El veto al cotxe topa amb la falta de carrils bici metropolitans

La xarxa de carrils bici que connecta Barcelona i ciutats del seu entorn (el Prat, l'Hospitalet, Sant Adri¨¤ o Badalona) no est¨¤ a l'altura del moment, i entrar a la ciutat amb bici ¨¦s una cursa d'obstacles. I a Barcelona, els carrils mostren senyals de saturaci¨® durant les hores punta. S¨®n dues de les conclusions de l'estudi Per on van les bicis? del BACC, el Bicicleta Club de Catalunya. Els seus autors alerten que ni la xarxa de connexions metropolitanes ni la de Barcelona faciliten que els afectats per la restricci¨® de cotxes contaminants que prepara l'?rea Metropolitana de Barcelona (AMB) passin a la bici.

L'estudi del BACC, l'entitat de refer¨¨ncia en la bici urbana, pren com a font les dades que cada abril recull l'Ajuntament de Barcelona a trav¨¦s de l'aplicaci¨® de m¨°bil Ciclogreen, a la qual s'apunten volunt¨¤riament els ciclistes urbans i que va registrar gaireb¨¦ 11.000 trajectes. No ¨¦s una mostra cient¨ªfica, per¨° ¡°¨¦s el millor que tenim¡±, apunta Rub¨¦n Carboner, de la Comissi¨® T¨¨cnica del BACC, que alerta de la falta de dades en obert del recompte que fa el consistori als carrils. L'informe se centra durant les hores punta de dilluns a divendres i compara les fotos del 2019 i 2018.

D'aquest any, l'estudi assenyala ¡°la saturaci¨® de les vies principals¡± de Barcelona, com la Diagonal, Consell de Cent, Diputaci¨® o Proven?a; i ¡°el lent progr¨¦s de les connexions metropolitanes¡±, que ¡°poden limitar el creixement de la bici com a mitj¨¤ de transport¡±. L'estudi assenyala com, mentre que l'¨²s de la bici a Barcelona continua creixent, ¡°no s'aprecia un increment significatiu de les comunicacions entre Barcelona i les ciutats de l'entorn proper¡±.

El BACC alerta que davant de l'engegada de la zona de baixes emissions (ZBE, que al gener vetar¨¤ a la ciutat els cotxes m¨¦s contaminants) ¡°cal garantir que la capacitat, ampl¨¤ria i connectivitat de la xarxa siguin adequades¡± si es pret¨¦n que trajectes que ara es fan en cotxe passin als pedals. ¡°Per¨° nom¨¦s ser¨¤ possible si existeix infraestructura c¨°moda i segura¡±, alerta, i recorda que ¡°ha de fer-se en detriment de l'espai dedicat al cotxe¡±.

Carboner considera ¡°inexplicable que hi hagi connexions metropolitanes que s¨®n viables, per orografia i per proximitat, que no s'han acabat¡±. Com a exemple posa el trajecte per la Gran Via entre l¡¯Hospitalet i Barcelona, de la ciutat al Prat per la Zona Franca, el carril bici que entra a Sant Adri¨¤ i Badalona. Un altre front s¨®n les xarxes internes dels municipis de l'entorn, apunta Carboner, que cada ciutat ha d'habilitar. ¡°Que m¨¦s gent pugui anar amb bici no nom¨¦s ¨¦s positiu per a aquesta gent, sin¨® per a tots, perqu¨¨ cada bici ¨¦s salut per a qui pedaleja i un cotxe menys per a la resta¡±, insisteix l'autor de l'estudi.

El director de Mobilitat Sostenible de l'AMB, Carles Conill, explica que la Bicivia, un projecte de xarxa de carrils bici metropolitans que preveu 400 quil¨°metres, s'ha completat en un 60%, per¨° no precisa quina quantitat correspon a la xarxa principal, la que connecta la ciutat amb l'entorn. Conill reconeix que ¡°hi ha bastants projectes per completar¡±, per¨° recorda que en l'¨²ltim any s'ha avan?at en la connexi¨® Barcelona - Santa Coloma, per¨° no est¨¤ sencera, o entre Barcelona i Sant Adri¨¤ pel pont del Passador. Mentrestant, la prova que una bona connexi¨® atreu ciclistes ¨¦s la del final de la Diagonal amb Esplugues, molt concorreguda.

El BACC recorda finalment que l'augment de patinets i de repartiment de mercaderies amb bici afegeixen pressi¨® a la xarxa ciclista, per la qual cosa insten a ampliar-la i a eixamplar carrils. L'entitat tamb¨¦ fa una crida a les administracions ¡°a parar atenci¨® a l'¨²s combinat de la bicicleta amb el tren, com a Europa¡±.