Un rap entre compreses, un sorell en un iogurt

El vaixell de pesca Bona Mar 2 fa olor a primera hora del mat¨ª de fetge de xai fregit i ceba. ?s l'esmorzar que prepara Ousmane Tehior, de 49 anys, llop de mar que ja pescava quan era un nen a bord de la seva piragua al Senegal. La foscor encara embolcalla el port de Barcelona i al pont de comandament, Carlos Mart¨ªn, patr¨® de l'embarcaci¨®, il¡¤lumina amb el m¨°bil el darrer tresor extret del fons del mar: ¨¦s la xapa d'un cotxe, d'un Seat 750, una versi¨® de fa seixanta anys del m¨ªtic 600. Mart¨ªn tamb¨¦ guarda a casa un calendari plastificat del 1956, d'un creuer estranger, transportat pels corrents. El mar torna a l'¨¦sser hum¨¤ els seus residus, fins i tot els de fa segles, com una ¨¤mfora trencada que porten a bord del Bona Mar. Per¨° la majoria d'aquests objectes no s¨®n tan especials: la majoria ¨¦s la nostra deixalla di¨¤ria.

L'¨¤rea metropolitana de Barcelona ¨¦s la segona que aboca?m¨¦s pl¨¤stic al Mediterrani, segons un informe que ha publicat aquest 2019 l'organitzaci¨® ecologista WWF. Nom¨¦s la supera la costa de Cil¨ªcia, a Turquia. Investigadors de l'Institut de Ci¨¨ncies del Mar (ICM-CSIC), van afegir m¨¦s dades l'agost passat amb un informe que conclou que entre Barcelona i Vilanova i la Geltr¨², un 38% del que capturen els vaixells de pesca s¨®n deixalles; tamb¨¦ van analitzar l'¨ªndex de residus al Delta de l'Ebre: nom¨¦s un 5% eren rebuig hum¨¤. Mart¨ªn i l'armador del Bona Mar 2, Llu¨ªs Tall¨®, no creuen que aquest 38% sigui una xifra correcta: asseguren que ¨¦s molt inferior.

M¨¢s informaci¨®n

Peixos entre pl¨¤stics

La Confraria de Pescadors de Barcelona ¨Cformada per una flota d'una dotzena d'embarcacions¨C es va comprometre el 2015 amb les administracions a retornar a port els residus que caiguin a les seves xarxes. Aquest diari va acompanyar el Bona Mar en la seva jornada de pesca del 20 de setembre: va tornar a port amb prop de 350 quilos de peix i 20 quilos d'escombraries. Es van capturar m¨¦s quilos de deixalla, per¨° els fragments m¨¦s petits acabaven de nou al mar amb la morralla. ¡°Fins i tot despr¨¦s d'un fort temporal, amb tot el que baixa pel Bes¨°s i pel Llobregat, com a molt recollim 30 quilos; no ¨¦s ni un 10% del que pesquem¡±, afirma Mart¨ªn.

Tovalloletes, nou problema

L'experi¨¨ncia de Mart¨ªn s¨ª que corrobora altres dades cient¨ªfiques: la brut¨ªcia procedeix eminentment de terra ferma ¨Cun 80%, segons la Comissi¨® Europea¨C i els rius Llobregat i Bes¨°s s¨®n les principals autopistes de sortida al mar de les deixalles; els corrents, els temporals i les setmanes d'estiueig tamb¨¦ s¨®n determinants. L'estudi de l'equip de l'ICM-CSIC destaca que aquests detritus ¡°poden fer malb¨¦ l'equip de pesca, reduir les captures i requerir temps per reparar o netejar les xarxes¡±. Mart¨ªn, amb 30 anys d'experi¨¨ncia com a pescador, destaca que avui recullen menys deixalles que abans, excepte per un fenomen nou des de fa quatre anys, les tovalloletes higi¨¨niques de cel¡¤lulosa: ¡°S¨®n un maldecap, s'enreden a les xarxes i costa molt de netejar-les¡±.

La primera recollida de les xarxes despr¨¦s de gaireb¨¦ dues hores de pesca d'arrossegament es produeix a sis milles davant de Sitges. De tres tongades d'arrossegament durant les dotze hores que dura la navegaci¨®, la primera ¨¦s la que menys residus pujar¨¤ a l'embarcaci¨® perqu¨¨ ¨¦s la m¨¦s allunyada de Barcelona, diu Mart¨ªn. La xarxa s'obre a bord i cau una muntanya de fang, calamars, peix, estrelles de mar i altres objectes, com cinta adhesiva industrial per precintar capses i algues enredades amb cel¡¤lulosa en descomposici¨®. La segona recollida de l'art es fa a l'altura de l'aeroport del Prat, en un horitz¨® motejat per vaixells mercants i creuers que han salpat de Barcelona: destaquen la quantitat d'ampolles de pl¨¤stic, algunes compreses inflades d'aigua i precintes de preservatius que la tripulaci¨® acumula al costat d'una safata de raps.

Les xarxes porten a la superf¨ªcie productes industrials de fa d¨¨cades: un sorell s'ha quedat atrapat dins d'un vas de iogurt de pinya de Danone del 1977; una petita bossa de xamp¨² d'una antiga marca, Lafich, amb el preu encara visible: 6 pessetes; tamb¨¦ la tapa d'una capsa de sabons Quesin, marca avui desapareguda. Hi ha objectes que procedeixen de creuers, des d'un cendrer de pl¨¤stic de la naviliera Grimaldi, assenyalat per les cremades de la burilla de les cigarretes, fins a una bossa de productes de bellesa d'una marca de G¨¨nova.

La tercera i ¨²ltima tongada de captures ¨¦s la m¨¦s prol¨ªfica en escombraries i la que es troba a m¨¦s profunditat, 90 metres, entre el delta del Llobregat i el del Bes¨°s: plantilles de sabates, bosses de pipes i de patates fregides, una llauna de cervesa dels supermercats Dia, una bosseta de 90 grams de detergent concentrat Mistol dels anys setanta, un ninot de Playmobil, diverses ampolles de vidre i m¨¦s tovalloletes higi¨¨niques. ¡°Des del vaixell veiem l'evoluci¨® de les marques¡±, afirma Jordi Tom¨¢s Hierro, maquinista del Bona mar: ¡°Cada cop trobem menys bosses del Pryca o ampolles de vidre de Coca-Cola; abans n'hi havia un munt¡±. Mart¨ªn i Tall¨® insisteixen que a la mar han detectat la millor efici¨¨ncia en la recollida d'escombraries. ¡°La gent est¨¤ cada cop m¨¦s conscienciada; aquest problema se soluciona amb educaci¨®¡±, diu Mart¨ªn, evocant la seva inf¨¤ncia, quan a la platja del seu barri, la Barceloneta, havien de creuar una perenne barrera de brut¨ªcia flotant per poder banyar-se al mar.