Sorgeix una opci¨® catalanista que desautoritza el proc¨¦s unilateral
Prop de 300 ciutadans de diferents corrents catalanistes es reuniran dissabte que ve per crear una alternativa al secessionisme
Prop de 300 ciutadans de diferents corrents catalanistes es reuniran dissabte vinent a Poblet per crear una alternativa al secessionisme unilateral i il¡¤legal. I que desautoritza el proc¨¦s per impossible i perqu¨¨ ha fracturat la societat catalana, sense renegar frontalment de la independ¨¨ncia . ?s una ¡°autoconvocat¨°ria¡± de la ¡°societat civil¡± que fa mesos que ultima quatre documents constitutius d¡¯un ¡°programa de pa¨ªs¡± amb pretensi¨® de ser transversal.
La pot¨¨ncia de la iniciativa ¡ªbatejada ¡°El pa¨ªs de dem¨¤¡±¡ª rau en qu¨¨ no es basa en la coordinaci¨® dels m¨²ltiples cercles sorgits de la desfeta de la nacionalista Converg¨¨ncia (CDC) i la desaparici¨® de la democristiana Uni¨®.
Tamb¨¦ que, encara que hi acudiran personatges com l¡¯exl¨ªder convergent Marta Pascal, o els exconsellers Llu¨ªs Recoder (CDC) i Jordi Williams (socialista), ells no dirigeixen el projecte. Entre els 270 participants, hi abunden professionals a la trentena, polit¨°legs, soci¨°legs, exlletrats del Parlament i executius. El coordinador ¨¦s l¡¯economista i director general de la fundaci¨® de l¡¯Escola de Disseny Industrial, Antoni Garrell.
Un altre del que els seus promotors consideren els punts forts ¨¦s que no projecten ara com ara la creaci¨® d¡¯un partit, sin¨® una reflexi¨® d¡¯¡°estats generals¡± del catalanisme amb un fort component autocr¨ªtic.
La iniciativa va n¨¦ixer amb la reuni¨® de treball de 43 persones i la discussi¨® inicial de quatre esquemes (valors, pol¨ªtica, economies i model social) el 29 de juny passat al palau Macaya de Barcelona. ¡°Inexorablement desembocar¨¤ en la creaci¨® d¡¯una associaci¨®¡±, pronostiquen els patrocinadors, de la qual ja tenen el domini d¡¯internet registrat, encara que aix¨° es decidir¨¤ a Poblet.
Aquests esquemes de discussi¨® han creat sengles documents de pes (totalitzen 120 p¨¤gines), encara sotmesos a esmenes, als quals ha accedit EL PAIS i que es presentaran p¨²blicament a comen?aments d¡¯aquesta setmana. L¡¯esquema ¨¦s doncs l¡¯invers d¡¯altres iniciatives: sorgeix ¡°des de baix¡±, i no d¡¯una coordinaci¨® de diversos dirigents des de ¡°dalt¡±.
Els textos propugnen un catalanisme taxativament allunyat de la unilateralitat i de la violaci¨® de la legalitat, aix¨ª com un programa reformista m¨ªnim per refor?ar l¡¯autogovern. Tamb¨¦ un arrelament en els valors europeus, la cohesi¨® social i la ¡°identitat m¨²ltiple¡±, a mig cam¨ª del comunitarisme i d¡¯una socialdemocr¨¤cia suau.
I un reformisme econ¨°mic radical que entrecreua plantejaments liberals i socials, amb ¨¨mfasi en l¡¯¡°economia del coneixement¡± i la revoluci¨® tecnol¨°gica: preveu tecnol¨°gicament factible la setmana de 20 hores, i propugna la pol¨ªtica de ¡°rendes m¨ªnimes¡± per a diferents col¡¤lectius, sense arribar a la renda universal.
La iniciativa va n¨¦ixer amb la reuni¨® de treball de 43 persones i la discussi¨® inicial de quatre esquemes
Encara que aquestes propostes econ¨°miques estan en l¡¯avantguarda del debat europeu, el que atraur¨¤ m¨¦s atenci¨® ser¨¤ la pon¨¨ncia pol¨ªtica. Sostenen els seus redactors que ¡°la independ¨¨ncia ¨¦s un objectiu leg¨ªtim¡±, per¨° que si s¡¯opta per la independ¨¨ncia ha de ser per vies oposades a les del proc¨¦s: mitjan?ant ¡°la ren¨²ncia a la unilateralitat, el compliment de la llei i una gesti¨® realista¡± i pactista.
Per¨° tamb¨¦ descriu que es tracta d¡¯un objectiu ¡°dif¨ªcilment assequible¡±, si ¡°no disposa d¡¯un suport social clarament majoritari¡± i ¡°de la comunitat internacional¡±. Per aix¨° el proc¨¦s secessionista ha estat ¡°un frac¨¤s estrat¨¨gic, que molta gent encara no vol recon¨¨ixer¡±.
Un frac¨¤s trufat de ¡°gran improvisaci¨®¡±, ¡°tacticisme¡±, falta de ¡°respecte per les lleis¡± i una ¡°via unilateral¡± que ¡°va trencar amb una llarga tradici¨® pactista¡± del catalanisme. Aix¨ª es va convocar ¡°un refer¨¨ndum per la independ¨¨ncia al qual no se sentia convocada una part molt important de la societat¡±, avalua.
El fiasco va arribar perqu¨¨ es va violar el principi que ¡°les regles de joc han de respectar-se ja que no s¨®n separables del principi democr¨¤tic¡±, i ¨¦s ¡°indispensable que es respecti la independ¨¨ncia judicial¡±. Aix¨ª, ¡°no nom¨¦s ha impedit arribar a ¡°la independ¨¨ncia que es perseguia, sin¨® que ha propiciat la crisi m¨¦s important de la hist¨°ria recent de Catalunya; en comptes de servir per avan?ar ens ha fet retrocedir¡±, dividir els catalans, i danyar el resultat de ¡°molts anys de pol¨ªtica integradora¡±, conclou.
Per aix¨° proposen un programa que respecti la Constituci¨® i es basi en cinc eixos: la completa recuperaci¨® de l¡¯Estatut de 2006; una ¨¤mplia ¡°transfer¨¨ncia de compet¨¨ncies en educaci¨®, llengua, cultura, dret civil i immigraci¨®¡±; el ¡°principi de la integritat competencial en l¡¯exercici de la potestat legislativa¡±; una reforma del finan?ament auton¨°mic i ¡°un sistema de relaci¨® bilateral amb l¡¯Estat¡±, idees ¡°no exhaustives, sin¨® indicatives¡±.
Una societat tecnol¨°gica al servei de la cohesi¨® social
El cap¨ªtol econ¨°mic ¨¦s el m¨¦s modern entre els dels programes dels partits catalans, en general adscrits al conegut mecanisme de retallar i enganxar.
Encara que les (poc conegudes) propostes fiscals d'Units per avan?ar s¨®n tamb¨¦ noves, perqu¨¨ persegueixen un fil conductor que tamb¨¦ es troba en les d'El Pa¨ªs de dem¨¤: l'equilibri de drets i deures i l'apel¡¤laci¨® a la responsabilitat social, en el compliment de les regles, el respecte al medi ambient i el pagament d'impostos.
El punt de partida de la nova xarxa no ¨¦s el passat, sin¨® el present, i encara m¨¦s, l'immediat futur: ¡°el coneixement i el capital hum¨¤ es dibuixen com les bases imprescindibles per vertebrar un model productiu competitiu, innovador i sostenible¡±.
Per aix¨°, emfatitza ¡°el talent de les persones¡± (i la seva ¡°retenci¨®¡±) com un de ¡°els factors m¨¦s estrat¨¨gics¡± i ¡°generador de benestar¡±. I per tant la formaci¨®, la investigaci¨® i el desenvolupament i les vocacions empresarials. La inversi¨® p¨²blica ha de tenir un paper clau en el suport de la mobilitat i particularment del ferrocarril; la generalitzaci¨® de la banda ampla; i el desplegament del 5G.
L'empresa privada es considera l'eix principal de l'economia de mercat, i es postula l'augment de grand¨¤ria de les microempreses, si conv¨¦ amb est¨ªmuls p¨²blics; i el seu millor finan?ament, no nom¨¦s bancari.
Davant del tremendisme amb que alguns enfoquen la robotizaci¨®n manufacturera en curs, la xarxa proposa la formaci¨® cont¨ªnua, la reinvenci¨® dels perfils professionals, l'¨¨mfasi en la cohesi¨® social i l'assumpci¨® que ¡°avui hi ha capacitat tecnol¨°gica suficient per ajustar la jornada a 20 hores setmanals¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
