No estem per ximpleries

La setmana passada es van dir bastantes ximpleries al Parlament. Tamb¨¦ es van aprovar resolucions que gaireb¨¦ s¡¯acosten a la ximpleria. (Malgrat tot, me¡¯n cuidar¨¦ prou de titllar els autors de ximples.) Tot aix¨° com a resultat de les actuacions de la Gu¨¤rdia Civil i les detencions de presumptes autors de probables ¡°estralls¡± o accions de car¨¤cter terrorista. La primera bestiesa va venir de part de qui ja ¨¦s un expert a emetre¡¯n sense cap sentit de l¡¯oportunitat, la prud¨¨ncia o l¡¯autocontrol. Em refereixo a Quim Torra, l¡¯home que t¨¦ la missi¨®, ni m¨¦s ni menys, de governar-nos a Catalunya. Aquest home ha dit fa uns dies, poc despr¨¦s de les detencions de membres dels CDR, que mai ¡°permetr¨¤ que es vulgui associar un moviment democr¨¤tic amb el terrorisme¡±. ?bviament va posar en safata, uns dies despr¨¦s, a Pedro S¨¢nchez l¡¯exig¨¨ncia que primer de tot repudi¨¦s qualsevol acte de viol¨¨ncia o intent de portar-la a la pr¨¤ctica. L¡¯exig¨¨ncia era ¨°bviament de pur sentit com¨², de prud¨¨ncia i, si m¡¯apuren, fins i tot de sentit d¡¯estat. Tornem a les ximpleries parlament¨¤ries. De les diverses que hi ha, jo ressaltaria una declaraci¨® del president de la Generalitat i quatre de les 77 propostes de resoluci¨® aprovades. (Recordem que una proposta aprovada en seu parlament¨¤ria ¨¦s de compliment obligat.) Una ja ¨¦s coneguda, el fam¨®s i mil vegades advertit av¨ªs o amena?a que s¡¯insistir¨¤ en la proclamaci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia de Catalunya. La segona t¨¦ a veure amb alguna cosa que em sembla mentida que es produeixi en un Parlament seri¨®s, si n¡¯exceptuem la majoria independentista. ?s la seg¨¹ent: que la instituci¨® sobre la qual descansa el vot dels catalans reconegui ¡°l¡¯exercici de la sobirania i el dret a l¡¯autodeterminaci¨® dels Pa?sos Catalans¡±. A veure: suposem que un dia Catalunya ¨¦s un pa¨ªs independent (ara ho ¨¦s, per¨° auton¨°mic). Qu¨¨ se suposa que passaria a la llum d¡¯aquella omnipresent autodeterminaci¨®? S¡¯envairia l¡¯anomenat Pa¨ªs Valenci¨¤? Despr¨¦s, les illes Balears i s¡¯acabaria amb l¡¯anomenada Catalunya Nord? Aix¨°, si no es pensa obtenir la independ¨¨ncia dels Pa?sos Catalans d¡¯un sol cop, esclar. No ¨¦s un tema menor, tampoc, proposar la sortida d¡¯Europa, un Brexit a la catalana, i amb aix¨° sortir de l¡¯euro. Un altre tema ¨¦s el dels correbous, aquest apassionant esport tel¡¤l¨²ric que es practica en algunes comarques de l¡¯interior de Catalunya. L¡¯esport consisteix a c¨®rrer darrere o davant seu. En realitat es tracta de burlar-se dels pobres animals i estressar-los innecess¨¤riament. Costa molt de veure uns quants eixelebrats i un p¨²blic c¨°mplice que els ovaciona mentre punxen les vaquetes sense passar vergonya aliena pel fet de pert¨¤nyer a l¡¯esp¨¨cie humana. Quan el juliol del 2010 es va aprovar la prohibici¨® de les corrides de toros a Catalunya, que va entrar en vigor el 2012, els correbous es van mantenir perqu¨¨ eren un senyal d¡¯identitat emparat per la tradici¨®. I la quarta exig¨¨ncia que m¡¯interessa subratllar finalment ¨¦s la retirada de la Gu¨¤rdia Civil de Catalunya. Quan els Mossos d¡¯Esquadra es van desplegar en tot el territori catal¨¤, era molt dif¨ªcil veure agents de la Gu¨¤rdia Civil pels carrers de les ciutats i els pobles. Aquesta pres¨¨ncia que ara es pret¨¦n expulsar comen?a amb el proc¨¦s.

Una ¨²ltima q¨¹esti¨®. El nomenament del nou president de l¡¯Associaci¨® de Municipis per la Independ¨¨ncia (AMI), i alcalde de Port de la Selva, Josep Maria Cervera. I la seva aferrissada defensa de la ¡°desobedi¨¨ncia institucional¡±. Doncs b¨¦, aquest senyor ¨¦s alcalde del poble costaner des del 2011. Aquest any havia d¡¯ostentar el c¨¤rrec que abans havia ocupat el seu tiet, durant 17 anys, Gen¨ªs Pinart. Com que soc un estiuejant de Port, com en diuen els barcelonins, sempre he sentit a dir que mana molt. Per¨° molt, ja m¡¯entenen. Aquest any, ja que hi som, es van fer reformes a l¡¯emblem¨¤tic caf¨¨ Espa?a. Ja no es dir¨¤ mai m¨¦s Espa?a. L¡¯hi va canviar pel nom de la seva antiga propiet¨¤ria. Vaig preguntar a un habitual del lloc, Miquel Roca Junyent, per aquest canvi i em va contestar que ell en continuar¨¤ dient ¡°l¡¯Espa?a¡±.

El pa¨ªs no est¨¤ per ximpleries. I espero de tot cor que els acusats de terrorisme no ho siguin. Tamb¨¦ es necessita ara m¨¦s que mai que els indicis i proves que van portar la Gu¨¤rdia Civil a procedir com ho van fer siguin cre?bles. Pel b¨¦ de la just¨ªcia a Espanya i pel b¨¦ dels que no volen la independ¨¨ncia per a Catalunya.