El proc¨¦s a casa de la mossa Forester

El grau de dissensi¨® que ha provocat el proc¨¦s sobiranista a les llars catalanes pot ser susceptible de discussi¨®, per¨° no la seva pres¨¨ncia a l'estil espasa de D¨¤mocles. D'aix¨° no se n'ha salvat ni la particular fam¨ªlia de la inspectora dels Mossos d'Esquadra Norma Forester. La seva creadora, Teresa Solana, l'enfronta en la seva tercera aventura, Octubre (Alrev¨¦s, col¡¤lecci¨® Crims.cat), al debat entre les seves conviccions pol¨ªtiques i la seva professi¨®, tamb¨¦ amb les radicals i oposades postures dels membres del seu clan i fins i tot amb les del seu propi equip d'investigaci¨® i del cos policial auton¨°mic, en el marc dels 11 dies previs al refer¨¨ndum de l'1 d'octubre del 2017. Al mig, un crim amb una v¨ªctima sense identitat, potser la met¨¤fora de la situaci¨® sociopol¨ªtica d'avui.

¡°La Norma s'ha tornat independentista dels de nova fornada, d'aquells no n'¨¦rem i ens hi hem convertit no tant per un tema identitari sin¨® m¨¦s aviat per tra?ar un cam¨ª per aconseguir una societat m¨¦s justa, republicana i feminista¡±, explica Solana (Barcelona, 1962) sobre ella i sobre el seu personatge, nascut fa nou anys a?Negres tempestes (premi Crims de Tinta) i que va reprendre a La casa de les papallones (2014). Per¨° no ¨¦s una novel¡¤la sobre l'1-O perqu¨¨ creu que encara ¨¦s ¡°impossible¡± fer-ne ficci¨®. ¡°Ens falten elements per saber qu¨¨ va passar abans i, sobretot, qu¨¨ va passar despr¨¦s; nom¨¦s he volgut captar, congelar, l'ambient d'un moment¡±.

Assegura que buscava tamb¨¦ ¡°desdramatizar aquella sensaci¨® arran de les ruptures familiars que generava el proc¨¦s; s¨ª, jo vaig discutir amb alguns familiars, per¨° va ser en casos molt minoritaris¡±, sost¨¦. Potser per tot aix¨°, les refer¨¨ncies dins de la novel¡¤la a la incertesa d'aquests dies s¨®n poc visibles, com si hi hagu¨¦s una cortineta a la rebotiga, sense jugar-hi ni elucubrar-hi narrativament. Aix¨ª, s'hi pot entreveure que als Mossos hi ha tensi¨® per si cal mantenir-se al costat de la Generalitat o b¨¦ complir les ordres judicials per evitar el refer¨¨ndum; en algun moment, s'intueix que alguns policies no es parlen entre ells per les seves postures pol¨ªtiques, refor?ades perqu¨¨ comandaments i nombres tenen familiars o amics en la concentraci¨® davant de la Conselleria d'Economia a Rambla de Catalunya o a les paradetes d'organitzaci¨® de l'ANC o a la seu de la CUP per impedir l'entrada de la Policia Nacional. ¡°He imaginat completament les visions contraposades, aquesta vegada no he fet entrevistes amb cap mosso ni he investigat sobre aquest tema¡±, aclareix de seguida Solana.

En l'¨¤mbit de l'estranya santa companya que conforma el cercle ¨ªntim de la mossa Forester, la idiosincr¨¤sia de cada personatge deixa entreveure de manera previsible al lector on se'ls trobar¨¤ i com acabaran. Aix¨ª, Mim¨ª, l'exhippie mare (soltera) de la Norma, para poc per casa perqu¨¨ durant aquests dies ¨¦s amb les seves hiperactives amigues septuagen¨¤ries de l'ANC; la seva filla Violeta, okupa fins a la novel¡¤la anterior, prossegueix a l'¨°rbita de la CUP; la tieta Margarita, monja clarissa del monestir de Pedralbes, apareix m¨¦s misteriosa que mai en la seva doble vida de hacker . Fins i tot les urnes viatgeres i clandestines hi tindran una tragic¨°mica aparici¨®. Per tot aix¨°, Norma (a qui li agradaria votar) recorda a la seva filla que en un imminent dinar familiar de diumenge ¡°no es podr¨¤ parlar de pol¨ªtica¡±, per evitar l'enfrontament entre el seu marit Octavi (un forense esc¨¨ptic i no independentista) i el seu cunyat (als ant¨ªpodes ideol¨°gics, com mana el t¨°pic).

Octubre, com a plantejament negrocriminal, segueix l'estil desenvolupat per Solana en les seves vuit obres anteriors, una traject¨°ria que va arrencar en Un crim imperfecte (2006, premi Brigada 21), totes marcades m¨¦s aviat ¡°pel procediment que per altres enfocaments¡±, aqu¨ª al servei d'un suposat crim fruit d'un robatori, amb un mort, de qui no se sabia res, i que vivia sota una falsa identitat. ¡°M'agradava la idea d'alg¨² de qui no s'aconsegueix esbrinar qui ¨¦s, en aquests temps de ci¨¨ncia forense tan avan?ada; ¨¦s una met¨¤fora de la desconfian?a en la v¨ªctima, molt propi de la societat actual¡±, diu Solana, que continua ambientant les seves obres en la Barcelona de l'Eixample i de Gr¨¤cia, on va viure: ¡°La ciutat m¨¦s negra del centre, de drogues i immigraci¨®, la conec menys, potser hi podria aportar m¨¦s coses amb una mirada del crim des dels barris m¨¦s burgesos¡±.

Creix en aquesta entrega el feminisme (¡°La Norma sempre ha estat feminista i vaig normalitzant comportaments, com la mateixa societat¡±) i tamb¨¦ la figura del sotsinspector Carrasco, ex Policia Nacional de la vella escola franquista, molt pol¨ªticament incorrecte a les portes de la seva jubilaci¨®, mentre aflora un nou sergent, Alberich (exprofesor de llat¨ª, una picada d'ullet potser al fet que la seva creadora ¨¦s llicenciada en filosofia i en filologia cl¨¤ssica), m¨¦s nacionalista que la seva col¡¤lega lesbiana Am¨¨lia. En qualsevol cas, el t¨ªpic humor solanesc?amb prou feines aflora. ¡°Vaig comen?ar aquesta novel¡¤la molt enfada pels presos i exiliats; al principi tenia un to m¨¦s seri¨®s que despr¨¦s vaig rebaixar i vaig recuperar m¨¦s la meva mirada; per aix¨° la saga Norma era ideal: si l'hagu¨¦s enfocat amb els germans hauria pres un aire m¨¦s pol¨ªtic¡±, afirma en refer¨¨ncia a la seva s¨¨rie sobre els investigadors bessons Eduard i Borja Masd¨¦u, amb els quals va iniciar la seva carrera liter¨¤ria.

Solana, primera escriptora catalana nominada als premis Edgar Allan Poe (2013) i que des del 2014 viu a Oxford (¡°aqu¨ª no es parla m¨¦s que del Brexit i el canvi clim¨¤tic; Catalunya ha desaparegut de l'agenda¡±), no descarta abordar el proc¨¦s ¡°fins i tot fora de l'¨¤mbit de la novel¡¤la negra¡±; per¨° aix¨° no seria fins que trobi un buit en la seva atape?da agenda, marcada per una novel¡¤la aparcada per fer Octubre i la promoci¨® internacional de la traducci¨® a l'angl¨¨s dels relats de Mat¨¨ria grisa, amb qu¨¨ va guanyar el 19¨¨ premi Roc Boronat. I tamb¨¦ quan el mateix proc¨¦s acabi.