seva mare del poble i se la va emportar a Londres, primera vegada que pujava a l'avi¨® i primera que sentia a parlar angl¨¨s; els van rebre a l'aeroport un n¨²vol de fot¨°grafs i, a la nit, el fill va convidar la mare a sopar, per¨° ella va dir que no, gr¨¤cies: va treure d'una maleta de pell car¨ªssima formatge, pernil, llonganissa, xori?o, bacall¨¤, pa i una carmanyola amb un rostit de conill de muntanya, i va anunciar: ¡°Jo no tinc gana¡±.

La p¨¤tria no ¨¦s la infantesa, li deia sempre la senyora Joaquina: la p¨¤tria ¨¦s el menjar. Quan el seu pare, Eliseo, va morir,?Camilo Sesto es va emportar la seva mare amb ell a Los Angeles. Aquella senyora no va tastar una hamburguesa en la seva vida i es negava a entrar als restaurants; tot el que feia que tenia a veure amb el menjar era preguntar al seu fill qu¨¨ li havia de cuinar per dinar i per sopar. A la ciutat i a la cultura nord-americana s'hi va acoblar perfectament, i el seu fill va pensar a comprar-s'hi una casa, al costat de la de Frank Sinatra (Camilo Sesto, com Frank Blue Eyes, tamb¨¦ va tenir inicis apadrinat ¨C¡°protegit¡±¨C per una banda de delinq¨¹ents, en el cas de l'espanyol no era la m¨¤fia italoamericana sin¨® una banda d'Usera, Los Ojos Negros. La?impressionant hist¨°ria d'aquest col¡¤lectiu l'explica a la revista Madriz Servando Rocha). La casa que va voler Camilo Sesto havia sigut de Katharine Hepburn, John Travolta i, sobretot, Paul McCartney, ¡°el meu ¨ªdol de tota la vida¡±, explica a les seves mem¨°ries.

Va concertar una cita amb el venedor de la mansi¨®, que va arribar al domicili de Camilo Sesto i la seva mare a l'hora de sopar amb la condici¨® que nom¨¦s li servissin menjar espanyol. En veure-ho, la senyora Joaquina va obrir uns ulls com plats: ¡°Aquest no ¨¦s el boxejador de les pel¡¤l¨ªcules?¡±. S¨ª que ho era: Sylvester Stallone, 36 anys, l'edat que havia de fer?Camilo Sesto. L'artista espanyol es va decidir a la cuina per tres especialitats del que ell va anomenar la casa Blanes, la seva pr¨°pia casa. De primer, crema freda de cogombre, per postres flam d'ou poc carregat de sucre. I de segon? Aix¨ª ho va explicar ell mateix: ¡°La mat¨¨ria b¨¤sica s¨®n els pebrots vermells, ben carnosos, un o dos per comensal, i no gaire grossos. A la paella, i amb oli d'oliva, preparem un refregit amb ceba, all, julivert, tom¨¤quet i p¨¨sols frescos; quan tot est¨¤ gaireb¨¦ fet, hi afegim carn magra de porc picada molt fina, de la mida dels grans d'arr¨°s. Un cop la barreja est¨¤ ben fregida, afegim a la paella arr¨°s, safr¨¤, amb generositat, c¨²rcuma, sal i un polsim de pebre. Ho ofeguem tot b¨¦. A part, tallem els pebrots a prop de la tija, en traiem les llavors i despr¨¦s els farcim amb la barreja disposada. Ho tapem amb el tros tallat i els emboliquem ?acuradament en paper de plata. En una olla de pressi¨® col¡¤loquem una reixeta, un plat o qualsevol altre estri que impedeixi que els pebrots toquin el fons. S'hi aboca una mica d'aigua, tot procurant que no sobrepassi el nivell de la reixeta. Hi col¡¤loquem amb cura els pebrots i tapem b¨¦ l'olla. Un cop arribat al grau m¨¤xim de pressi¨®, abaixem el foc i ho deixem fer al vapor durant una hora justa. En una cassola normal triguen unes tres hores, per¨° cal estar atents que no hi falti vapor, per la qual cosa resulta m¨¦s c¨°moda l'olla de pressi¨®. ?s important la mesura del temps perqu¨¨ l'arr¨°s quedi al punt i pugui absorbir els sucs del pebrot¡±.

Joaquina Cort¨¦s, mestressa de casa, va morir el 1995; el seu marit, Eliseo Blanes, electricista, el 1982. "Era el meu millor amic", va dir Camilo Sesto d'ell. "Jo no l'estimo?perqu¨¨ sigui fam¨®s, sin¨® perqu¨¨ ¨¦s una persona incre?ble", va dir la mare del fill. Sempre recordaven els dies en qu¨¨ aquell nen podia morir al llit, com li havia passat a la seva primera filla; van recordar com van saber que estava curat quan va anunciar "mare, tinc fam" i llavors va comen?ar a menjar-se el m¨®n.

Mor Camilo Sesto