Trepidant Mago Pop en la seva estrena al seu Teatre Victoria

Una hora i quart despr¨¦s d'haver comen?at l'espectacle, 1.200 persones, l'aforament del Teatre Victoria, en peus, aplaudien aquest dijous Antonio D¨ªaz, el Mago Pop. Era la segona funci¨® a Barcelona de Nada es imposible, un espectacle que ve avalat per un ¨¨xit de dos anys al Rialto de Madrid. Cautelarment, l'estrena oficial ser¨¤ a l'octubre, per¨° el muntatge que presenta Antonio D¨ªaz no dona la sensaci¨® de necessitar cap rodatge preventiu. La complexa maquin¨¤ria teatral i humana de l'espectacle funciona, no t¨¦ errades d'engranatge, ¨¦s trepidant i aconsegueix la sorpresa de la platea. La sorpresa ¨¦s l'estat d'¨¤nim que defineix la m¨¤gia, segons D¨ªaz.

L'argument de la funci¨® t¨¦ un insistent leitmotiv: els somnis poden realitzar-se, sobretot si no s'impedeix somiar. I el somni que D¨ªaz ens explica en l'espectacle ¨¦s poder volar. ?s obvi per a tots que el mag est¨¤ anunciant durant tota la funci¨® com acabar¨¤ el crescendo esc¨¨nic, encara que hi ha una volta de rosca final. D¨ªaz vola fins i tot dins d'una caixa de metacrilat tancada. Aquest efecte el vam veure a Barcelona amb David Copperfield el 1998. D¨ªaz el recull en una execuci¨® amb eleg¨¤ncia i precisi¨®.

M¨¢s informaci¨®n

Hausson, nou recital m¨¤gic

El Mago Pop es treu del barret el teatre Vict¨°ria

Lari, un magn¨ªfic regal d¡¯aniversari

L'espectacle presenta altres efectes m¨¦s coneguts encara que l'attrezzo ¨¦s renovat, com el que fa servir les disfreces dalinianes? a La casa de papel. Hi ha teletransportaci¨®; aparicions; un feed-back en el qual tot torna al lloc on estava inicialment i¡­ petits moments d'aut¨¨ntica prestidigitaci¨® amb la manipulaci¨® i multiplicaci¨® de cartes. Algun procedeix d'altres espectacles, com el que indueix els moviments d'una espectadora simplement acariciant la seva ombra que es projecta en una pantalla. Un efecte d'una enorme bellesa teatral, encara que aixeca una l¨°gica desconfian?a sobre la seva t¨¨cnica.

D¨ªaz ha aconseguit una cosa que semblava inassolible per a un mag espanyol: gaudir de les possibilitats que dona una producci¨® milion¨¤ria. Al darrere hi ha un concepte empresarial gens menyspreable que li ha perm¨¨s la compra del Victoria. A la fa?ana del teatre hi ha una definit¨°ria frase de la revista Forbes: ¡°L'il¡¤lusionista europeu m¨¦s taquiller del m¨®n¡±. Altres revistes han publicat reportatges menys afalagadors. Genii, l'any passat, l'acusava durament d'emprar trucs d'altres col¡¤legues sense perm¨ªs.

Acudir a l'efecte de c¨¤mera i muntatge als seus programes de televisi¨® ¨Cque no ¨¦s un truc, propi de la m¨¤gia, sin¨® un parany¨C i l'ocupaci¨®, tamb¨¦ en els teatres, de nombrosos compares barrejats amb el p¨²blic¡­ no pertany a la puresa de l'art. Al Victoria, quan, al final, fa pujar els espectadors que han intervingut i demana un aplaudiment ¡°per a tots els que han contribu?t a l'espectacle¡±, sembla fer un imperceptible homenatge als compares. En qualsevol cas, res de tot aix¨° estava en l'¨¤nim dels espectadors sincerament agra?ts per una nit d'il¡¤lusi¨®.