Cer¨¤miques per decorar tota una ciutat

Les ordenances municipals, de forma inopinada, no s¨®n nom¨¦s restrictives. Tamb¨¦ serveixen d'impuls per a avan? i progr¨¦s de ciutats. A Barcelona, una de 1891 va permetre als propietaris ¡°adoptar per a la fa?ana del seu edifici el tipus d'arquitectura que m¨¦s li plagui mentre no constitueixi un conjunt extravagant o rid¨ªcul¡±. Aquesta mesura va ser la que va permetre superar la mon¨°tona i estricta successi¨® de fa?anes iguals que va imposar el pla de Cerd¨¤ i acollir l'exuber¨¤ncia de color i forma del Modernisme. Una altra anterior, de 1846, va permetre elevar les fa?anes a 100 pams si aquestes es decoraven degudament, alguna cosa que va fer que es dispar¨¦s l'ornamentaci¨® a for?a d'elements cer¨¤mics i que els ceramistas de la ciutat visquessin una Edat d'Or. Un dels m¨¦s destacats va ser Antoni Tarr¨¦s i Bosch, amo d'un obrador al carrer Tallers des de 1841, en ple barri del Raval, que va acabar produint material per decorar moltes de les fa?anes de la Barcelona del segle XIX, pr¨¨via al Pla Cerd¨¤ que la va transformar per sempre.

Les restes de la f¨¤brica de Tarr¨¦s, que han rom¨¤s sota terra anys, est¨¤ sent recuperada per la Universitat de Barcelona que des de fa sis campanyes excava en aquest solar que, per aquestes destinacions urban¨ªstiques, va quedar atrapat entre els edificis de la nova Facultat de Geografia i Hist¨°ria inaugurada en 2006. I aqu¨ª, cada estiu, des de 2014, els futurs arque¨°legs del grau d'Arqueologia de la UB fan practiques coordinats pel professor Josep Maria Gurb i Josep Pujades, del Servei d'Arqueologia de Barcelona, dirigits per l'arque¨°leg Jacinto S¨¢nchez.

Des de llavors han recuperat les diferents estades d'aquest enorme taller en el qual no falten un mol¨ª mogut per tracci¨® animal ¡ªmuls o rucs¡ª, per moldre la mat¨¨ria primera, les piscines de decantaci¨® per obtenir fang de diferents qualitats per produir balaustradas, relleus, tests, gerros ornamentals, per¨° tamb¨¦ enormes maons per construir parets i recipients de l'¨¤mbit dom¨¨stic, siguin grans recipients per a la cuina o tan ¨ªntims com orinales. Tamb¨¦ s'han pogut recuperar dos enormes forns (va arribar a haver-hi tres) en els quals es co?en les peces. En aquesta zona de l'edifici, amb prou feines il¡¤luminat per l'obertura d'una estreta i perillosa escala que trasllada gaireb¨¦ al m¨¦s enll¨¤, destaca una enorme zona abovedada realitzada amb maons en la qual s'amuntegava la llenya necess¨¤ria per coure tota la producci¨®.

En definitiva, la recuperaci¨® d'aquestes estructures permet reconstruir tot el proc¨¦s de fabricaci¨® dels productes, des de l'arribada al taller de la mat¨¨ria primera, l'argila, fins que eren cuites en el forn. A sobre, Tarr¨¦s tenia la seva casa junt amb el taller i en la fa?ana del n¨²mero 45 del carrer Tallers poden veure's algunes d'aquestes escultures decoratives i motius vegetals, i fins i tot transitar per un bell passatge empedrat pel qual els carruatges arribaven carregats d'argila i sortien amb les peces recentment horneadas per aplicar-se per edificis de tota la ciutat.

La f¨¤brica estava situada en una zona d'un alt grau de concentraci¨® de ceramistas com ho demostra que en 1350 el Consell de Cent va prohibir que tots ells deixessin al carrer les argiles per no molestar als ve?ns.

De l'aquest complex fabril si s'ha perdut, sota un dels edificis administratius de la Facultat, el mostrari, on s'exposaven i venien els productes directes de f¨¤brica.

Escenes amb nens nus

Els treballs d'aquest any, que es van presentar ahir, s'han centrat en una zona del jaciment en el qual es van llan?ar peces en des¨²s en el moment en el qual la f¨¤brica va acabar la seva producci¨® pel que han aparegut milers de fragments. Aix¨° ha perm¨¨s ampliar el cat¨¤leg de les peces produ?des. Entre les m¨¦s destacades, un conjunt de tiestos amb escenes amb nens nus que juguen, sota un arbre, amb un niu d'ocells, rajoles amb motius decoratius, plaques amb lletres per retolar carrers o cartelas funer¨¤ries o delicades tapadores de caixes amb formes d'animals.

¡°Encara queda molt per excavar. Cal continuar en aquests nivells d'amortitzaci¨® de la f¨¤brica quan es va desmantellar la casa f¨¤brica per donar-li un altre ¨²s, i en una zona de 25 metres quadrats en la qual encara no s'ha iniciat l'excavaci¨®¡±, comenten Gurb i S¨¢nchez, junt amb algun dels alumnes que han participat en l'¨²ltima campanya.

Per¨° hi ha m¨¦s projectes per a aquesta f¨¤brica recuperada. Segons Ricardo Piqueras, deg¨¤ de la Facultat, ¡°la idea ¨¦s conservar estar estructures i la zona dels forns i donar-los un nou ¨²s¡±. El projecte que s'est¨¤ realitzant amb l'Institut de Paisatge Urb¨¤ de Barcelona permetr¨¤ que aquests espais tornin a la vida explicant com era i funcionava una f¨¤brica del segle XIX com la de Tarr¨¦s per¨° tamb¨¦ proporcionant un nou espai cultural al Raval.