El ¡®cas Eugenio¡¯: quan els riures del p¨²blic amaguen la vida tr¨¤gica del comediant

¡°L'humor no ¨¦s quan un est¨¤ content. L'humor de deb¨° surt de les penes, de les desgr¨¤cies. En aquest moment ¨¦s quan un demostra que t¨¦ sentit de l'humor. I ¨¦s quan l'humor ha de sortir. En els moments tr¨¤gics¡±. Ho va dir?Eugenio Jofra Bafalluy (Barcelona, 1941-2001) en una entrevista que va concedir a la televisi¨® poc despr¨¦s que la seva primera dona i gran amor de la seva vida, Conchita Alcaide, mor¨ªs de c¨¤ncer el maig del 1980. La frase pren en la seva boca tot el sentit: l'estil d'Eugenio era sec, monocord i gaireb¨¦ f¨²nebre. Sempre vestit de negre, en un escenari amb prou feines il¡¤luminat i texturitzat amb el fum d'un cigarro (al costat d'una copa de whisky sobre una taula alta), el seu espectacle aconseguia la genialitat pels silencis, m¨¦s que no pas per les paraules. Diumenge a la nit, despr¨¦s de l'emissi¨® a La 2 del documental Eugenio, blanc o negre, d'?scar Moreno i Jordi Rovira, Eugenio va tornar a la vida a Twitter durant unes hores.

Eugenio va comen?ar cantant amb la seva dona Conchita, per¨° el propietari del pub on tenien un contracte d'uns mesos durant el 1972 es va adonar r¨¤pidament que la resposta del p¨²blic davant de les petites hist¨°ries i an¨¨cdotes que explicava Eugenio entre can?¨® i can?¨® era excel¡¤lent. Una nit en qu¨¨ Conchita es va haver d'absentar per la malaltia de la seva mare, l'amo li va dir a Eugenio que podia sortir tot sol, per¨° si nom¨¦s explicava acudits.

¡°Els humoristes no han de ser necess¨¤riament graciosos en la seva vida, nom¨¦s en la seva feina. A?¡®Muertos de risa¡¯ hi havia un personatge que deia: ¡®L¡¯humor no t¨¦ ni puta gr¨¤cia¡¯. ?s com si jo hagu¨¦s d¡¯arribar a casa i posar-me a dirigir¡±

Alex de la Iglesia, director i guionista

Va ser l'inici d'una carrera mete¨°rica. D'omplir aquell petit pub a rebentar teatres a Barcelona. Dels petits locals a les cintes de casset amb els seus acudits, que arrasaven a les gasolineres. I d'arrasar en el circuit de les sales de festes a fer el salt a la televisi¨® el 1980. Aquell mateix any, amb 38 i mentre trobava per fi l'¨¨xit a tot Espanya, Eugenio es va quedar vidu i amb dos fills. I aquella mateixa nit en qu¨¨ va morir la seva dona, per a sorpresa del p¨²blic i de la seva pr¨°pia fam¨ªlia, va pujar a un escenari a Val¨¨ncia per explicar acudits. L'humor, de manera m¨¦s manifesta i literal que mai, es converteix en ant¨ªdot contra el dolor. Per¨° m¨¦s tard, com ¨¦s gaireb¨¦ un lloc com¨² en les hist¨°ries d'¨¨xit, fama i milions, arribaran altres ant¨ªdots molt m¨¦s perillosos.

Anys vuitanta. Alhora que Eugenio es fa milionari, es compra una gran casa a les muntanyes de Barcelona, es torna a enamorar i t¨¦ un altre fill, la nit i la coca?na es converteixen en companyes habituals. Anys noranta. Despr¨¦s del seu segon matrimoni amb una dona que coneix a la televisi¨®, comen?a una etapa de sequera creativa i falta d'autoestima regada amb alcohol i drogues. Els seus excessos fan que l'humorista entri i surti dels hospitals de manera reiterada.

A finals dels noranta, necessitat de diners per pagar les factures, Eugenio torna amb ¨¨xit als locals barcelonins i tamb¨¦ a la televisi¨®, gr¨¤cies a la seva reaparici¨® en programes tan populars com?Cr¨®nicas marcianas. Per¨° ja no ¨¦s el mateix: el got ja no ¨¦s de whisky, sin¨® de llimonada, i en els seus espectacles habitualment hi ha llacunes i distraccions que intenta salvar amb el talent natural que t¨¦ precisament per als silencis. El 2001, amb 59 anys, mor d'un atac de cor en desplomar-se en un restaurant de Barcelona. El seu fill Gerard, en el documental, afirma que el seu pare va morir ¡°de pena¡±. ¡°Ell va viure un drama durant tota la seva vida que va intentar emmascarar fent riure els altres¡±.

?s una de les definicions m¨¦s encertades de la inevitable ombra tr¨¤gica que acompanya alguns dels c¨°mics m¨¦s famosos de tots els temps, que comen?a en Charlie Chaplin (Londres, 1889-Corsier-sur-Vevey, Su?ssa, 1977) i acaba, ara com ara, en Robin Williams (Chicago, 1951-Calif¨°rnia, 2014). Hi ha en la hist¨°ria de la com¨¨dia exemples de grans estrelles que van fer riure milions mentre portaven vides solit¨¤ries i tristes, de carreres glorioses que ocultaven els dimonis de l'addicci¨® i que en alguns casos van acabar amb el su?cidi.

El 2015 el director Kevin Pollack va estrenar el documental Misery loves comedy, que precisament parla de la trista tradici¨® de comediants nord-americans que van trobar humor furgant en les experi¨¨ncies m¨¦s tristes de la seva vida. L'exemple m¨¦s extrem? El 1980 el c¨°mic nord-americ¨¤ Richard Pryor (Illinois, 1940-Calif¨°rnia, 2005) es va calar foc quan fumava coca?na i bevia rom i va patir greus cremades a bona part del cos. Dos anys despr¨¦s, amb les cicatrius encara a la pell, va dedicar un mon¨°leg a riure's d'aquella experi¨¨ncia que gaireb¨¦ el mata.

¡°?s clar que la tristesa ¨¦s una font creativa per a l¡¯humor. Fa anys una persona que jo volia molt¨ªssim em va deixar tirat i em volia tallar les venes, no nom¨¦s les meves, les de tot el meu bloc de ve?ns. I saps com vaig acabar? Rient de mi mateix i escrivint una obra de teatre gr¨¤cies a aquest assumpte¡±

Mill¨¢n Salcedo

Els exemples de c¨°mics famosos a tot el m¨®n amb vides plenes de trag¨¨dia (com Joan Rivers, el seu marit es va su?cidar), que van sucumbir a les drogues (Chris Farley, John Belushi o Lenny Bruce) o que van decidir posar fi a la seva vida (Freddie Prinze o Robin Williams) s¨®n abundants, per¨° en tenim exemples nacionals i molt m¨¦s propers. I el patr¨® ¨¦s tan com¨² que en certs clubs de com¨¨dia nord-americanes, com Laugh Factory (Factoria del riure), una cadena de teatres dedicats a l'humor amb pres¨¨ncia a diverses ciutats, hi ha un programa intern de ter¨¤pia per als seus treballadors.

¡°Tots ho hem passat fatal. Som els fills d'una guerra fratricida i de la postguerra¡±, va declarar el c¨°mic Mill¨¢n Salcedo, part de Martes y 13, a ICON el 2018 quan li van preguntar per la relaci¨® entre desgr¨¤cia personal i com¨¨dia. ¡°?s clar que la tristesa ¨¦s una font creativa per a l'humor. Fa anys una persona que jo estimava molt¨ªssim em va deixar tirat i em volia tallar les venes, no nom¨¦s les meves, les de tot el meu bloc de ve?ns. I saps com vaig acabar? Rient de mi mateix i escrivint una obra de teatre gr¨¤cies a aquest tema¡±, ens va explicar Mill¨¢n Salcedo. Lina Morgan ¨¦s, probablement, la c¨°mica m¨¦s famosa que ha donat Espanya. Va encadenar ¨¨xits al cinema, la televisi¨® i el teatre durant quatre d¨¨cades, es va fer famosa i milion¨¤ria, es va comprar el seu propi teatre i va veure com any rere any les enquestes de popularitat demostraven que era una de les espanyoles m¨¦s estimades pel p¨²blic. Per¨° la seva vida sempre va ser fosca i solit¨¤ria.

¡°La vida s'ha portat rematadament malament amb mi¡±, va confessar a El Mundo en una entrevista promocional d'Hostal Royal Manzanares. Mentre Morgan triomfava amb aquesta s¨¨rie on feia riure gaireb¨¦ nou milions d'espectadors, intentava sortir de la profunda depressi¨® en qu¨¨ l'havia submergit la mort del seu germ¨¤, Jos¨¦ Luis, el 1996.

L'exemple es repeteix amb altres de les nostres grans estrelles de la com¨¨dia. Andr¨¦s Pajares (Madrid, 1940), un dels actors c¨°mics m¨¦s taquillers de la hist¨°ria d'Espanya (de la m¨¤ de Fernando Esteso) i que va mostrar tamb¨¦ talent per al drama en pel¡¤l¨ªcules com Ai, Carmela (Carlos Saura, 1990), ha tingut una vida familiar tumultuosa plena de baralles i topades amb els seus fills i exdones. El 2008 els mitjans de comunicaci¨® van fer caixa detallant alguns problemes mentals que el van fer tocar fons i van deixar la imatge m¨¦s trista i pertorbadora d'un dels comediants m¨¦s estimats del pa¨ªs.

El 1999, Alex de la Iglesia va estrenar Muertos de risa, una tragicom¨¨dia que, d'alguna manera, parla de la figura del pallasso trist. "Els humoristes no han de ser necess¨¤riament graciosos en la seva vida, nom¨¦s en la seva feina", va assegurar en una entrevista. "A?Muertos de risa?hi havia un personatge que deia: 'L'humor no t¨¦ ni puta gr¨¤cia'. ?s com si jo hagu¨¦s d'arribar a casa i posar-me a dirigir".

?s precisament aix¨°, la incapacitat del p¨²blic per diferenciar la persona i l'estrella el que fa complicat acceptar que alg¨² que fa riure el p¨²blic pugui tenir una vida tr¨¤gica quan cau el tel¨®. La c¨°mica Joan Rivers (Nova York, 1933-2014) ho va expressar millor que ning¨² quan, enmig d'un espectacle?a Wisconsin el 2011, un espectador es va aixecar indignat del seient despr¨¦s que ella fes un acudit sobre una nena sorda al crit de: "Aix¨° no ha estat divertit! Jo tinc un fill sord!". Rivers li va xisclar des de l'escenari: "S¨ª, ¨¦s divertit, i si tu no ho ets, deixa't anar! La meva mare era sorda, est¨²pid! Deixa'm que et digui qu¨¨ ¨¦s la com¨¨dia! La com¨¨dia consisteix a fer riure tothom i que aix¨ª puguem bregar amb les nostres vides!". Aplaudiments del p¨²blic i, al final, un nou xiscle de Joan: "Idiota!".