Multireincidents: ¡°Targeta vermella¡±

Diuen que a Barcelona no hi havia hagut mai tanta inseguretat com ara. Pablo Casado ha arribat a afirmar que en aquesta ciutat no podem sortir al carrer sense por que ens apunyalin. L¡¯explotaci¨® pol¨ªtica de la por, encara que sigui amb mentides apocal¨ªptiques com aquesta, ¨¦s un recurs caracter¨ªstic de les estrat¨¨gies ultraconservadores quan s¨®n a l¡¯oposici¨®. Saben que no totes les pors s¨®n iguals pel seu origen ni per qui en pateix. La por, generalment, es produeix per agressions criminals sense connexi¨® entre elles, que es podrien haver produ?t igualment a qualsevol altra ciutat. Per exemple, quan la por es genera per una successi¨® d¡¯homicidis o assassinats com els d¡¯aquest estiu a Barcelona, o per not¨ªcies de violadors solitaris o de manades, de robatoris en domicilis o de furts de carteristes. S¨®n pors diverses, que generen diferents sensacions d¡¯inseguretat i que requereixen pol¨ªtiques de prevenci¨® i seguretat espec¨ªfiques i diferenciades. Malgrat tot, aquestes estrat¨¨gies ultraconservadores simplifiquen tota aquesta barreja de pors i inseguretats dispars i acaben culpabilitzant de problemes tan diversos, en primer lloc, alcaldes i alcaldesses per ser els responsables pol¨ªtics m¨¦s propers, m¨¦s accessibles. Se¡¯ls exigeix que alleugin les pors, que vencin la inseguretat posant m¨¦s policies i m¨¦s penes de pres¨®, sabent que no poden canviar les lleis ni manen en la policia judicial.

Quan aquestes estrat¨¨gies ultraconservadores passen de l¡¯oposici¨® a la majoria parlament¨¤ria irrompen amb entusiasme en una espiral creixent de severitat de les penes. Endurir el Codi Penal ¨¦s gratis i dona vots. Aix¨° va fer Rajoy amb la seva reforma del Codi Penal el 2015. Pretenia ¡°oferir resposta als problemes que plantegen la multireincid¨¨ncia i la criminalitat greu¡±. Per als crims m¨¦s greus va establir la nova pena de pres¨® permanent revisable, i per als petits furts realitzats per carteristes multireincidents les penes lleus van canviar per pres¨® d¡¯un a tres anys. Amb aquesta severitat es pensava que s¡¯havia ven?ut definitivament el cr¨°nic problema de seguretat ciutadana.

Per¨° un cas de m¨ªnima import¨¤ncia va ensorrar aquella sensaci¨® de vict¨°ria. A la Rambla un carterista belga condemnat anteriorment per tres petits furts va intentar, sense ¨¨xit, robar un m¨°bil barat a un turista angl¨¨s. El van enxampar. El jutjat li va aplicar la reforma legal de Rajoy, el va condemnar a vuit mesos de pres¨®, hi va haver recursos i, finalment, l¡¯assumpte va arribar fins al Tribunal Suprem. L¡¯assumpte era insignificant, per¨° els criteris per interpretar la llei eren tan contraposats que el Suprem va haver de reunir el ple. Eren 17 magistrats, presidits per Marchena. Va ser impossible arribar a la unanimitat. El president, i 10 jutges m¨¦s, van estimar que aquella petita delinq¨¹¨¨ncia multireincident requereix ¡°una ter¨¤pia social orientada a la rehabilitaci¨® en lloc de rec¨®rrer a la severitat punitiva¡±. I van concloure que aplicar-li al carterista una pena d¡¯un a tres anys de pres¨® per robar sense viol¨¨ncia per un valor de menys de 400 euros, basant-se ¨²nicament que abans ja havia estat condemnat tres vegades per fets similars, ¨¦s contrari al principi constitucional de proporcionalitat. Proporcionalment, aquella petita substracci¨® sense viol¨¨ncia ¨¦s menys greu que altres delictes que tenen aquesta mateixa pena, com s¨®n els delictes de lesions, els abusos sexuals, les tortures no greus, les estafes inferiors a 50.000 euros o els delictes societaris, cl¨¤ssics delictes de coll blanc. Per evitar aquella desproporci¨® el van condemnar nom¨¦s a una multa. El magistrat Llarena va redactar un vot particular de disconformitat, de valor ¨²nicament testimonial, al qual es van adherir cinc magistrats m¨¦s. Segons el seu parer, per als carteristes i furtadors professionalitzats cal la pena de pres¨® de fins a tres anys perqu¨¨ no hi ha cap altre instrument menys perjudicial per dissuadir-los. I conclo?a: ¡°En utilitzaci¨® d¡¯un s¨ªmil futbol¨ªstic, ens trobem davant d¡¯una targeta vermella per acumulaci¨® de targetes grogues¡±.

La sent¨¨ncia majorit¨¤ria del Suprem ¨¦s l¡¯¨²nica que val, i ¨¦s la que han d¡¯aplicar els tribunals inferiors en casos similars. Per¨° el desacord insuperable a l¡¯Alt Tribunal reflecteix un permanent debat social i jur¨ªdic. Per a uns preval la perspectiva hist¨°rica del dret penal humanitari, que aconsella proporci¨® entre la gravetat del delicte i la severitat de la pena. Altres prioritzen el clamor de la por demanant escarment, exigint una prolongada eliminaci¨® temporal, la ¡°targeta vermella¡±. Els qui instiguen aquest clamor populista saben que l¡¯exc¨¦s de severitat ¨¦s in¨²til, que nom¨¦s calmar¨¤ la por temporalment. Es van augmentar les penes el 2015 i hi continua havent crims horribles i incomod¨ªssims carteristes i furtadors. Segons el criteri dissuasiu de la ¡°targeta vermella¡±, caldria tornar a apujar les penes. I fins quan, fins quant pujaran?