Sam Neill: ¡°Ning¨² ha aconseguit sobreviure a ¡®Parc Jur¨¤ssic¡¯. No hi ha final feli? a la saga¡±

Sam Neill (Omagh, Irlanda del Nord, 72 anys) recol¡¤loca la taula per apropar-se la gravadora i es toca el serrell. Aquests cabells l'han acompanyat tota la seva carrera: des dels seus inicis a Nova Zelanda, pa¨ªs natal del seu pare i on la fam¨ªlia de Nigel John Dermot Neill ¡ªel seu nom aut¨¨ntic¡ª es va traslladar quan la futura estrella tenia set anys, i quan va saltar a la fama el 1977 amb l'australiana Perros de presa. El serrell va seguir a El final de Damien (1981), La posesi¨®n (1981), la s¨¨rie Reilly. As de esp¨ªas (1983), Un grito en la oscuridad (1988), Calma total (1989), La caza del Octubre Rojo (1990), El piano (1993), El hombre bicentenario (1999), El ¨²ltimo cazador (2011), A la caza de los humanos (2016)... I per descomptat, a la saga Parc Jur¨¤ssic. Aquesta entrevista es va fer fa 15 dies al festival de Sant Sebasti¨¤, on es va projectar La decisi¨®n, i pocs dies abans que es fes p¨²blic que Neill torna amb els dinosaures a Jurassic World 3. A Sitges, que va arrencar dijous a la nit, rebr¨¤ el Gran Premi d'Honor per la seva aportaci¨® als g¨¨neres fant¨¤stic i de terror.

Amb un te a la m¨¤, Neill ¨¦s franc i divertit.?T¨¦ la sensaci¨® que la seva carrera ha sobreviscut a Parc Jur¨¤sic? ¡°Ning¨² ha sobreviscut a Parc Jur¨¤ssic. No hi ha final feli? a la saga dels dinosaures¡±. Per¨° dies despr¨¦s es va anunciar que Neill tornar¨¤ a encarnar Alan Grant.

A La decisi¨®n alg¨² recorda un vers del grup The Magnetic Fields: "Els dies avancen a poc a poc, els anys van molt de pressa". Un actor sofreix aquesta contradicci¨®? "Va, igual que tots. El temps t¨¦ un comportament molt estrany. De criatura, odiava l'escola. Ara, arriba el Nadal i et planteges com ha passat?l'any tan r¨¤pid. En fi, jo penso seguir rockanrolejant tota la meva vida". M¨¦s seri¨®s, recorda que La decisi¨®n parla sobre el tr¨¤nsit de la vida a la mort de forma digna quan el f¨ªsic falla: "S¨¦ una mica de qu¨¨ parlo, perqu¨¨ la meva mare va patir dem¨¨ncia, malaltia que la va fer profundament infeli?. A l'Estat de Victoria [a Austr¨¤lia, on viu l'actor], l'eutan¨¤sia no est¨¤ legislada... Jo s¨¦ perfectament qu¨¨ vull per mi si les coses van malament. En molts pa?sos hi ha una resist¨¨ncia tena? a legislar el su?cidi assistit, i ¨¦s per culpa de l'Esgl¨¦sia. Crec que no ¨¦s cosa de l'Esgl¨¦sia que decideixi com puc viure o morir".

Malgrat el seu curr¨ªculum, Neill mai ha tingut un pla professional. "?s cert al m¨®n del cinema. No s¨¦ qu¨¨ far¨¦ a mitj¨¤ termini. Encara que s¨¦ que a l'agost del 2017 estar¨¦ cantant, tinc un concert programat. De la resta dir¨¦ que ha estat una carrera poc convencional perqu¨¨ ha estat producte de l'atzar", confessa. "D'altra banda, soc viticultor, tinc quatre vinyes, i estic molt lligat al meus ra?m, els meus animals i la meva fam¨ªlia. Aix¨ª que aquesta etapa la meva vida ¨¦s absolutament predictible, marcada per les quatre estacions". Per cert, els seus animals tenen tots noms de famosos: "Clar, perqu¨¨, qui s'atreviria a menjar-se una vaca anomenada Susan Sarandon?". Li donen moltes alegries les vinyes? "S¨ª, i zero diners. I prefereixo la felicitat als diners". Neill explica que les seves vinyes es cuiden a m¨¤ perqu¨¨ el ra?m ¨¦s de la varietat pinot noir. "Ara porto les ungles netes, per¨° habitualment vaig brut com un granger".

Per aix¨° li agrada el cinema org¨¤nic. "No em facis dir noms, per¨° en molts llocs es roden pel¡¤l¨ªcules com si estiguessis en una f¨¤brica. Prefereixo pel¡¤l¨ªcules que siguin com productes artesanals". Aqu¨ª entra un dels genis actuals del cinema, amb el qual Neill ja ha treballat en dues ocasions: Taika Waititi. "M'enorgulleix haver treballat amb ell. ?s un geni salvatge, valent, capa? de saltar-se qualsevol convenci¨®. I ¨¦s un amant de tots els g¨¨neres". I a Neill quin g¨¨nere li falta? "He fet molts llargmetratges amb cavalls, per¨° no he actuat en un western can¨°nic. Jo vaig cr¨¦ixer veient westerns. ?s l'¨²nic esborrall de la meva carrera".

Abans d'acabar, Neill assegura que si es creu¨¦s amb el jove Nigel Neill li aconsellaria que no fos "tan ansi¨®s". "Tot anir¨¤ b¨¦. Jo era un nen molt nervi¨®s, i amb el temps he vist que es menysvalora l'ansietat infantil. Als nens els preocupen coses que els adults menyspreem massa r¨¤pidament". Una reflexi¨® que el porta als Estats Units i a l'actualitat: "Em sembla incre?ble com d'infeli? ¨¦s la societat nord-americana. I un dels grans ¨¨xits del segle XX va ser la creaci¨® de la Uni¨® Europea. Com pot plantejar-se el Regne Unit en una absurda i eixelebrada decisi¨® abandonar-la? El Brexit ¨¦s un senyal de l'onada nacionalista xen¨°foba que creix a Europa"