Dreta antirepressiva

Corre perill la voluntat expressada per la gran majoria d¡¯independentistes que la Catalunya lliure del futur tingui la seva dreta, el seu centre i la seva esquerra, com dicten els c¨¤nons de tot bon dem¨°crata. Tanmateix, si no es comen?a ara mateix a habilitar un viver dels partidaris de la dreta, el conservadorisme patri ¡ªque tants anys de gl¨°ria ha donat a la naci¨®¡ª va cam¨ª de desapar¨¨ixer engolit pel proc¨¦s. I ¨¦s que la dreta nacionalista catalana ha seguit el cam¨ª de Clodoveu, rei dels francs, que en la batalla de Tolbiac, veient que perdia i que no li quedava cap d¨¦u pag¨¤ per resar, va dirigir les seves oracions a Crist i va prometre que si guanyava es convertiria al cristianisme.

En el cas de Catalunya, la conversi¨® de la dreta al credo progressista va ser un dels fills de les ast¨²cies d¡¯Artur Mas, mentre creixien els casos de corrupci¨® en el seu partit. La voluntat de preservar el poder va portar el delf¨ª de Pujol a establir aliances amb Esquerra (Junts pel S¨ª), a orientar pol¨ªticament una organitzaci¨® de masses com l¡¯Assemblea Nacional Catalana (ANC) o a compartir taula negociadora d¡¯objectius a curt termini amb la CUP. I tot aix¨° amb l¡¯inevitable proc¨¦s pel mig. La necessitat es va convertir en virtut i la dreta va passar a freq¨¹entar espais de l¡¯esquerra independentista. Primer va intentar fagocitar Esquerra amb la llista ¨²nica; despr¨¦s va provar de seduir la CUP, exhibint la bona fe de convers independentista, i paral¡¤lelament va col¡¤locar a l¡¯ANC el seu president preferit ¡ªJordi S¨¤nchez¡ª, que no era el que les bases havien elegit ¨CLiz Castro. Per¨° l¡¯ast¨²cia de Mas ¡ªque deunid¨®¡ª va topar amb la desconfian?a dels anticapitalistes de la CUP, que despr¨¦s d¡¯un primer moment de caiguda en hipnosi per les arts del delf¨ª de Pujol, va enviar Mas a la paperera de la hist¨°ria.

Per¨° aix¨° no va frenar la carrera de la vella i conservadora Converg¨¨ncia cap als llums del progr¨¦s. Va arribar Carles Puigdemont i va prosseguir la fugida cap endavant. Va proclamar una independ¨¨ncia falsa, per¨° els seus impulsors han estat condemnats com si fos aut¨¨ntica. Va fugir a Brussel¡¤les i quan Mas va anar a proposar-li que nomen¨¦s successor Ferran Mascarell, Puigdemont no li va dir ni s¨ª ni no, com els grans l¨ªders. Es va complir novament la profecia que la revoluci¨® devora els seus fills, perqu¨¨ en aterrar al Prat, Mas es va assabentar que l¡¯ungit era Quim Torra.

Amb l¡¯actual president s¡¯ha perfeccionat i completat la conversi¨®. Ara ¨¦s freq¨¹ent que antics paladins de l¡¯ordre defensin i animin els Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica a perseverar en les seves accions, mentre passen de puntetes o justifiquen la viol¨¨ncia de carrer en les manifestacions contra la condemna als l¨ªders independentistes. Dreta antirepressiva? Grinyola, aquest ox¨ªmoron. Per¨° el cas ¨¦s que aix¨ª es pret¨¦n i es presenta. All¨¤ hi ha Quim Torra, amb el Parlament de testimoni, prometent davant de la CUP que est¨¤ disposat a investigar l¡¯actuaci¨® dels Mossos en els ¨²ltims incidents violents als carrers de Catalunya per ¡°depurar¡± responsabilitats.

Certament, s¡¯han superat les atrotinades posicions del 2015. Aquell any, el llavors conseller de Presid¨¨ncia, Francesc Homs, qualificava d¡¯¡°expressi¨® violenta¡± el setge a qu¨¨ els indignats van sotmetre el Parlament el 2011 i celebrava la condemna a tres anys de pres¨® per part del Tribunal Suprem a vuit dels manifestants. La Generalitat compartia banc acusador amb la prestigiosa Manos Limpias i el mateix Homs, contrariat per la pr¨¨via sent¨¨ncia absolut¨°ria de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional, declarava: ¡°Hi ha un contrast entre el que tothom va veure i els fets que consideren no provats; no es tracta de buscar culpables, per¨° s¨ª que cal donar el missatge que aquestes coses no poden passar i no estem disposats que passin¡±.

La sent¨¨ncia condemnat¨°ria era, doncs, necess¨¤ria, ja que ¡°la ciutadania no hauria ent¨¨s que aquests fets es quedessin en res¡±, segons l¡¯opini¨® d¡¯Homs. Aquell 15 de juny del 2011 del setge al Parlament, Mas havia de presentar els seus pressupostos m¨¦s austericides, dels quals encara no ens hem recuperat ni amb la conversi¨® esquerrana. Van passar els anys i despr¨¦s de ser inhabilitat, el conseller Homs es va convertir, malgrat les defenses, en ¡°coordinador de les defenses¡± dels l¨ªders independentistes. Sembla que la progressi¨® cap a all¨° desconegut no t¨¦ final quan el poder ¨¦s el que importa.