Tu a mi no em representes

La deriva inflamable que ha pres la situaci¨® pol¨ªtica a Catalunya arran de la sent¨¨ncia del Suprem ha motivat la urg¨¨ncia de redefinir alguns conceptes que han emergit de manera insospitada. Ni els m¨¦s gurus del proc¨¦s haurien dit mai que tota aquesta canalla que supos¨¤vem enganxada al Fortnite, desmobilitzada i castellanitzada (recordem-ho: per a molts endevins de l¡¯extinci¨® del catal¨¤ la culpa ¨¦s dels joves), haurien gosat plantar cara no a un, sin¨® a dos cossos policials, i ves que no facin venir la Gu¨¤rdia Civil, que tamb¨¦ s¡¯hi posarien. I a manca de pron¨°stics encertats sobre qu¨¨ passaria arran de la sent¨¨ncia del proc¨¦s, ens hem trobat fent exegesi apressada de conceptes clau de qualsevol revolta amb un m¨ªnim d¡¯ambici¨®, com ara aldarulls, viol¨¨ncia o vandalisme, amb l¡¯afegit, ¨¦s clar, que de la interpretaci¨® que en fem sempre es dedueix una presa de partit.

?ltimament, per¨°, la presa de partit (o, en el vessant contrari, la cr¨ªtica frontal) s¡¯est¨¤ duent a terme per mitj¨¤ d¡¯una f¨®rmula ocurrent, d¡¯aquelles que quan la dius quedes d¡¯all¨° m¨¦s interessant, perqu¨¨ revesteix d¡¯eleg¨¤ncia una desqualificaci¨® sense que et mullis gaire ni et puguin dir que ets un atrabiliari. Es tracta d¡¯aix¨° que alg¨² o alguna cosa ¡°no em representa¡±, una aut¨¨ntica plaga que s¡¯ha est¨¨s com el t¨°pic m¨¦s simple davant de fets que interpel¡¤len amb m¨¦s contund¨¨ncia de la que mostra la f¨®rmula emprada.

De t¨°pics en els mitjans de comunicaci¨® n¡¯hi ha un fotimer, i han estat sempre la via r¨¤pida per a l¡¯elaboraci¨® pr¨¤ctica de not¨ªcies, per¨° cal admetre que es tracta de frases brillants, fruit d¡¯algun instant de lucidesa, i s¨®n els altres, els indolents que es pensen que els recursos de la llengua s¨®n limitats, els que estenen la frase brillant fundacional fins a l¡¯infinit a base de fer-la apar¨¨ixer com una crossa en totes les oportunitats possibles. Ja ho deia el poeta Charles Baudelaire, que li agradaria que els seus versos esdevinguessin t¨°pics, perqu¨¨ aix¨ª serien repetits acr¨ªticament per les masses per a la posteritat.

Ara, doncs, sentim massa sovint que tal ¡°no em representa¡±, i fins i tot els presos l¡¯han fet servir per posar dist¨¤ncia respecte de les destrosses que els joves han protagonitzat els darrers dies: ¡°Cap viol¨¨ncia ens representa¡±, han manifestat en sengles piulades. La facilitat amb qu¨¨ ha corregut la f¨®rmula radica precisament en el concepte de representaci¨®, que beu de les fonts mateixes de la democr¨¤cia. Dir que una cosa no et representa ¨¦s, en termes de res p¨²blica, una desqualificaci¨® notable, perqu¨¨ el presumpte representat, a trav¨¦s de l¡¯empoderament que suposa atorgar o no la representaci¨®, s¡¯aliena del possible representant i invalida qualsevol mena d¡¯acci¨® que aquest pugui emprendre. I, sobretot, carrega la responsabilitat en l¡¯altre, en el qui pret¨¦n representar, que esdev¨¦ subjecte de l¡¯acci¨® mentre nosaltres li concedim o no aquest paper. Qui s¡¯arrogui, doncs, el dret de llan?ar una acci¨® pol¨ªtica en nom o representaci¨® d¡¯altri es pot trobar, leg¨ªtimament, que aquest altri no s¡¯hi senti representat.

La frase t¨¦ la brillantor beaudelariana necess¨¤ria per triomfar, perqu¨¨ suposa una impugnaci¨® de l¡¯altre en uns termes poc grossers ¡ªno es tracta d¡¯un insult¡ª per¨° prou contundents i originals. Com era d¡¯esperar, per¨°, la repetici¨® ha convertit la f¨®rmula en tot un lloc com¨² per a periodistes i opinaires, perqu¨¨ actua de cr¨ªtica blana i evita tant la condemna expl¨ªcita com l¡¯adhesi¨® incondicional. I ens ho trobem en intel¡¤lectuals de tot l¡¯espectre a banda i banda, i tamb¨¦ al mig. Un conegut equidistant, Jordi Amat, deia en una entrevista a Cr¨ªtic que ¡°la senyera em representa¡±, en la versi¨® positiva del t¨°pic, tamb¨¦ freq¨¹ent. Un unionista contuma? com Joaquim Coll deia fa poc a Twitter que ¡°aunque Torra ostente la legitimidad institucional, a muchos catalanes no nos representa¡±. Mentre que la tuitstar independentista Eduard Voltas tamb¨¦ se servia del lloc com¨² per valorar els aldarulls nocturns: ¡°No s¨¦ si aquest jovent de les nits em representa o no¡±. Ja es veu que en aix¨° no hi ha trinxeres.

M¡¯imagino que tard o d¡¯hora, a base de repetir el t¨°pic, l¡¯acabarem trobant entre nosaltres, el com¨² dels parlants. Ja veig els fills, qualsevol dia que em calgui imposar l¡¯autoritat paterna, exercir el seu dret a l¡¯enfrontament intergeneracional: ¡°Tu a mi no em representes¡±.