Neus Catal¨¤ ja t¨¦ el seu carrer a Par¨ªs

No s¨®n gaire m¨¦s que un centenar de metres per a vianants en un bulevard de tr¨¤nsit dens, per¨° segur que Neus Catal¨¤ estaria encantada amb el passeig a Par¨ªs que des d'avui porta el seu nom.? L'activista antifeixista espanyola, republicana, membre de la resist¨¨ncia francesa, feminista i supervivent del camp de concentraci¨® nazi de Ravensbr¨¹ck, morta a l'abril als 103 anys va ser una dona ¡°excepcional¡±, tal com han coincidit tots els assistents a l'homenatge que li han fet a Par¨ªs. A m¨¦s, l'alcaldia de la capital francesa li ha atorgat la medalla Grand Vermeille, m¨¤xima distinci¨® de la ciutat.

L'All¨¦e Neus Catal¨¤ s'ha inaugurat amb la pres¨¨ncia de la seva filla Margarita i amb autoritats locals, aix¨ª com representants catalans com el conseller d'Acci¨® Exterior de la Generalitat, Alfred Bosch, i el diputat Joan Josep Nuet, i de l'ambaixada espanyola, encara que no de l'ambaixador mateix, sin¨® del seu conseller de Cultura, Roberto Varela. Est¨¤ molt a prop del cementiri P¨¨re Lachaise, on reposen tants republicans espanyols exiliats a Fran?a i que, com ella, van combatre tamb¨¦ contra l'ocupaci¨® nazi despr¨¦s de perdre la batalla contra el feixisme a Espanya. Est¨¤ flanquejat pel carrer Alexandre Dumas, autor d'aventures que no s¨®n res davant del que va viure Catal¨¤, que ¨¦s un s¨ªmbol de la lluita contra l'esclavitud. A l'altre extrem, la rue donis Vignoles talla el passeig Neus Catal¨¤, on est¨¤ la seu de la CNT.

Per si no fos poc, el passeig dedicat a l'activista que, com va recordar la seva filla, va lluitar fins al final dels seus dies per recuperar la mem¨°ria de ¡°les companyes que es van quedar al camp i tots els republicans espanyols que des de l'exili o des de l'interior d'Espanya van lluitar per la llibertat¡±, est¨¤ flanquejat per trams dedicats a dues dones extraordin¨¤ries. A un costat, el passeig Maria Doriath (1913-2005), tamb¨¦ espanyola, comunista i membre de la resist¨¨ncia i de l'altra, el Maya Surduts (1937-2016), militant feminista i antiracista, com resa la placa del bulevard de Charonne, on el 1962 van morir vuit manifestants contra la guerra d'Arg¨¨lia, que rendeix ara tamb¨¦ homenatge a Catal¨¤.

¡°Anticolonialisme, feminisme, llibertat, resist¨¨ncia. Crec que Neus Catal¨¤ hauria apreciat aquest gran s¨ªmbol¡±, ha dit la tinent d'alcalde de Par¨ªs per a la mem¨°ria hist¨°rica, Catherine Vieu-Charnier. L'alcaldessa, Anne Hidalgo, s'ha absentat per l'atac d'un home que va causar la mort de quatre policies dijous passat. Despr¨¦s de la renovaci¨® de tota la zona per als vianants, aquests passejos busquen convertir-se en una esp¨¨cie de rambles, ¡°unes rambles feministes i militants¡±, ha mencionat l'alcaldessa del districte 20 de Par¨ªs, Fr¨¦d¨¦rique Calandra.

Fran?a i Par¨ªs formen part fonamental de l'atzarosa biografia de Neus Catal¨¤. Una llavors jove infermera de 25 anys va arribar a Fran?a el 1939, durant la Retirada, amb m¨¦s de 180 nens al seu c¨¤rrec, coneguts com els nens de Negr¨ªn. Despr¨¦s de l'ocupaci¨® nazi de Fran?a, ingressa a la Resist¨¨ncia amb el seu primer marit, Albert Roger, a qui veuria per ¨²ltima vegada quan, despr¨¦s de ser tots dos detinguts per la Gestapo, el 1943, el tren que la portava a ella al camp de concentraci¨® de Ravensbr¨¹ck es va parar en una estaci¨® al costat del que el portava a ell a Bergen-Belsen, on moriria.

Catal¨¤ s¨ª que va aconseguir sobreviure a l'horror nazi ¡ªcom altres 77 espanyoles m¨¦s, segons els registres de l'Amical de Ravensbr¨¹ck que va presidir durant anys la pr¨°pia Catal¨¤¡ª i va dedicar la resta de la seva vida a assegurar-se que aquest sinistre tram de la hist¨°ria europea i espanyola no s'oblid¨¦s. Sobretot en moments, va subratllar aquest divendres Margarita Catal¨¤, en qu¨¨ ¡°l'extrema dreta est¨¤ aixecant el cap¡± altre cop. ¡°La meva mare no parlava per al passat, parlava per al futur, perqu¨¨ el feixisme no torni¡±, ha explicat.

Molt a prop, dues dones assentien emocionades. Marie-Christine Jen¨¦ ¨¦s filla de Monique Jen¨¦, o Braulia C¨¢novas, com es deia en realitat aquesta murciana que tamb¨¦ va passar per Ravensbr¨¹ck i despr¨¦s per Bergen-Belsen. Tamb¨¦ hi era Marie-France Cabeza, filla d'Angela Cabeza, nascuda a Espanya per¨° naturalitzada ¡ªi despr¨¦s desnaturalitzada pel r¨¨gim de P¨¦tain¡ª francesa, igualment internada a Ravensbr¨¹ck per les seves activitats en la resist¨¨ncia francesa.

Dones forts, com Neus Catal¨¤, que van deixar una lli?¨® de vida a les seves filles, va recordar Cabeza: ¡°Ens van ensenyar a lluitar i, sobretot, a no doblegar-nos mai. I a no baixar els ulls mai¡±.