Un adeu emocional humitejat per la pluja

Al final la pluja es va deixar veure per la Merc¨¨, per¨° gaireb¨¦ va semblar que nom¨¦s volia sumar-se t¨ªmidament al grup d'amics que van acompanyar a la pla?a de la Catedral Pascal Comelade en el seu comiat dels escenaris, no pas de la m¨²sica. La febril imaginaci¨® del m¨²sic de Montpeller, amb un imaginari infantil espl¨¨ndid, es va fer m¨²sica amb el suport de la Cobla Sant Jordi, els dibuixos de Max i una llista interminable d'amics que va comen?ar amb la pres¨¨ncia eludida de Sisa. Despr¨¦s de la seva benvinguda, gravada, van venir Enric Casasses, Pau Riba, Victor Nubla, Gerad Quintana o Pep Pascual, el m¨¦s veter¨¤ membre de la Bel Canto orquestra, la formaci¨® cl¨¤ssica de Comelade.

El concert de Comelade va ser una celebraci¨® i tothom hi va posar el seu granet de sorra. Fins i tot la pluja va donar aquell to juganer que desperta en els nens, sempre presents tant en la forma en qu¨¨ Pascal es pren la m¨²sica com en la seva execuci¨®, sovint amb instruments de joguina. La poesia de Casasses, va recitar Europa, l'actitud iconoclasta de V¨ªctor Nubla o Pau Riba o la f¨²ria guitarrera de Xarim Arest¨¦, juntament amb Xavier Theros com a mestre de cerim¨°nies, van ser alguns dels elements propis d'un concert molt singular seguit per un p¨²blic que va omplir les cadires de la pla?a i no va abandonar les localitats malgrat el plugim que en bona mesura va acompanyar l'actuaci¨®.

Per¨° la m¨²sica havia arrencat abans, i ho va fer ben aviat, segurament pel car¨¤cter laborable que t¨¦ el dilluns. A les 20.15 el nov¨ªssim flamenc de Mar¨ªa Jos¨¦ Llergo va comen?ar a sonar a la pla?a dels ?ngels. L'espl¨¨ndida cantant de flamenc cordovesa establerta a Barcelona, amb un disc de debut que es publicar¨¤ d'aqu¨ª poc temps, va demostrar que la renovaci¨® del flamenc est¨¤ garantida i que el seu llenguatge, lluny d'esclerotitzar-se en formes establertes, encara t¨¦ recorregut en la seva posada al dia. Un bon x¨¤fec va fer que el concert s'hagu¨¦s d'escur?ar 10 minuts, per¨° a la resta hi van cantar els ¨¤ngels.

Dissabte a la nit, l'epicentre de la festa es va traslladar al Moll de la Fusta, on les propostes africanes eren les reines de la nit. La cirereta del past¨ªs la va posar Baloji, un artista amb arrels al Congo, establert a B¨¨lgica. Llarg com un pivot watusi, prim com un esp¨¤rrec i el¨¤stic com una molla, la seva arrel musical ¨¦s el hip-hop, per¨° Baloji ha evolucionat fins a barrejar aquesta r¨ªtmica cad¨¨ncia, que no sempre fa servir, amb ritmes tradicionals com l'infecci¨®s soukous. La veritat ¨¦s que malgrat que la m¨²sica africana hagi perdut cert inter¨¨s en el p¨²blic del nostre pa¨ªs (va passar anys millors als noranta) l'escenari estava gaireb¨¦ ple i la gent ballava com els canons manen en una festa patronal. Si anem m¨¦s enll¨¤, la barreja de p¨²blics, amb persones joves i madures barrejades, donava la imatge m¨¦s paradigm¨¤tica del que s¨®n unes festes, una celebraci¨® apta per a tothom i en qu¨¨ tothom hi troba algun sentit o motivaci¨®.

La q¨¹esti¨® ¨¦s que Baloji saltava davant la seva banda, teclats, bateria, baix, en la qual un guitarrista amb m¨¦s anys que la suma d'edats dels seus companys, s'aplicava als puntejos assegut a la cadira, una imatge que recordava molt la del BB King dels ¨²ltims anys. En certa manera era l'¨¤nima de la festa, ja que si el ritme era important, el pessigolleig ballable que aportava la seva guitarra era cabdal en la proposta de Baloji, tot un animal d'escena en moviment constant, component pl¨¤stiques escenes vestits amb un elegant vestit marr¨®. En aquesta pura festa, el plaer es va manifestar en la suor i potser tamb¨¦ en mal d'ossos l'endem¨¤ al mat¨ª.

El passeig posterior fins als escenaris del BAM a Corominas i ?ngels va permetre comprovar que opul¨¨ncia i pobresa es toquen al Liceu. A la porta hi havia alguns sensesostre endormiscats. Un cop a les places, la irlandesa Biig Piig -el seu nom t¨¦ una curiosa hist¨°ria, ja que prov¨¦ de la lectura embriagada d'un men¨² de pizzeria- i l'holandesa Michelle David van accentuar la foscor del capvespre amb la seva neo soul i soul cl¨¤ssic, respectivament.