Quin pastel!

L¡¯¨²s de guixos de colors per crear esbossos ¨¦s gaireb¨¦ tan vell com la necessitat de l¡¯home de pintar. Una manera generalitzada d¡¯afegir una mica de color als dibuixos. Considerada sempre una disciplina menor respecte a la pintura a l¡¯oli, t¨¦ alguns avantatges respecte a la disciplina reina: les barres s¨®n f¨¤cils de transportar, les obres no necessiten assecar-se i s¡¯obtenen tons d¡¯acabat mat, per¨° amb colors molt vius, que cap altra t¨¨cnica no aconsegueix; apropa la t¨¨cnica a l¡¯art primitiu. Per¨° no ser¨¤ fins al segle XVII quan les obres pintades amb aquests guixos competeixen, de tu a tu, amb altres t¨¨cniques considerades m¨¦s importants. En aquell moment, Nicolas Dumonstier fins i tot va ser adm¨¨s ¡°com a primer pintor de pastel¡± a la Reial Acad¨¨mia de Pintura el 1665 i Joseph Vivien va passar a ser qualificat com el ¡°Van Dyck del segle per al pastel¡±.

Philippe Saunier, responsable de la col¡¤lecci¨® de pastels del Museu d¡¯Orsay (Par¨ªs), ¨¦s el comissari de ¡°Tocar el color. La renovaci¨® del pastel¡± que a la Fundaci¨® Mapfre de Barcelona reuneix 96 obres de 68 artistes (fins al 5 de gener); totes realitzades en pastel. ¡°?s extraordin¨¤ria¡±, assegura el comissari, nom¨¦s per la qualitat i varietat de les obres, la gran majoria mai vistes a Espanya, sin¨® per la dificultat que aquestes obres es deixin, viatgin i s¡¯exposin, per la fragilitat que tenen ja que els guixos de colors s¨®n pigments en pols aglutinats amb una resina.

T¨¨cnica i postres

¡°Quan vaig comen?ar a treballar l¡¯exposici¨®, una de les coses que m¨¦s em va impressionar ¨¦s que a Fran?a en parlar de pastel tothom pensa en un procediment art¨ªstic, mentre que a Espanya es refereix a unes postres [pastel, en castell¨¤]¡±, explica amb cert humor franc¨¨s. Per a Saunier, una altra de les excepcionalitats de la mostra ¨¦s que ¡°no es tracta de la primera gran exposici¨® amb pastels, de fet fa uns dies se¡¯n va inaugurar una a la National Gallery de Washington, per¨° s¨ª que ¨¦s la primera que es fa reunint fons m¨¦s enll¨¤ dels propis del centre; en concret de 65 prestadors internacionals¡±. Sobre aquest fet, Nadia Arroyo, directora de Cultura de la Fundaci¨® Mapfre, apunta: ¡°?s excepcional per la fragilitat inherent i la delicadesa de les obres que fan que perillin durant el transport i perqu¨¨ s¡¯aborda una hist¨°ria de l¡¯art sobre la qual no es posa el focus habitualment. De fet, les obres podran exposar-se nom¨¦s tres mesos, despr¨¦s han de tornar als magatzems¡±.

L¡¯exposici¨® permet fer un recorregut cronol¨°gic per les grans fites del pastel. A la mostra s¨®n presents molts dels grans pastelistes de la hist¨°ria, gaireb¨¦ tots francesos, on la t¨¨cnica ha viscut la seva m¨¤xima esplendor. Les obres estan datades entre 1830 i mitjans del segle XX. Entre els artistes de ¡°l¡¯edat d¡¯or del pastel, el segle XIX, moment en qu¨¨ es van produir m¨¦s descobriments, una evoluci¨® m¨¦s gran i les q¨¹estions t¨¨cniques es van passar a un segon pla¡±, alguns de tan coneguts com Eug¨¦ne Delacroix, que capta al petit pastel Prop de Gibraltar (1832) l¡¯instant, com si fos una fotografia. Tamb¨¦ Claude Monet i Edgar Degas, que t¨¦ una sala per a ell sol, amb cinc boniques obres, entre les quals la imatge de la mostra Cavalls de curses: l¡¯entrenament, de 1894, Eug¨¦ne Bodin, representat pels seus magn¨ªfics paisatges i els n¨²vols personals i Pierre-Auguste Renoir, amb diverses escenes d¡¯ambient dom¨¨stic. I el que per a Saunier ¨¦s un dels ¡°millors artistes del pastel: Jean-Fran?ois Millet, destacat pintor del realisme, que va fer servir el pastel amb un gran car¨¤cter innovador i per treballar el pastel com un dibuix, sense pensar el color. Va utilitzar tons apagats i va pintar escenes de camp i camperols que no s¡¯havien vist abans¡±. Com en l¡¯enorme Pastor vigilant el seu ramat, de 1865.

Menys coneguts s¨®n els artistes, sobretot francesos, Pierre Carrier-Belleuse (espl¨¨ndida la seva Ballarina lligant-se les sabates amb tut¨² negre, de 1892), Edmond Aman-Jean i Louis Anquetin, representats per exuberants i provocatives dames, a m¨¦s a m¨¦s de Jean-Francis Aubirtin, William Degouve de Nuncques i Joseph Stella. Tampoc no ¨¦s conegut Charles-Laurent Mar¨¦chal, autor d¡¯una de les obres m¨¦s grans, i impactants, de l¡¯exposici¨® Crist¨°fol Colom mort a la seva pres¨®. ¡°?s un antipastel. Pel format i per la tem¨¤tica intenta fer la compet¨¨ncia a la gran pintura¡±, segons Saunier.

Al l¨ªmit

El comissari destaca tamb¨¦ la import¨¤ncia d¡¯Odiol Redon ¡°a cavall del segle XIX i comen?aments del XX. Es consagra al pastel amb m¨¦s const¨¤ncia i convicci¨® i porta m¨¦s al l¨ªmit el material¡±. ?s juntament amb Degas l¡¯autor m¨¦s representat, amb cinc treballs, entre els quals el misteri¨®s i m¨ªstic Perfil sota l¡¯arc, de 1905. En tots queda clar que el pastel no sempre ¨¦s un art comercial i de paisatges.

Posteriors s¨®n Joaquim Mir, Mar¨ªa Blanchard, Joan Mir¨®, en un colorista Bosc de Bellver, de 1910 i Pablo Picasso, que el va fer servir en obres com el cl¨¤ssic i rotund Estudi de mans, de 1921 i en general les avantguardes tamb¨¦ van continuar fent servir el pastel. ¡°Es va continuar utilitzant al segle XX, en un moment en qu¨¨ els artistes barregen t¨¨cniques i materials i nom¨¦s van veure en el pastel un mitj¨¤ com qualsevol altre¡±, subratlla Saunier.