El proc¨¦s del Llu?an¨¨s

Una vegada m¨¦s, l¡¯Onze de Setembre passat l'Assemblea Nacional Catalana va fer gala del seu poder de convocat¨°ria i la seva per¨ªcia organitzativa amb una ordenada, pac¨ªfica i festiva mobilitzaci¨® massiva xifrada en 600.000 ¨¤nimes que ja voldrien els defensors d'altres causes, aqu¨ª i m¨¦s enll¨¤ de les nostres fronteres.

Com en altres ocasions, l'ANC va dividir els carrers de la manifestaci¨® en "trams" assignats a les diferents comarques de Catalunya. De la n¨°mina de comarques publicades per l'ANC sorprenen dos detalls. En primer lloc, en els trams 1 i 2 (avinguda del Paral¡¤lel) havien de confluir els manifestants de la comarca del Llu?an¨¨s. En segon lloc, en el tram 20 (Gran Via a l'altura de Casanova), s'havien de concentrar els manifestants de la Baixa Cerdanya, una denominaci¨® que no es correspon amb el nom oficial de la comarca en q¨¹esti¨®, que ¨¦s Cerdanya a seques. El segon cas ¨¦s un mat¨ªs terminol¨°gic que respon a una volen?a irredemptista previsible (la Cerdanya catalana ¨¦s la "baixa" perqu¨¨ la francesa seria l¡¯"alta"). El primer detall comporta una gravetat m¨¦s gran, ja que l'ANC va passar per sobre del Parlament proclamant l'exist¨¨ncia d'una comarca, el Llu?an¨¨s, que el legislador encara no ha creat.

L¡¯ANC va passar per sobre del Parlament proclamant l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una comarca, el Llu?an¨¨s, que el legislador encara no ha creat

El cas de la ¨Cde moment fallida¨C comarca del Llu?an¨¨s mereix una an¨¤lisi acurada per les lli?ons que se¡¯n poden extreure per a altres processos de separaci¨® i sobretot en un moment en qu¨¨, una vegada difuminat el "mandat" de l'1-O, la reivindicaci¨® d'un refer¨¨ndum ¨Cpreferiblement pactat¨C torna a guanyar for?a a Catalunya.

Responent a la demanda dels ajuntaments del Llu?an¨¨s, el 2015 la Generalitat va autoritzar una consulta popular en qu¨¨ els ciutadans de la zona poguessin respondre a la pregunta "?Vols que el teu municipi formi part de la comarca del Llu?an¨¨s?". El 17 de juliol, despr¨¦s de reunir-se amb els alcaldes de la zona, el Departament de Governaci¨® de la Generalitat va publicar una nota de premsa per donar a con¨¨ixer les pautes del proc¨¦s participatiu; entre altres coses, segons la nota, el document acordat amb els alcaldes preveia que "qualsevol municipi on el resultat del proc¨¦s sigui negatiu continuar¨¤ adscrit a la seva comarca actual".

La consulta es va celebrar el 26 de juliol del 2015. Amb una participaci¨® del 55% del cens, molt superior al llindar pactat amb els alcaldes (el 35%), el "s¨ª" va arrasar amb un 70% dels vots. El resultat semblava inapel¡¤lable. El problema ¨¦s que en 5 dels 13 municipis cridats a les urnes va triomfar el "no". Els ciutadans de Santa Maria de Merl¨¨s van venir a dir que preferien quedar-se al Bergued¨¤; els de Sant Feliu Sasserra, al Bages; i els de Sant Agust¨ª de Llu?an¨¨s, Sant Bartomeu del Grau i Sant Boi de Llu?an¨¨s, a Osona.

En el refer¨¨ndum per crear la comarca, el ¡®s¨ª¡¯ va arrasar amb un 70% dels vots, per¨° en cinc dels 13 municipis va triomfar el ¡®no¡¯

Amb aquestes dades a la m¨¤, el proc¨¦s va tirar endavant i es va constituir al Parlament una pon¨¨ncia per elaborar la llei de creaci¨® de la comarca del Llu?an¨¨s. Per a sorpresa de molta gent, la pon¨¨ncia es va despenjar amb un text que preveu la creaci¨® d'una comarca integrada per 13 municipis en comptes de 8. Contra el que havia prom¨¨s la Generalitat abans de la consulta, l'¨²nic consol per als municipis del "no" era una disposici¨® transit¨°ria que permetia als ajuntaments d'aquests municipis adoptar un acord per manifestar si volen "continuar formant part de la comarca del Llu?an¨¨s o b¨¦ reintegrar-se a la comarca a la qual estaven adscrits anteriorment" (una cosa tan rocambolesca com tornar a una comarca de la qual mai havien volgut sortir). No ¨¦s estrany que davant aquesta desvirtuaci¨® tan gran dels acords previs en el debat de la totalitat tres grups parlamentaris no donessin suport al text, que de tota manera hauria seguit el tr¨¤mit parlamentari si la legislatura no s'hagu¨¦s interromput traum¨¤ticament l'octubre del 2017.

Un reconeixement impl¨ªcit del frac¨¤s d'aquest proc¨¦s ¨¦s que cap dels partits que s¨ª que va donar suport a la proposici¨® de llei tingu¨¦s la creaci¨® de la comarca del Llu?an¨¨s en el seu programa per a les eleccions del 21 de desembre del 2017. Tampoc no sembla que Quim Torra, en la seva visita a Prats de Llu?an¨¨s el desembre del 2018, promet¨¦s res sobre aix¨°, malgrat les pressions que sens dubte va rebre de l'alcalde de la localitat, Isaac Peraire, un dels m¨¤xims l¨ªders de l'independentisme llu?anenc. Sigui com sigui, abans de continuar apostant per consultes plebiscit¨¤ries ¨Cfins i tot pactades¨C per resoldre disputes territorials en societats dividides caldria prendre's el Llu?an¨¨s seriosament.