Un tornado, una experi¨¨ncia

Com passa amb qualsevol enlluernament, resulta complex trobar les paraules per expressar els llocs on et porta i l¡¯estat gaireb¨¦ transcendent en qu¨¨ et sumeix el pensament expansiu i la prosa de recursos aparentment infinits del nord-americ¨¤ David Foster Wallace (1962-2008), una gal¨¤xia pr¨°pia, un superdotat intel¡¤lectual que posava el seu talent incommensurable al servei de la reflexi¨® cr¨ªtica sobre els h¨¤bits i costums del seu temps. ?s una gran not¨ªcia que Edicions del Periscopi posi a l¡¯abast del lector en catal¨¤ una antologia seva d¡¯articles i assajos, perqu¨¨, malgrat que l¡¯autor considerava la seva no-ficci¨® una mena de par¨¨ntesi entretingut entre llibre i llibre de ficci¨®, van ser les peces m¨¦s rodones a l¡¯hora de vehicular les seves idees i el seu estil, on les recurr¨¨ncies i els ritornellos, fregant sovint l¡¯obsessi¨®, combinats a la vegada amb la digressi¨® i la ziga-zaga ¡ª¨¦s a dir, una estructura a un temps fractal i arborescent¡ª, semblaven at¨¨nyer tot el seu potencial.

Abans de capbussar-se en la desena de textos d¡¯He ballat (breument) la conga ¡ªmolts ja cl¨¤ssics del periodisme cultural contemporani (si b¨¦ tamb¨¦ entrarien en la categoria del periodisme sociol¨°gic-pol¨ªtic-¨ªntim), en haver estat capa?os de reformular el g¨¨nere, com van fer els autors del New Journalism¡ª, cal entendre que David Foster Wallace venia del camp de la filosofia de les matem¨¤tiques i de la l¨°gica modal, els fonaments i els registres de les quals van influenciar decisivament la seva aproximaci¨® anal¨ªtica als objectes d¡¯estudi i tamb¨¦ la forma ben particular d¡¯expressar les seves teories i impressions.

Fara b¨¦ el lector de comen?ar per la m¨ªtica ¡°Una cosa te¨°ricament divertida que no tornar¨¦ a fer¡±, cr¨°nica d¡¯un creuer pel Carib en qu¨¨, de manera hilarant, es despulla l¡¯infern que suposa la felicitat for?ada que defineix aquesta proposta d¡¯oci mar¨ªtim, perqu¨¨ condensa els principals neguits de l¡¯autor: ¨¦s la seva obra mestra en el g¨¨nere i despertar¨¤ unes ganes irrefrenables de passar a la pe?a seg¨¹ent. D¡¯acord amb l¡¯¨ªndex, aquesta ser¨¤ ¡°Contempleu el llam¨¤ntol¡±, una altra de les seves magnus opus, on l¡¯entreteniment i la cultura americana reben una nova estirada d¡¯orelles a trav¨¦s de la visita a la Fira del Llam¨¤ntol de Maine, on, davant el panorama (¡°un circ rom¨¤ o una orgia de tortures medievals¡±), David Foster Wallace ho passa gaireb¨¦ pitjor que les pobres b¨¨sties del t¨ªtol en ser llan?ades vives dins cassoles d¡¯aigua bullent. Si segons l¡¯autor angl¨¨s Geoff Dyer escriure sobre tennis ¨¦s un dels desafiaments m¨¦s maj¨²sculs a qu¨¨ es pot enfrontar un escriptor, l¡¯autor de La broma infinita va donar mesura del seu geni superant amb brillantor el repte no una sin¨® dues vegades, amb ¡°L¡¯experi¨¨ncia Federer¡± i ¡°Esport derivatiu al corredor dels tornados¡±. Despr¨¦s de tancar-los ¨¦s impossible tornar a veure un partit del su¨ªs sense recordar la descripci¨® d¡¯un cop impossible, lligant-lo expl¨ªcitament i ret¨°ricament al film Matrix, o no pensar en l¡¯efecte del vent fort sobre una pilota.

HE BALLAT (BREUMENT) LA CONGA

David Foster Wallace
Selecci¨® i traducci¨® de F. R¨¤fols Gesa
Edicions del Periscopi
464 p¨¤g. 19,50 euros

D¡¯altres joies s¨®n ¡°Amunt, Simba! Set dies a la campanya d¡¯un anticandidat¡±, retrat de John S. McCain III, en qu¨¨ es manifesta la quimera d¡¯arribar a penetrar en la veritable personalitat d¡¯un candidat presidencial; ¡°Certament el final d¡¯alguna cosa, sembla que h¨¤gim de pensar (Sobre Toward the End of Time, de John Updike)¡±, on el creador del personatge de Harry Conejo Angstrom rep una cr¨ªtica demolidora i excepcionalment argumentada, o ¡°E unibus pluram. La televisi¨® i la narrativa nord-americana¡±, on denuncia l¡¯ab¨²s de la ironia com a deriva o resposta equivocada de la ficci¨® del seu pa¨ªs en el seu intent d¡¯absorbir o neutralitzar els codis televisius (una postura vehement que no va evitar que al mateix firmant, pel seu enuig, se¡¯l consider¨¦s sempre un defensor de la ironia¡­).

I ¨¦s que David Foster Wallace sempre va definir la seva literatura com un intent per entendre qu¨¨ ens fa humans, una lluita contra la soledat, el solipsisme, els paradisos artificials, malgrat que molta gent l¡¯admirava per les seves piruetes t¨¨cniques i el barroquisme conceptual, oblidant els missatges d¡¯alerta que travessen bona part d¡¯aquests textos. Per cert, els interessats a con¨¨ixer-ne la intrahist¨°ria ¡ªl¡¯excitaci¨® que suposava l¡¯arribada dels articles a les redaccions, passant en fotoc¨°pies de m¨¤ en m¨¤; les baralles entre David Foster Wallace i els editors, que els hi feien escur?ar o li corregien neologismes¡­¡ª tenen una cita amb la seva biografia: Todas las historias de amor son historias de fantasmas (Debate), de D. T. Max.