Les conseq¨¹¨¨ncies de fruir del plaer

Com ¨¦s que no en sab¨ªem res, d¡¯ell? ?s una pregunta que s¡¯est¨¤ fent for?a gent en llegir qualsevol llibre de Lawrence Osborne (Londres, 1958), que va debutar a Espanya el 2017 amb El turista desnudo, va continuar enlluernant amb Bangkok ¡ªsempre de la m¨¤ de l¡¯editorial Gatopardo¡ª, i despr¨¦s d¡¯aquells llibres de viatges, ara se¡¯n publiquen les novel¡¤les Cazadores en la noche i, editada per Navona, la primera traducci¨® al catal¨¤, Perdonar.

Seguint la tradici¨® d¡¯escriptors viatgers com Peter Mathiesen o Paul Theroux, que tamb¨¦ han tocat la novel¡¤la amb talent, Osborne situa la ficci¨® en una cultura aliena: una glamurosa parella homosexual convoca una colla d¡¯amics occidentals a la seva opulenta casa enmig del desert marroqu¨ª per gaudir d¡¯una festa sense gaires l¨ªmits que durar¨¤ dies. En David i la Jo Henniger viatgen cap all¨¤ en cotxe, de nit, per una carretera fosca. De sobte, apareixen dos nois i n¡¯atropellen un.

Quan els Henniger arriben a la festa, porten el noi al darrere. Els amfitrions intenten amagar la situaci¨® a la resta de convidats, per¨° quan s¡¯hi presenta la policia la hist¨°ria s¡¯escampa. Sembla que el noi era un venedor de trilobits, si b¨¦ s¨®n coneguts els episodis d¡¯atracadors nocturns a la carretera. D¡¯altra banda, en David ¨¦s bevedor. Condu?a borratxo? Va ser un accident o el va envestir a consci¨¨ncia? Per a la majoria tant se val, perqu¨¨ la festa continua. El contrast entre les dues situacions ¨¦s colpidor...

Fer que brollin les contradiccions essencials de dues cultures ¨¦s una gr¨¤cia distintiva d¡¯Osborne, n¨°mada ara instal¡¤lat a Bangkok. Es capbussa en les ambig¨¹itats d¡¯uns i altres, si b¨¦ se¡¯l veu molt m¨¦s c¨°mode descrivint els blancs benestants, que s¨®n els protagonistes. ?s delici¨®s com fa emergir la decad¨¨ncia alhora que reivindica el luxe, el sexe, la festa com a oportunitat d¡¯alliberament i certa felicitat. Com matisa cada enraonament. Com sorpr¨¨n amb les met¨¤fores i les associacions m¨¦s inesperades, que trasllada al vocabulari regalant combinacions com ¡°tendresa s¨°rdida¡± o ¡°discrep¨¤ncies d¡¯estar per casa¡±.

Tamb¨¦ destaca per la cad¨¨ncia narrativa, d¡¯una tranquil¡¤litat intensa; t¨¦ quelcom de Graham Greene, extraordinari creant atmosferes, oblidat de la correcci¨® pol¨ªtica, de la qual diu: ¡°Era l¡¯invent d¡¯uns americans despersonalitzats que es rebolcaven en el seu propi infern racial¡±. I no se li resisteix ni D¨¦u: ¡°Al¡¤l¨¤ es va fer el desent¨¨s¡±. Osborne ¨¦s angl¨¨s en el sentit llegendari: ir¨°nic, elegantment desafiant, brutal de tant en tant i d¡¯un cosmopolitisme que fa rodar el cap.

Els moments baixos esdevenen quan en David s¡¯allunya de la festa per endinsar-se en el m¨®n dels musulmans pobres. Sense la brillantor dels diners i les morals sofisticades, ¨¦s com si Osborne es trob¨¦s fora del seu h¨¤bitat. No dura gaire, per¨°, aquest patiment, i aviat torna al terreny dels transgressors acomodats que no han domesticat b¨¦ el sentiment de culpa. Ni els de riquesa i llibertat.

Un triomf de Perdonar ¨¦s com s¡¯hi reflecteixen els excessos occidentals als ulls dels musulmans. I com es veuen a si mateixos personatges com en Hamid, condemnat a servir dos ¡°indignes¡± per diners. La incubaci¨® d¡¯odi o tristor a base de necessitats i impot¨¨ncia permet que Osborne plantegi un dia a dia on tothom camina al fil de la venjan?a i el perd¨®, amb la culpa planant tota la estona. L¡¯angl¨¨s il¡¤lumina les nostres penombres defensant el plaer i el deure d¡¯escurar cada minut... assumint, aix¨° s¨ª, les conseq¨¹¨¨ncies.