Col¡¤legi de Filosofia

El 18 de setembre va comen?ar al CCCB la s¨¨rie de confer¨¨ncies i debats que commemoren una de les m¨¦s fruct¨ªferes iniciatives de la gent de lletres, arts i filosofia de la ciutat al per¨ªode de la Transici¨®: el Col¡¤legi de Filosofia, actiu entre la seva fundaci¨®, el 1977, i la seva incardinaci¨® en l¡¯Institut d¡¯Humanitats, fundat el 1987. Les sessions continuaran fins al 13 de novembre, i l¡¯entrada s¡¯ofereix gratis et amore.

La iniciativa va ser obra d¡¯Antoni Vicens, que va conv¨¨ncer dos professors seus, Eugenio Trias i Xavier Rubert, per formar el nucli fundacional de l¡¯entitat. Rubert va convidar Jordi Llovet a incorporar-s¡¯hi, i aix¨ª van comen?ar les lli?ons de la colla, que primer es van esdevenir a l¡¯Escola Eina (gr¨¤cies a la magnanimitat d¡¯Albert R¨¤fols Casamada), despr¨¦s al Casal de Sarri¨¤, i finalment a la Casa Elizalde, sempre a Barcelona.

El 1982, quan el Col¡¤legi havia assolit cert prestigi i les seves sessions eren visitades per una muni¨® de persones, el llavors president Pujol va inaugurar el curs de l¡¯entitat amb un discurs que va comen?ar: ¡°No he llegit Kant¡±, cosa que ara es dona per descomptada en tota la classe pol¨ªtica de qualsevol pa¨ªs civilitzat.

Per¨° el president va fer un pas m¨¦s enll¨¤ en la seva pretensi¨® de lligar amistat amb la instituci¨®. L¡¯any seg¨¹ent va convocar pensadors i homes de cultura de la ciutat a la Casa dels Canonges per mirar de fer m¨¦s estreta la relaci¨® entre la instituci¨® pol¨ªtica i uns quants representants de la classe intel¡¤lectual del pa¨ªs. Hi havia Max Cahner, Eudald Sol¨¤ ¡ªllavors encarregat de les relacions internacionals de la Generalitat¡ª, Raimon Gal¨ª ¡ªque havia patit l¡¯exili i era un dels nacionalistes catalans m¨¦s abrandats¡ª, potser Albert Manent o Joan Triad¨² (no ho recordo), i Rubert i jo mateix, encara que no hi havia estat convidat.

El president va venir a dir-nos que necessitava que alg¨² articul¨¦s un pensament ¡ªse suposa que nacionalista¡ª per donar solidesa filos¨°fica a la seva idea del que havia de ser Catalunya. Potser enyorava el temps de la Mancomunitat, en qu¨¨ Prat de la Riba ¡ªnom¨¦s amb un tel¨¨fon i sovint des de la casa de Castellter?ol¡ª apleg¨¤ bona part de la intel¡¤lectualitat catalana perqu¨¨ es pos¨¦s al servei de la seva idea, encara cordial i noucentista, de la Catalunya ciutat, her¨¨ncia de Joan Maragall.

Entre la colla dels assistents a la reuni¨® n¡¯hi havia d¡¯ultraistes i d¡¯essencialistes, per¨° tamb¨¦ n¡¯hi havia ¡ªels dos membres presents del Col¡¤legi¡ª que, ultra la seva adhesi¨® al catalanisme o al nacionalisme, posse?en un tarann¨¤ liberal, obert i cosmopolita, que s¡¯avenia poc amb les tesis extremes d¡¯un Raimon Gal¨ª, tesis que tot historiador de les idees de la Catalunya del segle XX coneix prou b¨¦.

La conseq¨¹¨¨ncia fou que no es va arribar a treure l¡¯aigua clara. Rubert no podia parlar en nom de la nostra instituci¨®, perqu¨¨ en ella hi havia membres que, sense ser fan¨¤tics, es trobaven als ant¨ªpodes del seu pensament nacionalista.

?Vol dir, aix¨°, que el Col¡¤legi es desentenia de qualsevol mena de servei pragm¨¤tic al pa¨ªs? De cap manera. El Col¡¤legi va ser sempre una assemblea de persones s¨¤vies, amigues de la filosofia i de la racionalitat, i tan aviat podia dedicar cursos sencers a q¨¹estions que no tenien res a veure amb el concepte d¡¯all¨° pol¨ªtic, com a d¡¯altres que s¨ª que hi tenien a veure, com el dedicat a D¡¯Ors. Per¨° el que presidia les activitats del Col¡¤legi era la discussi¨® filos¨°fica: l¡¯articulaci¨® de les idees, elles com a priori de qualsevol posici¨® moral, social o pol¨ªtica.

I el fet va ser que, finalment, el Col¡¤legi va donar uns fruits d¡¯ordre social, cultural i pol¨ªtic notabil¨ªssims: Rubert i Ramoneda van fundar l¡¯Institut d¡¯Humanitats, el segon va ser director del CCCB molts anys, i va endegar, com no ho ha fet ning¨² amb tanta embranzida, una s¨¨rie de revistes, associacions i centres de debat i de producci¨® cultural de primer¨ªssim ordre, molts ben vius. Josep Subir¨®s va vincular-se a l¡¯Ajuntament de Barcelona per fer-hi d¡¯altres serveis igualment perdurables. Jaume Casals va succeir Ramoneda com a director de l¡¯Institut d¡¯Humanitats, i despr¨¦s va assumir el c¨¤rrec de rector de la UPF, universitat que encara regeix. Antoni Mar¨ª va dirigir un suplement de cultura, a La Vanguardia, exemplar. Pere Llu¨ªs Font va endegar la col¡¤lecci¨® Textos filos¨°fics, referent per a l¡¯estudi de la hist¨°ria de la filosofia en llengua catalana. D¡¯altres membres del Col¡¤legi, com Trias, Vicens o Morey van seguir treballant en el seu ¨¤mbit te¨°ric i universitari, amb enorme rendiment. Llovet es va fer bibli¨°fil.

El Col¡¤legi de Filosofia va entendre que es devia no nom¨¦s a les idees, sin¨® tamb¨¦ a la ciutat. No es vincul¨¤ a cap abstracci¨® de les que presideixen avui el catalanisme (el ¡°poble¡±, ¡°el pa¨ªs¡±, ¡°la terra¡±): es va vincular, amb un gran sentit de la responsabilitat, a la ciutadania, ¨¦s a dir, a la polis, com ho preuaven gaireb¨¦ tots els fil¨°sofs del temps de la Gr¨¨cia cl¨¤ssica, tamb¨¦ al temps de l¡¯Humanisme florent¨ª, de la Il¡¤lustraci¨® francesa, de la Mancomunitat. I aix¨ª ¨¦s com va anar la cosa.