Activista de dia, estadista de nit
El president Torra no nom¨¦s assisteix sin¨® que, a m¨¦s, encap?ala marxes que tallen carreteres i autopistes mentre els seus agents lluiten a la rereguarda amb els disturbis
Temps enrere, els membres del Govern eren sotmesos a un estricte control de qualitat. Amb l¡¯arribada al poder del tripartit ¡ªun par¨¨ntesi que va alterar l¡¯assossec din¨¤stic convergent¡ª i per evidenciar les maneres tosques dels parvenus, es va publicitar el cat¨¤leg de pecats mortals: era falta de sentit institucional assistir a determinats actes considerats partidistes pels benpensants. La tradici¨® obligava a observar una estricta politesse. Hi va haver grans lli?ons d¡¯urbanitat per part de la dreta catalana ¡ªaquesta que ara ha canviat de pell¡ª cap als nouvinguts del tripartit d¡¯esquerres. No tenien les maneres que requeria el c¨¤rrec. A qui li passaria pel cap posar en dubte la integritat moral dels Mossos d¡¯Esquadra col¡¤locant c¨¤meres a les comissaries? Com podia assistir un alt c¨¤rrec de la Generalitat a una manifestaci¨®?
Eren temps en qu¨¨ el poder tenia un clar component patrimonial. La Marta Ferrusola en persona va assegurar que amb l¡¯arribada de les esquerres a la Generalitat es va sentir ¡°igual que quan t¡¯entren a casa i et trobes els armaris remenats perqu¨¨ t¡¯han robat¡±. Per acabar-ho d¡¯adobar, un excomunista, Joan Saura, durant el segon tripartit, es va fer c¨¤rrec del Departament d¡¯Interior. Saura va tenir la gosadia de col¡¤locar c¨¤meres a les comissaries de policia i assistir a una manifestaci¨® en favor de Palestina. El catecisme de bones maneres va ser agitat per la dreta: era un acte tra?dor i de ¡°descr¨¨dit del Cos¡± instal¡¤lar c¨¤meres en depend¨¨ncies policials, com, per cert, havia fet anteriorment l¡¯Ertzaina. L¡¯espurna que havia pres la flama era l¡¯enviament a fiscalia d¡¯uns enregistraments en els quals alguns agents sacsejaven de forma evident detinguts, la majoria immigrants. Posar c¨¤meres a les comissaries era una opci¨® diab¨°lica, que minava l¡¯ess¨¨ncia mateixa del poder i, per tant, distanciava el Govern catal¨¤ de la seva policia.
Els apologetes convergents van coincidir a assenyalar com a veritat revelada que un Executiu mai podia ser cr¨ªtic amb la seva policia. Calia defensar a ultran?a els dipositaris del monopoli de la viol¨¨ncia.
La nova dreta ha decidit copiar a la vella i censurada? esquerra del tripartit
Ja han passat uns anys d¡¯aquests fets i sembla que la nova dreta ha decidit copiar la vella i censurada esquerra. El president Torra no nom¨¦s assisteix, sin¨® que, a m¨¦s, encap?ala marxes que tallen carreteres i autopistes mentre els seus agents lluiten a la rereguarda amb els disturbis. De dia camina des de Caldes de Malavella amb els que protesten, de nit compareix a la televisi¨® per condemnar la viol¨¨ncia de les manifestacions. Activista de dia, estadista de nit. Ning¨² no li discuteix res en aquest estrany m¨®n nacionalista, en el qual la gent d¡¯ordre s¡¯han convertit en contestataris. Les necessitats del gui¨® pol¨ªtic han perm¨¨s que una vella i consolidada veritat universal hagi passat a ser dogma revisable. En aquesta cerim¨°nia de relativisme, els partits als quals donen suport el mateix Govern catal¨¤ asseguren que han fet bandera del dubte met¨°dic a favor del coneixement veritable cartesi¨¤. La contradicci¨® arriba a un extrem que s¨®n capa?os de votar una moci¨® demanant la retirada de la Gu¨¤rdia Civil de Catalunya i, com s¡¯ha assegurat aquesta mateixa setmana en seu parlament¨¤ria, sol¡¤licitar alhora l¡¯enviament d¡¯efectius de l¡¯Institut Armat. El president es reuneix amb el seu conseller d¡¯Interior i li exigeix calmar amb alguna dimissi¨® les cr¨ªtiques per actuacions desproporcionades dels Mossos d¡¯Esquadra. Despr¨¦s se¡¯n va a una manifestaci¨® i han de passar dues nits d¡¯aldarulls perqu¨¨ condemni la viol¨¨ncia. Potser en aquest galimaties hi deu tenir alguna cosa a veure l¡¯ox¨ªmoron ¡°desobedi¨¨ncia institucional¡±, que resumeix l¡¯ess¨¨ncia mateixa del processisme.
Amb aquest ca¨°tic decorat, s¡¯intenta establir dogma: els que cremen cotxes, contenidors d¡¯escombraries i mobiliari urb¨¤ s¨®n ¡°infiltrats i provocadors¡±, segons el president. L¡¯independentisme majoritari insisteix en la tesi que extremistes professionals sense ideologia ¡ªaquests que cada nit visiten els carrers de les ciutats catalanes¡ª proven d¡¯inocular el virus de la viol¨¨ncia en una mobilitzaci¨® que sempre ha estat pac¨ªfica. Potser les causes de tot aix¨° cal buscar-les en la recent i dura condemna a cent anys de pres¨® dels l¨ªders pol¨ªtics independentistes. Potser ¨¦s degut a la pluralitat del moviment o a la joventut de bona part dels mobilitzats. Per¨° no hi ha dubte que cap opci¨® ¨¦s capa? de canalitzar pol¨ªticament tanta frustraci¨® i cansament acumulats per aquest moviment independentista que divendres passat va fer sortir als carrers m¨¦s de mig mili¨® de persones. Les teories de la conspiraci¨® ¨²nicament formen part del llibret del processisme.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Arxivat A
- Quim Torra
- Proc¨¦s Independentista Catal¨¢n
- Sent¨¨ncia Proc¨¦s
- Tribunal Suprem
- Judici al Proc¨¦s
- Refer¨¨ndum 1 d'octubre
- Tribunals
- Refer¨¨ndum
- Poder judicial
- Sent¨¨ncies
- Catalunya
- Casos judicials
- Autodeterminaci¨®
- Generalitat Catalunya
- Conflictes pol¨ªtics
- Eleccions
- Govern auton¨°mic
- Pol¨ªtica auton¨°mica
- Judicis
- Comunitats aut¨°nomes
- Espanya
- Proc¨¦s judicial
- Administraci¨® auton¨°mica
- Administraci¨® p¨²blica
- Pol¨ªtica