Humor en pantalla gran

Ara que ja hi ha generacions senceres que no trepitgen una sala cinematogr¨¤fica si no ¨¦s que hi estrenen l¡¯en¨¨sim lliurament d¡¯alguna saga hiperespremuda, pot semblar extravagant rescatar Barcelona-Hollywood (Radiocinema sonor), llibre del 1935, escrit per un dels periodistes m¨¦s populars de Catalunya durant m¨¦s de quaranta anys. Quan Valent¨ª Castanys (1898-1963) el va publicar, el cinema era encara una art jove que amb prou feines feia un parell de d¨¨cades que havia esclatat com a entreteniment de masses, per¨° es trobava ja en plena transici¨® des del llenguatge madurat en l¡¯¨¨poca silent cap a les noves formes expressives que desenvoluparien els grans mestres de l¡¯¨¨poca daurada de Hollywood.

Actiu a la majoria de cap?aleres del periodisme catal¨¤ anterior a la Guerra Civil, des de les humor¨ªstiques L¡¯Esquella de la Torratxa i Papitu al modern magaz¨ªn D¡¯Ac¨ª i d¡¯All¨¤, passant pel m¨ªtic El Be Negre, l¡¯esportiu Xut! i el diari La Veu de Catalunya, Castanys, a m¨¦s de destacat dibuixant i ninotaire (paraula perduda amb el triomf de l¡¯anglicisme c¨°mic per designar les tires de dibuixos), tamb¨¦ va exercir el periodisme esportiu i el radiof¨°nic. I precisament radiada va ser la primera difusi¨® de la meitat del volum ara ben rescatat per Enric Gom¨¤, autor d¡¯una presentaci¨® s¨°bria, m¨²rria i molt efica?.

Aficionat al cinema, que en aquells anys feia forrolla a Catalunya (les estrelles de Hollywood eren venerades com ara els cantants o els futbolistes), Castanys, humorista recordat pels radiooients dels anys cinquanta i seixanta, s¡¯aproxima al fenomen de Hollywood amb una retic¨¨ncia enganyosa: encap?ala el llibre amb un ¡®Diguem-ne pr¨°leg¡¯ en qu¨¨ sost¨¦ que escriu nom¨¦s ¡°en una forma par¨°dica¡±, sense ¡°esperit cr¨ªtic¡±: ¡°Jo exposo, deformo i despullo, per¨° no defineixo. El lector ¨¦s qui ha de resumir i concloure¡±.

BARCELONA-HOLLYWOOD (RADIOCINEMA SONOR)

Valent¨ª Castanys
Quaderns Crema
128 p¨¤g. 12 euros

La declaraci¨® metodol¨°gica s¡¯ha de llegir, ¨¦s clar, cum grano salis, perqu¨¨ no deixa de ser una veritat a mitges. El registre dominant ¨¦s l¡¯humor, s¨ª, sovint blanc, amb un aire de la mal¨ªcia amable de P. G. Wodehouse, de l¡¯absurd nostrat de Francesc Trabal i el Grup de Sabadell, i de la disbauxa surrealista de les com¨¨dies contempor¨¤nies de Mart¨ª de Riquer rescatades fa cinc anys. Castanys broda di¨¤legs hilarants, descriu films imaginaris que parodien pel¡¤l¨ªcules inexistents i juga amb el llenguatge (inventa el verb quismar a partir dels sempiterns kiss me sentits a les pantalles).

Sota l¡¯exageraci¨® i l¡¯estirabot, per¨°, es percep alguna cosa m¨¦s que la voluntat de fer riure l¡¯oient o el lector. Naturalment, Castanys no ha desat el sentit cr¨ªtic al calaix i, entre broma i broma, desemmascara els oripells i la faramalla de la ind¨²stria cinematogr¨¤fica, i engega atzagaiades contra el periodisme d¡¯espectacles buit i oportunista i contra determinades pedanteries avantguardistes. Perqu¨¨, com afirma ir¨°nic, no s¡¯ha de ¡°confondre l¡¯art del cinema amb l¡¯art de la tapisseria¡±. Sonen ben actuals alguns acudits sobre arguments inversemblants, el colonialisme cultural i la dificultat de Hollywood per distingir entre Espanya i M¨¨xic. Castanys sap molt b¨¦ de qu¨¨ parla i ho demostra, per exemple, quan resumeix en cinc l¨ªnies magistrals el talent i les febleses de Charles Chaplin.

Barcelona-Hollywood ¨¦s un magn¨ªfic testimoni d¡¯un corrent popular constant i essencial per entendre plenament la literatura catalana del darrer segle i mig. Un corrent que sovint arreplega pols a les revistes i diaris de les hemeroteques i que mereix rescats com aquest.