Un altre esgla¨® en l¡¯escalada

La sent¨¨ncia del 2010 sobre l¡¯Estatut d¡¯Autonomia va ensorrar la credibilitat del Tribunal Constitucional per a la meitat dels catalans, que despr¨¦s d¡¯uns primers anys de desconcert van respondre abra?ant la causa de la independ¨¨ncia. La sent¨¨ncia dictada aquest dilluns pel Tribunal Suprem destrueix la confian?a que aquesta mateixa meitat de ciutadans, almenys, pogu¨¦s tenir al Tribunal Suprem. En el cam¨ª que ha portat a aquesta sent¨¨ncia, aquesta part de Catalunya va perdre el 3 d¡¯octubre del 2017 el cr¨¨dit que per a ella tenia el Rei com a poder moderador en els conflictes entre institucions de l¡¯Estat. El resultat ¨¦s que Catalunya t¨¦ des de fa nou anys un Estatut que no ¨¦s el que ha votat, ha donat sobrades mostres que no es conforma amb aquesta situaci¨® i que la rebutja obertament, per¨° est¨¤ immersa en un entorn pol¨ªtic en qu¨¨ no hi ha perspectives de millora.

Ara arriba una sent¨¨ncia que, segons s'est¨¤ veient en les primeres reaccions que genera a Catalunya, no serveix per a la pacificaci¨®. No asserena els ¨¤nims. Els l¨ªders dels partits sobiranistes i els membres del Govern de la Generalitat empresonats des del 2017 s¨®n condemnats per sedici¨® amb penes de pres¨®, en una decisi¨® que el sobiranisme interpreta i interioritza com a pura i simple repressi¨® pol¨ªtica. Es veia venir que una cosa aix¨ª passaria i avui s¡¯han confirmat els auguris m¨¦s pessimistes. Estava anunciat que una sent¨¨ncia d¡¯aquest tipus seria interpretada com una venjan?a per part dels aparells centrals de l¡¯Estat, i aix¨° ¨¦s el que est¨¤ passant, i aix¨ª est¨¤ passant. El resultat ¨¦s que la sent¨¨ncia del Suprem es converteix en un altre esgla¨® en l¡¯escalada cap a la topada pol¨ªtica entre Catalunya i l¡¯Estat constitucional del 1978.

No hi ha motius raonables a la vista per esperar que la condemna penal dels l¨ªders sobiranistes tanqui un cicle negatiu i obri vies per afrontar sortides al conflicte pol¨ªtic. A l¡¯inrev¨¦s. La sent¨¨ncia judicial fomenta la desconfian?a d¡¯aquesta part de Catalunya respecte al marc pol¨ªtic espanyol, augmenta la dist¨¤ncia emocional entre Catalunya i la resta d¡¯Espanya, i a l¡¯inrev¨¦s, la desafecci¨® en el seu moment assenyalada encertadament pel president Jos¨¦ Montilla. Tots els indicis porten a creure que l¡¯escap?at, desavingut i afeblit bloc sobiranista es refor?a en la convicci¨® que no s¡¯ha d¡¯esperar res de bo de les institucions centrals de l¡¯Estat ni dels partits pol¨ªtics que, en ¨²ltima inst¨¤ncia, les dirigeixen.

El fet que els sobiranistes obtinguin en les eleccions percentatges de vot entorn del 47% porta sovint a creure que al cap i a la fi nom¨¦s es tracta d¡¯una mica menys de la meitat del pa¨ªs i que, per tant hi ha una altra meitat que no combrega amb aquestes posicions. Per¨° aquesta no ¨¦s tota la realitat social i pol¨ªtica del pa¨ªs. Ni tots els votants dels partits sobiranistes s¨®n en puritat partidaris d'una independ¨¨ncia de Catalunya ni tots els electors dels altres partits estan a favor de l'immobilisme i la intransig¨¨ncia contra els quals s'ha estavellat la protesta. Tot ¨¦s m¨¦s complex, i en el fons el que s'est¨¤ posant en q¨¹esti¨® ¨¦s la legitimitat d'un r¨¨gim quan un dels seus components fundacionals en la d¨¨cada del 1970, el catalanisme, comen?a a considerar-se¡¯n ali¨¨.

La destrossa pol¨ªtica provocada per aquesta crisi ¨¦s brutal, aclaparadora. I ho ¨¦s, a m¨¦s, en un context gens encoratjador a curt termini. La dura condemna cau sobre una Espanya que est¨¤ en campanya per a les quartes eleccions generals en quatre anys consecutius i despr¨¦s de diversos fracassos de diferents partits per formar govern. Arriba despr¨¦s d'una esperp¨¨ntica onada de corrupcions en les altes esferes de diferents administracions. S¡¯abat sobre una societat amb l'¨¤nim agre pels estralls socials d'una crisi econ¨°mica mal resolta acarnissant-se en les seves generacions m¨¦s joves. I l'ha de gestionar un sistema de partits sumit en un conf¨²s proc¨¦s de reconfiguraci¨®, tant a Catalunya com al conjunt d¡¯Espanya. Empitjora aquest desastr¨®s escenari el fet que el progressisme espanyol, tradicionalment aliat al catalanisme moderat, s'hagi deixat arrossegar pel nacionalisme espanyolista a una pol¨ªtica d'intransig¨¨ncia en el conflicte catal¨¤ fins al punt d'impedir-li elaborar una alternativa per canalitzar-lo cap a una soluci¨®. I aix¨ª com el catalanisme moderat ¨¦s una de les v¨ªctimes d'aquest proc¨¦s, la primera, en realitat, la crisi constitucional s'estanca a causa de l'abs¨¨ncia de propostes constructives per resoldre-la per part dels partits espanyols. La sent¨¨ncia d¡¯avui tampoc hi ajuda. El m¨¦s versemblant ¨¦s que amb aquesta resoluci¨® passi una cosa semblant al que va passar amb la del 2010 sobre l¡¯Estatut: que sigui un altre esgla¨® en l'escalada de distanciament entre Catalunya i Espanya.