Un entrep¨¤ de pernil dol?, sisplau

Ara ¨¦s d¡¯all¨° m¨¦s progre sortir en defensa dels treballadors que, fent feina de cara al p¨²blic en comer?os i locals de restauraci¨®, s¨®n interpel¡¤lats en catal¨¤ en territoris catalanoparlants (vols dir que no era previsible, que aix¨° pogu¨¦s passar?), tot entenent que en tenen prou amb saber castell¨¤, com estableix la Constituci¨® mateix, i que, at¨¨s el seu presumible origen for¨¤ i la seva escassa remuneraci¨®, aquests treballadors tenen tot el dret de no con¨¨ixer la llengua catalana. B¨¦, des de les tribunes period¨ªstiques i l¡¯esquerranisme de caf¨¨ b¨¦ es pot exhibir una solidaritat de classe amb la classe obrera que justifiqui les minutes i ajudi a omplir el pap, per¨° sembla que amb aix¨° no n¡¯hi ha prou: ara adre?ar-se en catal¨¤ a un cambrer per demanar un caf¨¨ amb gel ¨¦s una mostra de classisme, de burgesisme, en un intent descarnat d¡¯humiliar un treballador pel sol fet que ens sembla que ve de fora i voldr¨ªem que ens serv¨ªs com cal.

M¨¦s enll¨¤ de la instrumentalitzaci¨® que d¡¯episodis semblants han fet alguns i algunes, ¨¦s evident que ens trobem davant d¡¯un xoc de drets entre dues persones, entre el que hom pot demanar i el que hom hauria d¡¯entendre, en una reedici¨® del t¨°pic aquell que ¡°la meva llibertat comen?a on acaba la dels altres¡±, i que ara s¡¯ha convertit en ¡°la llibertat dels altres comen?a on acaba la meva¡±. Dit d¡¯una altra manera, si jo tinc uns drets ling¨¹¨ªstics (nota marginal: ara s¡¯ha posat de moda la reivindicaci¨® dels drets ling¨¹¨ªstics entre l¡¯unionisme, com una mena d¡¯ironia de la Hist¨°ria), ja dir¨¦ jo quins s¨®n els drets de l¡¯altra persona. I ¨¦s clar, si un cambrer o qualsevol persona que at¨¦n el p¨²blic t¨¦ el deure de saber castell¨¤ i nom¨¦s castell¨¤, els drets d¡¯aquell que demana un entrep¨¤ de pernil dol? en llengua catalana s¡¯hauran d¡¯esperar.

Tornem altre cop a la Constituci¨®, i a la confusi¨® (perd¨®, la tergiversaci¨®) dels conceptes de dret i deure ling¨¹¨ªstic. Tots sabem que la carta magna espanyola fa un reconeixement de la diversitat ling¨¹¨ªstica assim¨¨tric, en proclamar el deure de tots els espanyols de saber castell¨¤ per¨° no pas de saber les altres lleng¨¹es, tot i que no diu enlloc que no es tingui el dret de con¨¨ixer aquestes altres lleng¨¹es. Sembla un joc de paraules, per¨° el maquiavel¡¤lisme dial¨¨ctic dels monoling¨¹istes ha transformat el no-deure de saber catal¨¤ en el dret de no-saber catal¨¤, en una met¨¤tesi de termes i de negacions que ajuda a enravenar-se quan alg¨² se t¡¯adre?a en la llengua d¡¯aqu¨ª. Si no tens el deure de ser biling¨¹e, tens tot el dret de ser monoling¨¹e.

I aqu¨ª els tribunaires i opinadors tan d¡¯esquerres, que troben supremacisme en el fet de demanar xocolata desfeta amb melindros, el que fan ¨¦s obviar drets ciutadans b¨¤sics i, per qu¨¨ no dir-ho, la seva pr¨°pia hist¨°ria de reivindicacions elementals. Obvien drets b¨¤sics perqu¨¨ el coneixement de la llengua catalana ¨¦s un dret adquirit per lluites compartides a dreta i esquerra (s¨ª, s¨ª, tamb¨¦ a esquerra), per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ ¨¦s un dret estatut¨¤riament reconegut. Encara que els sembli que no pugui ser, aquell treballador que veuen com alg¨² infraremunerat i que miren amb condescend¨¨ncia t¨¦ tot el dret de con¨¨ixer la llengua catalana, i no pot ser vist sin¨® com un gran sarcasme que aquells que s¡¯erigeixen en els seus defensors no facin cap gest en aquest sentit. Ja ho sabem que el client pot demanar la tapa de tripa en catal¨¤, per¨° el cambrer, m¨¦s que el deure d¡¯entendre¡¯l, hi t¨¦ tot el dret.

Qui ha de garantir aquest dret, per¨°? ?s un dret de cara a la galeria, o s¡¯ha de poder exercir plenament? Si aquesta esquerra ho fos de deb¨°, si tingu¨¦s un m¨ªnim de dignitat per afegir a les reivindicacions laborals tamb¨¦ les reivindicacions ling¨¹¨ªstiques i deix¨¦s d¡¯estigmatitzar aquestes reivindicacions com a cosa burgesa, en lloc de criticar el client (que fa all¨° tan estramb¨°tic de demanar en catal¨¤ a Catalunya) i laminar-li els drets com a consumidor miraria cap a l¡¯empresari, el propietari del local, la persona responsable de proporcionar als treballadors les eines i la formaci¨® imprescindible per fer la seva feina. S¨ª, quan treballes de cara al p¨²blic la llengua ¨¦s tamb¨¦ eina de treball, i qui ha de vetllar per aquesta formaci¨® no ¨¦s cap dels dos personatges, cambrer i client, en qu¨¨ s¡¯ha centrat aquesta interessada pol¨¨mica.