L¡¯amnistia com a pedagogia

La preocupaci¨® per la mena de resposta a un veredicte dolent sobre els pol¨ªtics pendents del veredicte del Tribunal Suprem creix.

El temor ¨¦s que la cosa no passi d¡¯una convenient manifestaci¨® unit¨¤ria, o d¡¯actes irats circumscrits al tall d¡¯alguna cosa, una via f¨¨rria, una cal?ada, un aeroport... Una resposta redu?da a gestos perqu¨¨ sobrevisqui un model de governar fundat en la tensi¨®. El pitjor ¨¦s que qui hauria de sortir de la pres¨® hi seguir¨¤ a causa d¡¯aquesta resposta.

D¡¯altra banda, tenim la crida a un govern de concentraci¨® nacional. No ¨¦s cap broma. Ho sembla, per¨° no ho ¨¦s. Ho demanen els grups del Govern actual perqu¨¨ per sobreviure no hi ha res millor que cruspir-se l¡¯oposici¨® i continuar habitant el no-res pol¨ªtic, el no-res legislatiu, el no-res cultural, el no-res social.

Els socialistes ja han dit que no a aquesta invitaci¨®, per¨° la refutaci¨® m¨¦s reconfortant prov¨¦ dels comuns en la veu de la presidenta del seu grup parlamentari, la diputada J¨¦ssica Albiach. ¡°Aix¨° no passar¨¤¡±, va dir, i va precisar ¨Ccosa que va alleujar alguns i sobresaltar uns altres¨C que no ser¨¤ mai en un govern amb Junts per Catalunya, i va exigir a l¡¯Executiu actual que presenti alguna cosa que sigui realista.

No s¨®n poques les coses que depenen d¡¯Albiach. T¨¦ les claus del suposat govern de concentraci¨®, la clau dels pressupostos, la clau pol¨ªtica i la de la imatge. El relat artificial de la unitat nacional dep¨¨n d¡¯ella perqu¨¨ faci fortuna i sigui cre?ble; en aquesta situaci¨® la seva paraula t¨¦ un poder pol¨ªtic interessant. Albiach no ha estat la substituta de Xavier Dom¨¨nech, ni d¡¯Elisenda Alamany, que s¨ª que ho era. Albiach, com a parlament¨¤ria i dirigent, ha demostrat que t¨¦ criteri propi, ha establert la seva estrat¨¨gia parlament¨¤ria, sap defensar-la amb una bona narrativa i t¨¦ discurs.

L¡¯amnistia l¡¯hauria de demanar un govern nou sorgit de noves majories, sense el llast dels tr¨¤ngols que arrosseguem

Sabem, doncs, que el govern de concentraci¨®, com ha dit Albiach i ha repetit Iceta, ¡°no passar¨¤¡±. Llavors, qu¨¨.

Compte. Compte amb aquesta ¨¨poca tan hegeliana que vivim al nostre pa¨ªs, amb ap¨°stols i deixebles fascinats per l¡¯¨¨pica de la voluntat. No obstant aix¨°, complir penes de pres¨® ¨¦s una cosa molt concreta, un dia rere l¡¯altre. Rancors que creixen. P¨¨rdues.

El Parlament va aprovar fa uns dies una resoluci¨® en qu¨¨ es comprometia a sol¡¤licitar una amnistia despr¨¦s de la sent¨¨ncia. S¨ª, l¡¯amnistia ¨¦s l¡¯¨²nica opci¨® realista. Per¨° perqu¨¨ tot plegat tingui efecte cal que no es percebi com un instrument hostil i cridaner, sense m¨¦s finalitat que desemmascarar ¨Cuna vegada m¨¦s¨C els malvats de sempre que no volen concedir-la.

Per evitar aquesta possibilitat, l¡¯amnistia l¡¯hauria de demanar un govern nou sorgit de noves majories, sense el llast dels tr¨¤ngols que arrosseguem, disposat a prescindir d¡¯estirabots; necessitem un canyar, no una roureda incapa? de moure¡¯s davant del fort vent de l¡¯oest. Aquest Govern es va constituir en la cultura de la pressa, i per aquesta ra¨® no el veig capa? d¡¯entendre que l¡¯amnistia no ¨¦s per Nadal, igual que la independ¨¨ncia no ¨¦s per dijous passat.

No hi ha m¨¦s cam¨ª que el de promoure, dins i fora del pa¨ªs, una pedagogia de l¡¯amnistia estructurada i preparada per a la duraci¨® en el temps.

En realitat, no es tracta nom¨¦s de treure els empresonats, sin¨® que l¡¯amnistia a la seva condemna i conducta sigui admesa per la immensa majoria de ciutadans com una decisi¨® ¨¨tica i pol¨ªtica, necess¨¤ria per comen?ar a refer una conviv¨¨ncia que ja ha quedat molt malmesa. Compte. Compte amb les paraules i els verbs.

L¡¯amnistia ¨¦s un dels fen¨°mens pol¨ªtics legals m¨¦s antics, controvertits i utilitzats. El seu sentit ¨¦s preparar, llaurar, sedimentar espais en qu¨¨ es pret¨¦n construir una nova f¨®rmula de conviv¨¨ncia, i repeteixo que aix¨° no nom¨¦s conv¨¦ als presos, sin¨® a tots nosaltres, perqu¨¨ aquest pa¨ªs no est¨¤ b¨¦. Sens dubte, les amnisties han tingut costos notables al llarg de la hist¨°ria, han tingut expressions injustes. Nom¨¦s cal mirar l¡¯Edicte de Nantes que Enric IV va decretar el 1598 com a tancament de les assoladores guerres de religi¨®: ¡°Que la mem¨°ria de tots els esdeveniments que s¡¯han succe?t entre uns i altres (¡­) quedi dissipada i assumida com a cosa que no ha succe?t. No ser¨¤ possible ni estar¨¤ perm¨¨s als nostres procuradors generals, ni a cap altra persona p¨²blica o privada, en cap moment, ni lloc, ni ocasi¨®, esmentar-ho, ni processar o perseguir ning¨² en cap tribunal o jurisdicci¨®.¡±

?s un text ple de problemes, sens dubte autoritari, i va ser dolor¨®s. Per¨° va funcionar raonablement. N¡¯hi ha molts m¨¦s exemples, tots ¨Camb les seves llums i ombres¨C van donar respostes pol¨ªtiques a situacions socials complexes. De vegades van contribuir a refer societats espatllades; d¡¯altres van ser un frac¨¤s.

Potser fer pedagogia de l¡¯amnistia ser¨¤ profit¨®s per re-unir una mica aquest pa¨ªs. ?s dur, perqu¨¨ requereix empassar, per¨° no hauria de comportar l¡¯obligaci¨® a l¡¯oblit. El contrari d¡¯oblidar no sempre ¨¦s recordar, sin¨® acordar, pactar respecte. L¡¯amnistia com a oportunitat pol¨ªtica, no com a vict¨°ria ni com a pietat. Potser ¨¦s l¡¯¨²ltim tren en anys.