Detectada, per primer cop, aigua a l¡¯atmosfera d¡¯una superterra a la zona habitable

L'aigua ¨¦s molt abundant i a l'univers se'n pot trobar pertot arreu, fins i tot a la superf¨ªcie de les estrelles. No obstant aix¨°, detectar-ne en planetes rocosos a la dist¨¤ncia adequada del seu astre ¨¦s un dels requisits necessaris per plantejar-se si un m¨®n ¨¦s habitable o fins i tot per buscar-hi els primers senyals de vida. Avui, la revista Nature anuncia la troballa d'un senyal que desvetlla que hi ha aigua a l'atmosfera de K2-18b, un planeta una mica m¨¦s gran que la Terra que orbita una estrella nana vermella a 111 anys llum de dist¨¤ncia, a la constel¡¤laci¨® de Leo.

La part interessant del descobriment ¨¦s que, a difer¨¨ncia de la majoria dels planetes la composici¨® atmosf¨¨rica dels que coneixem, K2-18b no ¨¦s un gegant gas¨®s, com J¨²piter, que orbita molt a prop de la seva estrella. Aquest objecte est¨¤ situat en el que es coneix com a zona habitable, la dist¨¤ncia justa a la qual l'aigua pot romandre en estat l¨ªquid, i t¨¦ caracter¨ªstiques que el converteixen en una mena de superterra, que gaireb¨¦ fa vuit vegades la massa de la Terra i 2,3 vegades el seu radi.

Tot i aix¨°, el m¨®n que han estudiat els autors de la detecci¨®, un equip del University College de Londres (Regne Unit) liderat per Angelos Tsiaras que va fer servir imatges recollides pel telescopi Hubble, no est¨¤ exposat en les mateixes condicions que la Terra. ?s una nana vermella, el tipus m¨¦s abundant a l'univers. Aix¨° les converteix en bones candidates per albergar mons amb vida, per¨° s¨®n bastant diferents del nostre Sol. Sense una massa suficient per consumir la seva energia nuclear de manera estable, cada cert temps llancen flamarades que, almenys fins ara, es creia que arrasarien les atmosferes de planetes propers com K2-18b.

"?s la primera vegada que es detecta aigua en un planeta de mida tan petita¡±, comenta Enric Pall¨¦, un expert en planetes extrasolars de l'Institut Astrof¨ªsic de les Can¨¤ries que no ha participat en l'estudi. ¡°I si es pot fer amb Hubble, amb James Webb [un telescopi molt m¨¦s gran que es llan?ar¨¤ previsiblement en dos anys], ser¨¤ possible fer-ho en m¨¦s planetes, de dimensions m¨¦s petites i amb m¨¦s precisi¨®¡±, continua Pall¨¦. El dubte encara ¨¦s si les nanes vermelles proporcionen un entorn adequat per a la vida. ¡°Que s'hagi trobat aigua a l'atmosfera d'aquest planeta significa que molts dels planetes que orbiten aquestes estrelles podrien tenir atmosfera¡±, assenyala.

Durant els propers anys, nous instruments com el James Webb permetran apropar-se molt m¨¦s a les atmosferes dels milers de planetes extrasolars descoberts. Tamb¨¦ ¨¦s possible que noves dades modelin la nostra visi¨® sobre el que succeeix en aquells mons llunyans, cosa que ja comen?a a fer l'article publicat avui a Nature. Les nanes vermelles emeten molta menys calor que el Sol i perqu¨¨ un planeta en la seva ¨°rbita rebi prou energia per mantenir l¨ªquida la seva aigua superficial, ha d'estar-hi molt a prop. Aix¨° provoca que, com sempre que un objecte m¨¦s petit dona voltes massa a prop d'un de molt m¨¦s gran, com li passa a la Lluna amb la Terra i a Mercuri amb el Sol, la seva ¨°rbita quedi fixada i sempre mostra la mateixa cara a l'estrella.

Hi ha dubtes que els planetes que orbiten nanes vermelles tinguin atmosferes com la que s¡¯ha descobert

En el cas d'un planeta com K2-18b, ¨¦s previsible que l'hemisferi que sempre est¨¤ exposat a l'estrella quedi abrasat i el que queda a l'ombra, congelat. Aix¨° deixaria enmig de les dues meitats de clima extrem una franja amb una temperatura m¨¦s o menys adequada per a la vida. Els cient¨ªfics plantegen tamb¨¦ que si compten amb una atmosfera prou densa, pugui servir per crear a l'interior unes din¨¤miques clim¨¤tiques que generin un ambient menys extrem.

Per¨° ¨¦s possible que el nou planeta no sigui exactament una superterra i s'assembli m¨¦s a un mininept¨², el tipus de planetes extrasolars m¨¦s comuns. Tot i que la massa de K2-18b ¨¦s vuit vegades m¨¦s gran que la de la Terra i est¨¤ per sota de les deu en qu¨¨ es comen?a a parlar de minineptuns, el radi, amb 2,3 vegades el terrestre, est¨¤ lleugerament per sobre. Aix¨° significa que la seva atmosfera pot ser molt m¨¦s ¨¤mplia i densa que la de la Terra, aix¨° significaria que la pressi¨® atmosf¨¨rica sobre aquell m¨®n seria molt elevada i que les condicions per a la vida serien, almenys segons els criteris actuals, m¨¦s ¨¤rdues.

Tot aix¨° s¨®n, de moment, especulacions, per¨° la troballa anuncia una nova etapa en el coneixement dels milers de mons que ja coneixem fora del sistema solar.