El 80% de la taxa tur¨ªstica catalana es reparteix entre 15 municipis

Barcelona i uns 14 municipis m¨¦s, tots del litoral tret de l'Hospitalet de Llobregat, s¡¯emporten bona part del past¨ªs del que es recapta en concepte de taxa tur¨ªstica. Segons les dades de la Direcci¨® General de Turisme de la Generalitat, entre octubre del 2017 i el mateix mes de l¡¯any seg¨¹ent es van recaptar 56,5 milions d¡¯euros. I el 79,70% d¡¯aquesta xifra procedia de les pernoctacions en hotels i apartaments tur¨ªstics de 15 municipis. La Generalitat creu que encara que sigui l¨°gic que recapti m¨¦s qui m¨¦s turisme atreu, aix¨° provoca un desequilibri al territori sobre el qual s¡¯hauria de reflexionar.

Barcelona va ingressar el 52,5% del conjunt, gaireb¨¦ 30 milions d¡¯euros, seguida, a molta dist¨¤ncia per altres ciutats, com Lloret de Mar (3,3 milions) o Salou (3,2). Els municipis gestionen directament la meitat del total del que paguen els turistes per les seves estades en hotels i apartaments i l¡¯altra meitat queda a disposici¨® de la Generalitat. Inicialment, amb la llei de 2012 que va introduir l¡¯impost tur¨ªstic, les proporcions eren del 70% per a la Generalitat i el 30% per als ajuntaments. El canvi en els percentatges per a un repartiment al 50% va ser plantejat per Barcelona, la ciutat que m¨¦s recursos necessita per compensar els efectes del turisme que el 2018 es va enfilar a vuit milions de persones.

La Generalitat creu que el canvi l¡¯ha perjudicat perqu¨¨ la Direcci¨® General de Turisme ha vist redu?ts els seus ingressos en 11 milions d¡¯euros. Octav¨ª Mart¨ª, director general de Turisme, va assegurar en el Parlament que la modificaci¨® havia generat ¡°desequilibris¡± entre municipis: ¡°Hi ha molta pressi¨® del m¨®n local i entenc que ¨¦s una cosa sobre la qual haur¨ªem de reflexionar¡±, va puntualitzar. Una compareixen?a que va coincidir amb la petici¨®, via proposici¨® aprovada per l¡¯Ajuntament de Barcelona, d¡¯introduir un rec¨¤rrec de la taxa de fins a quatre euros.

La llei de la taxa tur¨ªstica estableix que el recaptat es destini a la promoci¨® tur¨ªstica, a l¡¯impuls del turisme sostenible i al desenvolupament d¡¯infraestructures i serveis. A la pr¨¤ctica, cada municipi, en funci¨® de les seves necessitats, prioritza a qu¨¨ ho destina. QA0

Aquest ¨¦s un resum d¡¯on aniran a parar els milers d¡¯euros de la taxa als municipis que m¨¦s recapten.

Barcelona. En el mandat del 2015 al 2018 va gestionar 22 milions procedents de la taxa. La ciutat destina una part molt important al retorn i redistribuci¨®. Entre el 2017 i el 2018 es van refor?ar les l¨ªnies d¡¯autobusos D20, V15 i 59 per l¡¯increment de la demanda cap a les platges, tamb¨¦ es van abocar recursos de la taxa en el Pla de Conviv¨¨ncia de Ciutat Vella, el Pla de places de Gr¨¤cia o l¡¯augment d¡¯agents c¨ªvics en espais de gran aflu¨¨ncia tur¨ªstica, com la Sagrada Fam¨ªlia. El 2018 es van dedicar 9 milions a q¨¹estions tan dispars com la millora de barris (2,3 milions) i 830.000 a patrimoni i cultura, com el concert de l¡¯OBC de la Merc¨¨ o la Biennal del Pensament.

Lloret de Mar. La ciutat que recapta m¨¦s darrere de Barcelona, amb m¨¦s d¡¯un mili¨® de turistes a l¡¯any, va destinar bona part dels 1,6 milions de la taxa a la promoci¨® tur¨ªstica, a l¡¯accessibilitat, sostenibilitat i a l¡¯efici¨¨ncia energ¨¨tica. La promoci¨® tur¨ªstica se centra en fires, contactes amb touroperadors i en campanyes de comunicaci¨® de sectors com el gastron¨°mic. <NO1>Tamb¨¦ destina fons a campanyes de Civisme ¡±Amb respecte a Lloret hi cabem tots¡± i de m¨¤rqueting.

Salou, Cambrils i Vila-seca. Salou destina la major part dels recursos a accions de promoci¨® tur¨ªstica, a trav¨¦s del Patronat Municipal de Turisme. La resta es destina a millorar serveis tant per als visitants com per als empadronats al municipi. Salou, Cambrils i Vila-seca gestionen conjuntament amb el Patronat de Turisme de la Diputaci¨® i l¡¯associaci¨® i la federaci¨® hoteleres, els ingressos de la taxa tur¨ªstica. Per exemple, la promoci¨® del territori de la Costa Daurada a la recerca d¡¯una alternativa al sol i platja i atreure visitants a productes tur¨ªstics m¨¦s espec¨ªfics, com el golf, l¡¯enoturisme o el cicloturisme.

L¡¯Hospitalet del Llobregat. Els visitants que atreu estan relacionats en la seva gran majoria a la celebraci¨® de fires i congressos, al recinte de Fira 2, a m¨¦s del sector de negocis. Durant el per¨ªode analitzat va gestionar 415.000 euros de la taxa tur¨ªstica recaptada als 14 hotels de la ciutat i els va destinar a campanyes institucionals i de promoci¨® i una part important a accions lligades al Mobile, com el village de restauradors a la pla?a Europa.

Sitges. En un any van gestionar 386.500 euros. Entre el quart trimestre del 2017 i el primer del 2018, van destinar 131.004 euros a fidelitzar el turisme interior i els mercats internacionals per desestacionalitzar i atreure visitants al llarg de l¡¯any<NO1>, tamb¨¦ a promocions, col¡¤laboracions publicit¨¤ries i assist¨¨ncia a fires tant nacionals com internacionals.

Roses. Van destinar 421.656 euros a una vintena d¡¯actuacions, des de campanyes de promoci¨® tur¨ªstica en els mitjans i fires de promoci¨®, fins al patrocini de la Transpyer per posicionar el ciclisme, la preservaci¨® dels murs contraescarpa de la Ciutadella o l¡¯elaboraci¨® d¡¯escultures tamb¨¦ a la Ciutadella.

Tossa de Mar. Tossa va gastar part dels 308.000 euros a aconseguir ser reconeguda com a destinaci¨® de ¡°turisme responsable¡±. A finals del 2018, va obtenir el certificat internacional Biosphere Destination, que atorga l¡¯Institut de Turisme Responsable (ITR), un organisme independent que promou accions i programes de desenvolupament sostenible en la ind¨²stria tur¨ªstica.

Amb informaci¨® de Marta Rodr¨ªguez i Marc Rovira.