Memorable arrencada de temporada del nou Teatre Lliure amb ¡®Falaise¡¯

Memorable arrencada de temporada del nou Teatre Lliure a Montju?c, ple a vessar, amb Falaise, magn¨ªfic espectacle de Bar¨® d¡¯evel ja estrenat al juliol al mateix Lliure en el marc del festival Grec i que va esgotar entrades en les dues funcions. Falaise torna ara per quedar-s'hi fins al 13 d'octubre i ning¨² que estimi el teatre o simplement amb sentit com¨² se l'hauria de perdre. El que fan els vuit int¨¨rprets m¨¦s un cavall blanc, blanqu¨ªssim (Chapakan) i un vol de coloms ¨¦s simplement indescriptible. Les imatges que generen penetren l'¨¤nima de l'espectador i, sens dubte, continuen reapareixent durant un llarg temps en els seus somnis, tot nodrint-los.

La felic¨ªssima combinaci¨® de circ, teatre, dansa, acrob¨¤cia, domatge, m¨²sica i escenografia produeix un impacte extraordinari en el p¨²blic, que segueix la representaci¨® entre la sorpresa, la sort, el riure i una mena d'estranya i dol?a malenconia que tenyeix tot l'espectacle. Falaise?('penya-segat') consisteix en una s¨¨rie d'episodis i accions, part d'una trama imprecisa per la qual cal deixar-se arrossegar emocionalment, a c¨¤rrec d'uns int¨¨rprets sensacionals que actuen, ballen, canten i executen acrob¨¤cies. Cal destacar la vis c¨°mica de Blai Mateu Trias (hi ha qui el comparava, despr¨¦s de la funci¨®, amb Jacques Tati), l'habilitat en el domatge de Camille Decortye (tots dos codirectors) i la capacitat per desestructurar el seu cos de No?mi Boissou; per¨° en realitat Falaise ¨¦s un fabul¨®s treball coral en qu¨¨ cada int¨¨rpret construeix magistralment un entranyable personatge: al final te'ls emportaries tots a casa, fins i tot el cavall i els coloms.

Ple de moments que et deixen sense respiraci¨®, salts arriscats, danses hipn¨°tiques, actuacions musicals brillants (Decortys i Mateu Trias canten fragments de Vivaldi i Pergolesi i tamb¨¦ hi ha solos de guitarra el¨¨ctrica i ac¨²stica), l'espectacle et deixa embadalit quan els personatges irrompen a trav¨¦s de bretxes que s'obren estrepitoses en la impressionant i pl¨¤stica, beckettiana escenografia, una obra d'art en si mateixa, i es precipiten com ¨¤ngels de Milton; quan els coloms es mouen com si fossin uns actors m¨¦s o el cavall omple amb la seva poderosa i on¨ªrica pres¨¨ncia l'escenari amb el saber estar de les grans estrelles. Hi ha escenes com la de Mateu Trias amb una surrealista llarga cabellera de pija que ¨¦s en realitat la cua del cavall, o quan una parella literalment es va enfonsant, caient a trossos, en la commovedora, bell¨ªssima imatge d'un amor que s'acaba, que s¨®n simplement antol¨°giques.

El p¨²blic va aplaudir efusivament al final, i Mateu Trias des de l'escenari, molt en el paper de chef de piste, va recordar que les funcions continuen i va animar els espectadors a fer c¨®rrer la veu per omplir cada dia. Els actors van passar llavors a la platea i des d'all¨¤ tocaven instruments feli?ment en cercavila, fins arribar al vest¨ªbul del Lliure, on van continuar la festa amb la preceptiva copa inaugural. Una arrencada molt satisfact¨°ria de temporada, malgrat tots els n¨²vols que hi ha hagut sobre la casa, que diria el sancall¨®s York, on es va produir una bonica barreja generacional, amb joves i s¨¨niors de la nostra escena, inclosos els representants del Lliure de sempre. Hi havia Imma Colomer, Quim Lecina, Carme Callol, Joan Font ¨Crecordem que els Comediants compleixen aviat mig segle¨C i Guillem-Jordi Graells. El nou director del Lliure, Juan Carlos Martel, que recorda a un personatge sortit d'un quadre del Greco, donava la benvinguda prenent les mesures a l'audi¨¨ncia i a la temporada i recordant, en la seva d¨¨ria d'obrir el Lliure al m¨¤xim, que Falaise ¨¦s un espectacle per a un p¨²blic molt ampli, inclosos els nens a partir dels 8 anys. Ja veurem com va, per¨° d'entrada, no es pot imaginar un comen?ament m¨¦s feli?.