Moment¨¤s Shakespeare a Girona

Va haver-hi un moment en la representaci¨®, aquest divendres a la nit, de Measure for measure de la Royal Shakespeare Company (RSC) en el qual tos ens vam sentir transportats a una esfera superior. Un moment¨¤s Shakespeare dels que no s'obliden i et fan entendre b¨¦ el perqu¨¨ de la fama del vell bard.

Comen?ava la segona part de l'espectacle (dirigit per Gregory Dauren), la primera havia passat amb intensitat isabelina, una sobrietat digna de la decoraci¨® de la Torre de Londres i una calor insofrible ¡ªes va espatllar l'aire condicionat del Teatre Municipal de Girona¡ª, la qual cosa produia la impressi¨® que m¨¦s que estar al Globe o a Stradford upon Avon et trobaves a l'¨°pera de Mans. Era l'inici del quart acte; en l'escenari estaven dues actrius davant d'un senzill decorat pintat de flors. I llavors una d'elles (Hannah Azvonye) va trencar a cantar. ¡°Take, O, take those lips away / That so sweetly were forsworn;/ And those eyes, the break of day/ Lights that do mislead the morn:/ But my kisses bring again, bring again;< Seals of love, but sealed in vain, sealed in vain¡±. ("Endu-te aquests llavis lluny/ que tan dol?os van perjurar/ i aquests ulls, llum de l'alba/ que fins a l'alba van enganyar/ per¨° retorna'm els meus petons/ segells de l'amor/ encara que van segellar/ tan en va, tan en va").

El temps va semblar suspendre's mentre les notes de la melodia i les paraules de la can?¨® es dissolien en l'aire sobtadament inundat d'un sentiment fr¨¤gil com uns ocellets movent les ales o un grapat de p¨¨tals de violeta empentats pel vent. Alguns ens vam mirar sense donar-hi cr¨¨dit. Una emoci¨® indefinible i profunda omplia el teatre des del pati de butaques fins al sostre. Josep Maria Flotats, en una llotja, tamb¨¦ semblava transportat com un Cyrano pensant en la seva Roxane. Era com contemplar un quadre de Millais (no debades estava Mariana en escena), com sentir un madrigal de Monteverdi, com rebre una car¨ªcia o un pet¨®, tot alhora.

El moment va passar, llarg com un sospir, breu com una vida, va entrar el duc Vincentio disfressat de monjo, i va continuar la representaci¨®. Els qui recordin aquella preciosa can?¨®, Sigh no more ladies, de l'inici de Molt soroll per no-res, la versi¨® filmada de Kenneth Branagh d'una altra de les com¨¨dies de Shakespeare, sabran de qu¨¨ parlo: com de vegades Shakespeare ens eleva fins a un firmament rutilant d'estels i a les seves puntes de diamant¨ª cristall s'encenen amb plaer i dolor els nostres cors ¡ªper posar-nos isabelins¡ª. Nom¨¦s per aquest instant de malenconiosa felicitat del divendres, malenconiosa perqu¨¨ com tot all¨° que ¨¦s hum¨¤ estava condemnat a passar, va valer ja la pena acudir a veure a la Royal Shakespare.

Va haver-hi m¨¦s, esclar, molt¨ªssim m¨¦s.

Measure for measure ¨¦s una obra estranya: ni llegint el que hi diu Harold Bloom (Shakespeare, la invenci¨®n de lo humano, Anagrama, 2002) acabes d'entendre del tot de qu¨¨ va (per a mi que el mateix Bloom es fa un embolic). Hi ha un duc de Viena que fa com que marxa de viatge per¨° en realitat es queda disfressat de monjo per veure com es desembolica el tipus a qui deixa a c¨¤rrec del govern, Angelo, que llan?a una croada de mortal moralitat que sacseja la licenciosa ciutat. Hi ha una nov¨ªcia, Isabella, a la qual Angelo, un sepulcre blanquejat, vol desvirgar a canvi de no decapitar el seu germ¨¤. Hi ha un xulo, putes, un botx¨ª i un condemnat a qui li importa tot una merda. La trasposici¨® de l'obra que fa la RSC a la Viena d'inicis del XX, la de Freud (ja apuntada per Bloom), carrega aquest cosmos de vici, desig, sexe i mort de significats afegits.

Com¨¨dia problem¨¤tica i fosca, ¡°nihilista¡± i ¡°blasfema¡± (Bloom dixit), Measure for measure, et deixa perplex. Si ¨¦s que fins i tot el duc, capa? de parlar com Hamlet, ¨¦s un s¨¤dic mentider i li tira la canya (amb altar) a Isabella, que, rareta tamb¨¦, prefereix que decapitin el seu germ¨¤ que fotre un clau.

El cas estrany de l'obra no impedeix gaudir-la com un camell i alucinar amb la interpretaci¨® de la RSC (una mica continguda, segons el mestre Ord¨®?ez) i el devessall de meravelloses paraules de Shakespeare. Entre el millor, l'escena surrealista de la pres¨® en la qual els secundaris es permeten una gran festa, amb el setci¨¨ncies xulo Pompey (David Ajoo) obligat, en pla Berlanga, a fer d'ajudant del botx¨ª Abhorson, caps tallats que escupen i l'extraordinari pres Bernardino (Graeme Brookes), tan feli? borratxo al corredor de la mort i que considera que no est¨¤ en forma per morir. De treure's el barret tamb¨¦ la llarga escena final que sobre el paper sembla impossible de muntar (Shakespeare deixa inexplicablement sense l¨ªnies a Isabella) i que la RSC resol exemplarment. Grans aplaudiments per als actors i actrius de la companyia, que, no obstant aix¨°, van sortir a saludar nom¨¦s una vegada, deixant-nos sense poder donar mesura per mesura al seu talent.

En una Girona zona zero del lla? groc, amb les consci¨¨ncies i les converses centrades en la sent¨¨ncia del proc¨¦s, Measure for measure, amb les seves moltes l¨ªnies sobre la just¨ªcia (Isabella: Yet show some pity; Angelo: I show it most of all when I show justice), va sonar especialment pertinent, com sens dubte pretenia el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer.