Marta Buchaca: ¡°Em fa mal, per¨° a Madrid ens estan passant la m¨¤ per la cara¡±

Marta Buchaca (Barcelona, 1979) no para. Gaudeix impartint classes a l¡¯Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Escac); s¡¯inventa un curs a la Sala Beckett; est¨¤ capficada amb el gui¨® d¡¯una segona pel¡¤l¨ªcula; est¨¤ escrivint una nova obra de teatre... i encara diu que, quatre anys despr¨¦s de deixar-ho, vol tornar a fer televisi¨®. Ara s¡¯acaba d¡¯estrenar als cinemes Litus, la versi¨® de la seva obra de teatre que va captivar cr¨ªtica i p¨²blic a la FlyHard i a l¡¯Espai Lliure el 2012 i que ha tingut un llarg recorregut. Explica la reacci¨® dels amics d¡¯un noi, en Litus, que es va su?cidar: ¡°No parla de la mort, sin¨® de com afecta en un grup d¡¯amics: la culpa, l¡¯amor, les relacions...¡±, diu.

Pregunta.?Quina relaci¨® ha tingut amb Dani de la Orden, el director del film?

Resposta.?No el coneixia, per¨° sabia que havia anat a veure Litus i, m¨¦s tard, Loosers, i parlava molt b¨¦ de mi sense coneixe¡¯m personalment. M¡¯havia proposat fer coses m¨¦s d¡¯una vegada, per¨° no va poder ser fins ara... que em va proposar fer Litus i jo encantada! La primera decisi¨® va ser no agafar cap dels actors de l¡¯obra; primer perqu¨¨ volien gent amb molt cartell [Quim Guti¨¦rrez, Bel¨¦n Cuesta, Adri¨¢n Lastra...] i segon perqu¨¨ volia fer seva la pel¡¤li, cosa que entenc perfectament. Per¨° ja ¨¦s xulo saber que els actors van acceptar fer-la llegint el meu gui¨® de l¡¯obra de teatre.

P. Com ha estat la seva entrada en el m¨®n del cinema?

R. M¡¯he sentit molt cuidada, respectada, escoltada. Vaig estar un parell de dies en aquesta mena de Gran Hermano que era el rodatge i va ser molt divertit. ?s un altre m¨®n que crec que em dona m¨¦s prestigi com a autora i com a guionista.

P. Se sent m¨¦s autora o guionista?

¡°Els joves d¡¯avui estan superdesconnectats del m¨®n del teatre: s¡¯ha de fer molta feina en educaci¨®¡±

R. En el teatre l¡¯autora t¨¦ molta import¨¤ncia i visibilitat, tanta o m¨¦s que el director. En el cinema, el guionista ¨¦s com el productor, que ho fa tot i ning¨² parla d¡¯ell. Als mitjans els interessa el director i els actors... Per¨°, ara, fins i tot soc membre de l¡¯Academia del Cine!

P. Hi ha molta difer¨¨ncia entre Barcelona i Madrid?

R. Em sap molt greu perqu¨¨ ens han passat la m¨¤ per la cara. Fa 10 o 12 anys era al rev¨¦s, aqu¨ª est¨¤vem en un moment de potenciar la dramat¨²rgia, ens miraven amb enveja... Jo ara tinc m¨¦s possibilitats d¡¯estrenar a Madrid que aqu¨ª, i aix¨° em fa molt de mal. ?s veritat que comparar Madrid amb Barcelona ¨¦s injust, perqu¨¨ el p¨²blic potencial de Madrid ¨¦s tot Espanya i perqu¨¨ la gent all¨¤ va molt m¨¦s al teatre, per¨° miro la cartellera i dic: me¡¯n vull anar a Madrid! I hi veig obres d¡¯autors catalans: Jordi Casanovas treballa m¨¦s a Madrid que a Catalunya; Guillem Clua acaba de tenir un ¨¨xit brutal amb La golondrina, amb Carmen Maura, que potser ara estrenaran aqu¨ª...

P. Per qu¨¨ s¡¯ha tombat la truita?

R. Perqu¨¨ all¨¤ s¡¯han adonat que l¡¯autor ¨¦s un valor afegit i el cuiden. I aqu¨ª ho va semblar en un moment, la meva generaci¨® va aprofitar al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el programa T-6 [una aposta per una companyia fixa i autors directors catalans] per¨° no ens hem pogut consolidar. Haur¨ªem d¡¯estar fent sales grans del TNC i estrenant a escala comercial tots! Vam despuntar, per¨° despuntar cap a on? Va arribar la crisi, esclar, i hi va haver un tall. Per¨° a Madrid tamb¨¦ hi va haver crisi i s¡¯hi va apostar igualment¡­ I ara, gent com Alfredo Sanzol, Pablo Messier, Luc¨ªa Carballal, Denise Despeyroux... han comen?at i no paren, tenen un recorregut. Aqu¨ª costa molt m¨¦s. I a la generaci¨® que ens va seguir... no vull ni pensar-ho! Jo vaig fer a Madrid Play-off [que no s¡¯ha estrenat aqu¨ª] amb la Joven Compa?¨ªa, que tenen directors com Miguel del Arco, Jos¨¦ Luis Orellano... Al febrer els podrem veure al TNC amb Gazoline, precisament de Casanovas.

P. Quina culpa hi tenen els teatres p¨²blics?

R. Potser han tingut una conducta massa conservadora.

P. En bona part ¨¦s q¨¹esti¨® de diners...

¡°Hi ha sales a Barcelona que no tenen ni una autora programada en tota la temporada. No pot ser¡±

R. Les sales necessiten suport p¨²blic. L¡¯Ajuntament de Barcelona ha cedit l¡¯espai per fer la nova Beckett, esclar que no hauria hagut de permetre que la vella, la de Gr¨¤cia, es tanqu¨¦s i qued¨¦s per llogar¡­ A sobre, cada vegada hi ha menys teatres...

P. Com veu la situaci¨® teatral a Barcelona d¡¯aqu¨ª a 10 anys?

R. S¡¯ha de fer feina des dels teatres p¨²blics i s¡¯ha de fer feina en educaci¨®: els joves estan superdesconnectats del teatre. Se¡¯ls ha de fer entendre que el teatre tamb¨¦ ¨¦s un espai on ells poden tenir un lloc.

P. Si parlem de dones, encara pitjor...

R. Hi ha teatres a Barcelona que no tenen ni una autora programada. Aix¨° vol dir que en tota la temporada no hi veur¨¤s ni una obra d¡¯una dona. No pot ser. A Madrid ens passen la m¨¤ per la cara tamb¨¦ en aix¨°.

P. Les noves plataformes de televisi¨® obren un nou m¨®n als autors?

R. D¡¯alguna manera la tele ¨¦s la meva escola. Vaig estar 10 anys fent El cor de la ciutat i La riera! Fer una s¨¨rie m¡¯encantaria i, de fet, m¡¯ho plantejo.

P. Quins projectes t¨¦ m¨¦s a punt?

R. Estic escrivint una obra sobre un equip de nataci¨® femen¨ª que es reuneix vint anys despr¨¦s de guanyar el Mundial i s¡¯assabenten que l¡¯entrenador abusava d¡¯alguna d¡¯elles. I ara, al novembre, estreno Rita a la Beckett. ?s una hist¨°ria de germans, en qu¨¨ un dels dos ha de sacrificar la gossa i alhora tenen una mare amb Alzheimer en fase molt avan?ada, en estat vegetal. Paradoxalment, malgrat l¡¯argument, ¨¦s una supercom¨¨dia: la vam provar dos dies al Terrats en Cultura i va anar molt b¨¦. Des de Litus que no feia cap obra tan rodona i que an¨¦s tan b¨¦ com aquesta.

P. Hi veu una altra pel¡¤l¨ªcula?

R. Tant de bo, perqu¨¨ la produeixo jo, aquesta vegada.