Llibres bons i menuts

Com que cada dia ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil que la gent llegeixi, diverses editorials han comen?at a publicar llibres curts, de lectura f¨¤cil, per¨° de gran qualitat. En aquesta nostra rentr¨¦e marginal, ens hem fixat en els quatre t¨ªtols que ha tret, simult¨¤niament, la casa editora Viena, en una nova col¡¤lecci¨® anomenada Petits Plaers, que es diu aix¨ª perqu¨¨ no s¡¯ha vist mai a Catalunya que d¡¯un plaer petit se¡¯n digui un ¡°plaeret¡±.

De moment, els t¨ªtols posats a la venda s¨®n: El regne de les dones, d¡¯Anton Tx¨¨khov; Retrat de Shunkin, de Junichiro Tanizaki; Dos amics, d¡¯Ivan Turgu¨¦nev (o Turgu¨¦niev, per anar b¨¦), i Aquell estiu sufocant?¨Ccom tots els que ens esperen¨C, d¡¯Eduard von Keyserling. Les traduccions han estat encarregades a professionals distingits, com ho s¨®n Juan Gabriel, Albert Nolla, Jaume Creus i Clara Formosa, respectivament. Esperem que la col¡¤lecci¨® rutlli, i esperem que els catalans no caiguin en el mateix analfabetisme que els nord-americans, per posar un exemple gald¨®s, cosa que succeir¨¤ inevitablement si el conseller Bargall¨® i una bona colla de professors de secund¨¤ria continuen mostrant-se tan amics de l¡¯¨²s de les noves tecnologies, incl¨°s el tel¨¨fon port¨¤til i l¡¯iPad a les aules. Sort que un professor d¡¯institut, Andreu Navarra, ha escrit un llibre rebentant aquest modisme propi d¡¯ignorants i de pedagogs sense escr¨²pols ni capacitat de discerniment. (En principi, l¡¯educaci¨® no es va inventar per crear ¨¦ssers autom¨¤tics i distrets cont¨ªnuament, sin¨® ¨¦ssers pensants, racionals i cr¨ªtics. Parlarem d¡¯aquest llibre de Navarra en un altre article, pr¨°ximament).

Anton Tx¨¨khov ¨¦s un dels tres m¨¦s grans de la literatura russa de la segona meitat del segle XIX, juntament amb Dostoievski i Tolstoi. Per¨° el nostre escriptor d¡¯avui, autor d¡¯aquest El regne de les dones (o Un regne de dones, perqu¨¨ el rus no coneix els articles ni determinats ni indeterminats), ¨¦s l¡¯autor m¨¦s natural dels tres que hem esmentat. Dostoievski i Tolstoi s¨®n escriptors fenomenals i monumentals, autors que van traslladar als seus llibres i narracions, especialment a les novel¡¤les llargues ¨Cg¨¨nere que Tx¨¨khov no va arribar a practicar, encara que va dir que li hauria agradat¨C, un gruix esborronador d¡¯idees, opinions, estats d¡¯¨¤nim i turbul¨¨ncies socials. Ho va expressar molt b¨¦ l¡¯editor franc¨¨s d¡¯aquest autor a La Pl¨¦iade: ¡°Tx¨¨khov ¨¦s sens dubte l¡¯escriptor rus m¨¦s profundament i m¨¦s espont¨¤niament apreciat a l¡¯estranger [...] El m¨®n de Tx¨¨khov, de proporcions redu?des, de perfils lleugers, de tintes sordes i de resson¨¤ncies ofegades traspassa les fronteres amb una facilitat sorprenent, al contrari del que succeeix amb Tolstoi i amb Dostoievski¡±.

Tx¨¨khov, que era metge i practicava aquest ofici ¨CFlaubert nom¨¦s va heretar del seu pare, cirurgi¨¤, l¡¯amor a la dissecci¨® de la naturalesa de les coses, m¨¦s que dels ¨¦ssers humans¨C, coneixia de primera m¨¤ la vida dels homes i les dones ¨Cla de l¡¯amor, menys, terreny en qu¨¨ no va assolir cap gl¨°ria¨C, i aix¨ª la va descriure tant al seu teatre com a l¡¯enorme cos de l¡¯obra narrativa, molta encara per explorar en el m¨®n editorial en catal¨¤. No ho diem perqu¨¨ s¨ª: ¨¦s un fet que les narracions metropolitanes i rurals de Tx¨¨khov agradarien d¡¯all¨° m¨¦s als lectors catalans, que estimen les hist¨°ries mediocres, o mitjanes, o m¨¦s ¡°comuns¡±, per damunt de qualssevol altres: vegeu, si no, l¡¯¨¨xit immortal de les primeres novel¡¤les de Merc¨¨ Rodoreda. Semblem un pa¨ªs dotat per a l¡¯¨¨pica, per¨° en el fons estem fets per a la mat¨¨ria l¨ªrica, xarona i estovada.

A El regne de les dones, que agradar¨¤ a un bon sector del feminisme, dues dones, una propiet¨¤ria d¡¯una f¨¤brica, rica i amb milers de treballadors, i una serventa p¨¨l-roja, totes dues per casar, viuen les festes de Nadal entre el pis noble de casa seva ¨Cper on desfilen tots els beneficiaris de la dama¨C i el pis de sota, on viu la tieta de la protagonista, m¨¦s d¡¯estar per casa. ?s com el juss¨¤ i el sobir¨¤, com dos pols de dues exist¨¨ncies molt distintes, per¨° tots dos presidits per una figura que a R¨²ssia va tenir tant de poder i d¡¯ufana com a Catalunya en temps passats: la mestressa. (Com ¨¦s que, a part de Josep Carner i de Pla, ning¨² no ha escrit llargament sobre aquesta gran figura, un dels grans emblemes de les ¡°formes de vida catalana¡± que tan b¨¦ van analitzar Ferrater Mora i Vicens Vives?)

Com passa tot sovint a l¡¯obra del rus, tant l¡¯hereva i senyora de la casa com la seva minyona acabaran fadrines: no en un gest de sobirania feminista sin¨®, com escau a l¡¯al¡¤l¨¨rgia de Tx¨¨khov a les ideologies, perqu¨¨ el dest¨ª ¨Cque en aquest autor corre sempre acompanyat de mortalles que es cusen per endavant i testaments¨C sembla que aix¨ª ho hagi decidit. El m¨¨rit de Tx¨¨khov ¨¦s presentar aquest dest¨ª sota la forma del realisme m¨¦s natural del m¨®n, no sota el signe de la trag¨¨dia, menys encara de qualsevol t¨°pic d¡¯abrandat independentisme femen¨ª.