Por i plaer al reflex

Tot i que Fleur Jaeggy (Zuric, 1940) escriu en itali¨¤ les narracions de La por del cel, aquestes transcorren a l¡¯interior o als voltants de cases (amb freq¨¹¨¨ncia acomodades) situades en poblacions alpines. I el cert ¨¦s que la majoria d¡¯aquests relats recorden la literatura que s¡¯escriu en un altre vessant d¡¯aquestes mateixes muntanyes: la literatura austr¨ªaca. L¡¯atmosfera ¨¦s semblant: a?llament, relacions conjugals asfixiants, pressentiments de viol¨¨ncia, r¨¤fegues de malaltia, moral t¨¨rbola, clima fred i sentiments g¨¨lids... Encara que Jaegyy no recorre a l¡¯estil retor?at d¡¯un Thomas Bernhard, no sotmet el material narratiu a les an¨¤lisis d¡¯un Peter Handke, ni tracta de tornar-se insuportable (ent¨¨s com a elogi) a la manera d¡¯Elfriede Jelinek, ni pret¨¦n establir relacions s¨¤diques entre la sintaxi i el lector.

La frase de Jaeggy ¨¦s d¡¯una claredat escolar. En el seu estil s¡¯aprecia una ren¨²ncia gaireb¨¦ moral a les complicacions sint¨¤ctiques, als suaus encants de la flu?desa entre par¨¤grafs, a seduir-nos amb un estil ben embastat de narraci¨®, descripcions i idees. Cada frase de Jaeggy ¨¦s un ma¨®: una unitat de sentit que en recolzar-se en el ma¨® anterior no perd ni desdibuixa els seus l¨ªmits. El principi constructiu de Jaegyy rau a anar amuntegant les seves frases ma¨® fins a aixecar la pertorbadora paret del relat. En despla?ar-se per la superf¨ªcie del text, la vista reconeix la relativa independ¨¨ncia de cada frase ma¨®, la seva aprensi¨® a integrar-se al conjunt. Llegir Jaegyy implica negociar la temptaci¨® a cada poques p¨¤gines de retirar una frase del mur i llegir-la de manera independent, com una dosi autosuficient d¡¯intensitat verbal.

Per sostenir aquestes discontinu?tats entre frases contig¨¹es, Jaeggy fa servir dos recursos: un talent incontestable per a l¡¯el¡¤lipsi i una habilitat notable per despla?ar el focus del relat d¡¯un personatge a un altre. Els seus narradors sempre s¨®n veus alienes a l¡¯acci¨®, s¡¯enfonsen de manera sobtada en la ment i en el cor d¡¯un personatge i s¡¯allunyen amb un bot¨ª d¡¯idees i sentiments t¨¨rbols; i poques frases despr¨¦s, es precipiten sobre un altre personatge. Jaeggy li deu a aquesta t¨¨cnica l¡¯element distintiu (i decisiu) dels seus relats: tot el que aqu¨ª succeeix (desitjos, expectatives, esperances...) circula reflectit en altres personatges, ampliats, alterats, pervertits, concentrats... en el joc de miralls del car¨¤cter ali¨¨.

Analitzar aquests reflexos suposaria espatllar-li al lector la sorpresa de veure en qu¨¨ transformen uns personatges els desitjos dels altres, aix¨ª que ens limitarem a assenyalar que el proc¨¦s inclou animalitzacions i destins cruels. Sorpr¨¨n en aquesta atmosfera gaireb¨¦ austr¨ªaca que el culpable no sigui la incomprensi¨®, m¨¦s aviat al contrari: ¨¦s precisament la comprensi¨® profunda de les motivacions alienes el que mou a l¡¯odi, el menyspreu o el crim, com succeeix en el millor dels relats del llibre, ¡°La vella f¨¤tua¡±. Si en algun moment el lector sent vertigen davant els abismes de mal¨ªcia que obre Jaeggy, li recomano que es regali un descans a ¡°La promesa¡±, un sec informe material sobre una perllongada relaci¨® amorosa que dins l¡¯entorn opressiu del llibre es viu com un dia de festa.

Admet altres explicacions, per¨°. No ser¨¤ aquesta por al cel que esmenta el t¨ªtol la sospita que l¡¯immens cel est¨¤ cec? I si en un m¨®n narratiu dominat pel reflex no hi ha res en la insuportable extensi¨® de l¡¯univers que s¡¯interessi per reverberar l¡¯exist¨¨ncia humana?