El retorn dels guardaespatlles

Les escortes policials acaben de tornar a Catalunya. Havien quedat redu?des a un m¨ªnim imprescindible d'alts c¨¤rrecs des del 2014: quan es va produir la comunicaci¨® p¨²blica del cessament definitiu del terrorisme etarra.

Ara han tornat a escudar personalitats p¨²bliques cr¨ªtiques amb el Govern i la radicalitzaci¨® del proc¨¦s a c¨¤rrec d'alguns CDR. I ho fan a iniciativa dels Mossos. Una de les persones objecte ara d'escorta, que no va viure els pitjors anys d'amenaces de la banda, confessa privadament a aquest columnista el seu neguit:

¡ªNo s¨¦ gaire b¨¦ com m'he de comportar quan porto el nano al col¡¤le sota protecci¨® policial.

?s una sensaci¨® estranya, de retallada de llibertat, que no hauria previst mai, comenta. I que arriba anys despr¨¦s que molts altres l'hagin superat. Encara que pocs saben del nou fenomen, no hi ha un electrocardiograma m¨¦s prec¨ªs que aquest per simbolitzar el salt qualitatiu operat en una part del moviment indepe des de l'1-O de fa dos anys al moment actual.

La tardor candent del 2017 va culminar (encara que en frac¨¤s) una fase de l'aguditzaci¨® nacionalista: la que va convertir molts ciutadans d'ordre, classe mitjana i inclinacions ideol¨°giques fins i tot moderades en practicants d'una desobedi¨¨ncia ins¨°lita.

Nom¨¦s un sector limitat es va deixar portar pels desordres p¨²blics actius, m¨¦s aviat reactius que sorgits a iniciativa pr¨°pia. I aix¨°, sota la direcci¨® d'una elit enfervorida creient que els seus somnis cristal¡¤litzarien immediatament, sense adonar-se de la pot¨¨ncia de la democr¨¤cia, la negativa d'Europa, i el rebuig del m¨®n econ¨°mic i de la majoria ciutadana a l'abrupta i il¡¤legal secessi¨® unilateral.

Des de llavors, hem transitat un bienni de fragmentaci¨® social. D'enconament intern entre els partits i grups indepes. D'un notori reflux de la mobilitzaci¨®, que segueix, per¨°, sent nombrosa. I ¡ªen aparent contradicci¨® per¨° coher¨¨ncia amb aix¨°¡ª d'un encrespament minoritari de nuclis de CDR que van comen?ar amb viol¨¨ncies de carrer, escraches i amenaces. I que ara semblen haver empr¨¨s un nou salt qualitatiu, molt m¨¦s perill¨®s.

Els indicis que afloren en els treballs judicials sobre els detinguts de fa una setmana no s¨®n definitius, per incomplets per a la ciutadania i per constituir nom¨¦s els primers passos d'un proc¨¦s que haur¨¤ de ser inequ¨ªvocament garantista.

Per¨° s¨ª que s¨®n molt inquietants per a la sort dels protagonistes: especialment perqu¨¨ deriven de confessions de part, i d'un mil¡¤lim¨¨tric seguiment de seguretat com segurament mai s'havia registrat a Catalunya, a difer¨¨ncia d'Euskadi.

La reacci¨® exculpat¨°ria sense m¨¦s cauteles que han empr¨¨s els dirigents sobiranistes i els te¨°rics governants comporta segurament una malaptesa fruit de la incertesa sobre el que es pugui revelar. Millor aix¨ª negar-ho tot rotundament, donar corda al calendari i despr¨¦s ja s'improvisar¨¤ segons com vagi la cosa, semblen cogitar.

La minimitzaci¨® de la viol¨¨ncia en inicis relatada i l'intent de ridiculitzar una investigaci¨® judicial que en els seus termes actuals posa els p¨¨ls de punta s¨®n fruit d'una nova fase pol¨ªtica acabada d'estrenar. Aquella en qu¨¨ es creen confuses zones de superposici¨®. Entre dos actors. Un ¨¦s l'estreta minoria temptada per l'aventurisme de la viol¨¨ncia d'alt grau; o ben lliurada a la seva preparaci¨®, sota les traces o refer¨¨ncies de les restes de la desapareguda organitzaci¨® terrorista Terra Lliure.

L'altra ¨¦s la tova toler¨¤ncia, la condescend¨¨ncia endog¨¤mica, la passivitat benvolent o els gestos de sintonia en sordina dels dos aparents presidents (cap d'efectiu), Carles Puigdemont i Quim Torra, amb aquests corrents. Aix¨° ¨¦s el que va d'abans-d'ahir a avui.

I ¨¦s la pedra fundacional de la nova etapa que fa preveure inexorablement un desastre, per a alguns o per a molts. La descodifica a la perfecci¨® la novetat del retorn dels guardaespatlles. I m¨¦s si es produeix a iniciativa dels mateixos Mossos.