Figues de moro, paisatge trencat

Figuera de moro, de pic, de pala, figuera de l¡¯?ndia, figuera de Ma¨®. Aqu¨ª el ventall descriptiu, els diferents noms per definir una mateixa cosa, per¨° sobretot marcar un element d¡¯origen exterior, singular. Abans la planta era molt comuna a cada casa lluny de la urbs, als espais marginals i oberts a les mitjanceres.

Ara apareix totalment oblidada, assilvestrada, i de bardissa frontal i lateral, devora els turons i talussos artificials -als marges de les carreteres, xalets, vinyes i no-res- que impedeixen irregularment que els ciutadans mirin els paisatges llargs i comuns de sempre. De figueres de moro se¡¯n veuen, estranyes, algunes noves plantacions en fileres, assequibles, enmig del tros. Com tantes coses, plantes, fruits, colors vengu¨¦ d¡¯Am¨¨rica, de M¨¨xic m¨¦s concretament, aviat colonitz¨¤ les parts litorals i c¨¤lides del continent europeu.

Solit¨¤ries o en bosquet, intocables, animen l¡¯entorn, queden molt b¨¦ als paisatges rurals, s¨®n de postal cl¨¤ssica. Tres fulles en primer pla per imantar el contrast escenogr¨¤fic de les fotografies. A l¡¯hivern resten pelades com a esculturals, i a l¡¯estiu fan fruits florits, crestes de senyals grocs sobre el verd met¨¤l¡¤lic de les pales, fulles, harm¨°niques.

Amb la calor, despr¨¦s als inicis de tardor, s¡¯exhibeixen als terrenys secs i generalment porten un esplet de fruits solitaris o atape?ts. S¨®n un dels pocs colors vius, nets, de contrast que alenen al sol als espais que abans ocupava el m¨®n rural. El paisatge est¨¤ trencat, perdut, sense la rutina i els cicles dels correus de la vida pagesa, les anyades, llaurar, sembrar, segar, batre, amollar els porcs dins els figuerals, espolsar ametlles, garroves, fer pasturar les ovelles per controlar bords i branques baixes... N¡¯hi hauria prou de llaurar cada un parell d¡¯anys per salvar una mica aquesta imatge i realitat de pa¨ªs dels or¨ªgens, antic, ja mig esva?t, esquin?at, envellit, extint en una generaci¨®.

Les figueres de moro no muden i s¨®n intocables, punxen, s¨®n plantes que no remena el vent ni creixen desbordants. Fan i perden fruits i creixen tira a tira. Ara, tamb¨¦, estan amena?ades per una malaltia global que duen uns insectes que donaren valor a la seva inicial implantaci¨®: la cotxinilla que servia per treure el colorant natural, el carm¨ª. El seu ¡®capital¡¯ natural duu un mal que ¨¦s sent¨¨ncia arreu, poc a poc, que mata.

Hi ha un manat de contradiccions sobre la planta: ¨¦s un perill bot¨¤nic, figura al llistat oficial espanyol de codificaci¨® d¡¯¡°esp¨¨cies ex¨°tiques invasores¡±. El seu nom popular en catal¨¤, gaireb¨¦ generalitzat a les Illes Balears, m¨¦s a Mallorca, ¨¦s socialment incorrecte: figueres de moro, que a l¡¯imaginari col¡¤lectiu contraposa amb les figues de cristi¨¤, el jocs de les pugnes hist¨°riques i religioses, discrimina. Unes amb espines i molt de pinyol amb molt poques variants (les figues de moro) i les altres fines i dolces i amb centenars de castes tradicionals.

Una i altra figa tenen en com¨² que servien per engreixar els porcs matancers durant mesos, n¡¯eren la dieta complement¨¤ria o men¨² diari i ¨²nic de milers i milers d¡¯animals que donaren carn i xulla per als habitants i capitals per als mercaders i matancers. Els porcs de Mallorca s¡¯exportaven per milers i milers als escorxadors catalans durant un parell de segles.

Despr¨¦s, a principis del segle XX, els industrials catalans es van instal¡¤lar a Felanitx i Manacor (els dos Tejedors i els Abellanet, a prop de les estacions del tren). Ells es van estalviar el cost del viatge i del trag¨ª de l¡¯animal pudent i grunyidor dins un vaixell, carros, trens camions. Van fer sobrassades mallorquines en origen amb f¨¤briques deslocalitzades, porcs avinents i aleshores amb m¨¤ d¡¯obra barata i no organitzada com passava a Catalunya.

Al segle XXI, la crian?a dels porcs ¨¦s pr¨¤cticament anecd¨°tica, com el pes de la matan?a industrial. Bona part de marques duen la carn escorxada, canals i peces, porcs morts i preprocessats a la pen¨ªnsula. ?bviament a les granges intensives no han tastat ni figues de moro ni de cristi¨¤. Una minoria de sobrassaders mata els pocs porcs illencs que encara es crien i fan peces tradicionals de qualitat.

De les figues de moro en tenim un record perdurable per¨° gaireb¨¦ intocable. ?s una planta que queda molt b¨¦ en els marges i recons, als llibres i les postals. A IB3 el nin anunci YouTuber Miquel Montoro capol¨¤ figues de moro per al seu porc a ¡®Uep! Com anem?¡¯ i en Miquel Calent mostr¨¤ com s¡¯adesa pels humans el fruit que punxa i pica nom¨¦s mirar-lo. Cru, en gelat, coca, confitura, gelatina... i, evidentment, com a salsa amb porcella rostida, una reiteraci¨® oportuna.