¡°Parlar d¡¯indults est¨¤ fora de lloc; la pena s¡¯ha de complir¡±

Concepci¨®n Tal¨®n (Val¨¨ncia, 1960) va assumir la direcci¨® de la Fiscalia de Barcelona el febrer de 2018, quan el m¨¦s dur del proc¨¦s havia passat. Per¨° encara recorda la ¡°tensi¨® i preocupaci¨®¡± d¡¯aquella tardor, la comuni¨® entre els fiscals, pendents ¡°minut a minut¡± del que passava. I una imatge gravada a foc, que va contemplar des de la Ciutat de la Just¨ªcia de Barcelona: ¡°Els tractors entrant per una Gran Via sense tr¨¤nsit... No sabia fins on arribaria. Crec que encara no ho sabem¡±. Poc amiga de conversar amb periodistes, parla amb una claredat que a ella mateixa l¡¯espanta.

Pregunta. La tardor de 2017 es va escampar el des¨¤nim a la Fiscalia. Ha millorat el clima?

Resposta. Va ser molt dur. Ara estem m¨¦s tranquils, per¨° encara en una ¨¨poca de calma tensa.

P. Creu que la societat catalana est¨¤ dividida?

R. Est¨¤ m¨¦s relaxada, no hi ha tanta crispaci¨®... ?s perqu¨¨ la gent ha deixat de discutir, de parlar de pol¨ªtica en cercles familiars i d¡¯amics. Aix¨ª s¡¯evita l¡¯enfrontament. Per¨° s¨ª que hi ha divisi¨®. Hi ha un sector molt important que est¨¤ extraordin¨¤riament disgustat amb la situaci¨® a Catalunya. Encara avui penses qu¨¨ passar¨¤, quin ser¨¤ el detonador...

¡°Em produeix tristesa sentir el president de la meva comunitat dir que ¡®ho tornarem a fer¡¯¡±

P. Qu¨¨ opina que el president, Quim Torra, digui ¡°ho tornarem a fer¡± quan al¡¤ludeix a l¡¯1-O i al proc¨¦s?

R. Em produeix tristesa sentir el president de la meva comunitat aut¨°noma dir aix¨°. Mentrestant, la pol¨ªtica catalana est¨¤ aturada. L¡¯obsessi¨® per aquest tema ¨¦s preocupant, fa que no parin atenci¨® a gaires necessitats socials. Ho tornaran a fer? Tothom ¨¦s lliure per defensar les seves idees, per¨° dins del marc legal. Si troben el cam¨ª per fer-ho legalment, la Fiscalia no hi intervindr¨¤. No perseguim ideologies.

P. Torra ha insinuat que no acudir¨¤ al seu judici per desobedi¨¨ncia...

R. Com a ciutad¨¤, exerceix el seu dret. Se celebrar¨¤ en la seva abs¨¨ncia, com tants d¡¯altres.

P. Un informe del fiscal de vigil¨¤ncia penitenci¨¤ria de Barcelona diu que els pol¨ªtics en pres¨® preventiva a Catalunya han rebut tracte de favor. El comparteix?

¡°Si es detecta tracte de favor, els pol¨ªtics presos no podran complir pena aqu¨ª¡±

R. Totalment. No han tingut el mateix tracte els pol¨ªtics que d¡¯altres. Fins i tot els presos ordinaris s¡¯han queixat. Han rebut un nombre molt superior de visites. Tamb¨¦ detectem moviments en els c¨¤rrecs directius dels centres penitenciaris...

P. En cas que el Tribunal Suprem condemni els processats per l¡¯1-O, haurien de complir pena en presons catalanes?

R. La Fiscalia dubta de la imparcialitat del Govern per all¨° que hem vist. Si l¡¯administraci¨® penitenci¨¤ria est¨¤ disposada que compleixin com els altres, poden fer-ho. Per¨° si es detecta un tracte de favor, no podrien continuar complint la condemna aqu¨ª. En virtut del principi d¡¯igualtat i legalitat, la Fiscalia actuaria.

P. Amb el canvi de govern, l¡¯independentisme va pensar que la Fiscalia modularia la seva posici¨® en el judici del proc¨¦s.

R. I no ha estat aix¨ª. El ministeri fiscal no est¨¤ al servei del govern, com s¡¯ha demostrat. A m¨¦s a m¨¦s, hi havia quatre primeres espases portant aquest judici.

P. Qu¨¨ opina de la possibilitat d¡¯un indult?

R. Parlar ara d¡¯indult est¨¤ fora de lloc. Quan s¡¯imposa una pena, s¡¯ha de complir. S¡¯ha de rebre el retret jur¨ªdic. I hi ha la prevenci¨® general, que est¨¤ funcionant: ha motivat que molts pol¨ªtics s¡¯hagin retret una mica...

P. Els pol¨ªtics presos desperten l¡¯empatia de bona part de la societat catalana.

R. S¨ª, s¡¯han posat de manifest les seves situacions personals, surten a la premsa cada dia... Per¨° hi ha delinq¨¹ents comuns que tamb¨¦ passen situacions personals delicades i la societat ho desconeix. A m¨¦s a m¨¦s, la simpatia ¨¦s nom¨¦s d¡¯una part de la societat, no de tota.

P. Creu que, en el cas de Catalunya, la just¨ªcia s¡¯ha barrejat amb q¨¹estions de la pol¨ªtica?

R. No crec que el poder judicial hagi substitu?t l¡¯executiu. Per¨° els pol¨ªtics no han sabut veure venir aquest problema abans que es produ?ssin uns fets que s¨ª que entren en les nostres compet¨¨ncies. Tampoc no hi han posat remei. I el poder judicial ha sostingut l¡¯Estat.

R. Despr¨¦s de la crisi de seguretat a Barcelona aquest estiu, l¡¯alcaldessa, Ada Colau, va carregar contra la Fiscalia per no acudir a les reunions i desentendre¡¯s del tema.

P. No vaig a les juntes perqu¨¨ l¡¯ajuntament, un edifici p¨²blic, el presideix un lla? groc. L¡¯alcaldessa ho sap perfectament. Aquest lla? no mostra suport a uns presos, diu que en aquest pa¨ªs hi ha presos pol¨ªtics. I aix¨° ¨¦s tant com dir-nos prevaricadors.

P. Colau va dir que va anar ¡°a buscar¡± la Fiscalia...

R. Ens vam reunir al meu despatx, per¨° no va venir a buscar-me, sin¨® a parlar de seguretat. M¡¯han sorpr¨¨s les seves cr¨ªtiques. No he vist que assumeixi cap responsabilitat. Va parlar d¡¯Interior, de la Fiscalia, dels jutges... I ella t¨¦ la responsabilitat de treballar. Quan Albert Batlle [tinent d¡¯alcalde de seguretat] diu que hi ha un problema de seguretat i que es treballar¨¤, com a ciutadana em dona molt¨ªssima m¨¦s tranquil¡¤litat que si despr¨¦s surt l¡¯alcaldessa i diu que no n¡¯hi ha.

P. I qu¨¨ est¨¤ fent la Fiscalia per la seguretat?

R. En els furts, treballem per allunyar els reincidents de certes zones. Quan veiem que alg¨² ¨¦s molt actiu a Ciutat Vella o al passeig de Gr¨¤cia, intentem allunyar-lo. Per¨° ¨¦s dif¨ªcil. Cal una reforma del Codi Penal que computi els antecedents perqu¨¨ els delictes lleus de furt es converteixin en delictes menys greus i aix¨ª es pugui demanar pres¨®. Aix¨° ¨¦s senzill.