Els barcelonins continuen donant l¡¯esquena als seus museus

Els barcelonins continuen donant l¡¯esquena als museus de la seva ciutat, tant a les col¡¤leccions permanents, com a les exposicions temporals i a les activitats programades per tots. ?s el que es despr¨¨n en comparar les dades de visitants dels tres ¨²ltims anys, que mostren un descens continuat. Si b¨¦ del 2014 al 2015 es va viure una pujada esperan?adora, que passava del 10,5% al 17,3%, en aquell mateix moment es van inaugurar diversos centres, com el Museu de les Cultures del M¨®n i, sobretot, el Museu del Disseny, que va atreure un bon nombre de barcelonins a visitar aquest enorme edifici que havia ajornat diversos anys la seva obertura. Fins i tot el 2016, l¡¯¨ªndex va continuar creixent fins a situar-se en el 17,7% del total, per¨° a partir de llavors els n¨²meros no han fet res m¨¦s que baixar, i van passar al 17,5% el 2017 i al 14,1% l¡¯any passat, amb la qual cosa van sumar un total de 3,6% de descens, en tot just tres anys, segons les dades comparades de l¡¯¨²ltim informe del Gabinet d¡¯Estudis Socials i d¡¯Opini¨® (GESOP) de l¡¯Ajuntament de Barcelona, que estudia dades de visitants de 16 museus de Barcelona i dels anys anteriors.

Aquesta dada negativa se suma a una de poc esperan?adora: l¡¯¨²ltima edici¨® de la Nits dels Museus, celebrada el 18 de maig, en la qual van obrir les portes gratis 84 centres culturals i museus de Barcelona i poblacions properes, va acabar amb 168.171 visitants, 34.889 menys que l¡¯any anterior. Va ser, aix¨ª, tamb¨¦ la xifra m¨¦s baixa dels ¨²ltims quatre anys.

Per¨° ¨¦s que ni de franc entren als museus. La majoria obren diumenge a la tarda de franc amb la intenci¨® que els ciutadans de Barcelona aprofitin que aquell dia ¨¦s el de menys pres¨¨ncia de turistes a la ciutat, per¨° des que aquesta iniciativa va arrencar el 2009, les xifres es mantenen entre el 15% i el 17% del total.

Fonts de l¡¯Institut de Cultura de Barcelona (Icub) apunten que, tot i que les dades estan ponderades, ¨¦s dif¨ªcil comparar xifres de diversos anys perqu¨¨ no sempre es computen els mateixos centres i que incloure-hi o no museus com el Picasso ¡ªamb un 90% de p¨²blic estranger¡ª fa que el resultat final vari?. Segons aquestes mateixes fonts, el descens ¡°tot i que ¨¦s significatiu, no preocupa¡± ja que ¡°despr¨¦s de tres anys en qu¨¨ el context general ha estat advers, s¡¯esperava que la disminuci¨® de p¨²blics locals fos m¨¦s important, com ha passat amb cinemes i teatres.¡±

Inter¨¨s per tornar

Tanmateix, per a Joan Subirats, primer tinent d¡¯alcalde i responsable de la cultura municipal, el problema s¨ª que ¨¦s de fons. ¡°Tal com Daniel Giralt-Miracle plantejava en una entrevista en aquest diari, hi ha un problema d¡¯obsolesc¨¨ncia; cal replantejar el mateix concepte de museu i aconseguir que la gent local que ja ha anat a un museu com el Picasso senti inter¨¨s per tornar¡±, explica aquest catedr¨¤tic de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques que ha passat a la pr¨¤ctica municipal de la m¨¤ d¡¯Ada Colau. ¡°En teatre, dansa i cinema hi ha canvis constants en la programaci¨®, per¨° al museu la idea ¨¦s que ¨¦s una cosa est¨¤tica i d¡¯aqu¨ª la import¨¤ncia de les din¨¤miques i dels recursos de la capacitat de programar coses noves que alterin la sensaci¨® de d¨¦j¨¤ vu. Per aix¨°, els que acaben nodrint la visita s¨®n les persones que venen de fora perqu¨¨ per a elles ¨¦s nou¡±.

Per ell, el problema ¡°no ¨¦s tant la capacitat de fer grans exposicions, sin¨® m¨¦s aviat seleccionar alguns elements clau del mateix equipament i creuar-lo amb altres mirades. Hi ha un terreny important per jugar si es vol evitar que la gent tingui la sensaci¨® que ja ho ha vist tot i aix¨ª fer que tingui ganes de repetir¡±, explica Subirats.

Joan Subirats enumera l¡¯univers d¡¯activitats que es programen des de l¡¯Ajuntament per atreure el p¨²blic local: ¡°Com In Museo, que es fa al febrer i permet veure els espais de treball i les reserves i donen una mirada nova m¨¦s; tamb¨¦ Barcelona Dibuixa dedicat al p¨²blic familiar, sobretot als nens i l¡¯Apropa Cultura, per a persones grans i en risc d¡¯exclusi¨®,¡± explica.

Malgrat tots aquests programes per atreure p¨²blic local, en les dades que dona a con¨¨ixer l¡¯Icub es comprova que tamb¨¦ van descendir els visitants vinguts de la resta de Catalunya (5,9%, la xifra m¨¦s baixa dels tres ¨²ltims anys); la majoria de la prov¨ªncia de Barcelona, seguits dels de Girona. I que tampoc no augmenten els visitants de la resta d¡¯Espanya (3,5%); madrilenys i andalusos, entre els m¨¦s els fidels. Perqu¨¨ l¡¯¨²nic que va augmentar el 2018 va ser el del p¨²blic estranger, que representa un total del 73%. De tots aquests, el 41% europeus, malgrat que s¨®n els nord-americans els que entren m¨¦s freq¨¹entment a un museu, i superen italians, francesos i alemanys. Els japonesos, que tenen fama de ser en tots llocs, nom¨¦s representen el 2,6% i ocupen el lloc des¨¨, empatats amb els xinesos. Els museus que reben m¨¦s turistes s¨®n el Picasso (90%) i Fundaci¨® Joan Mir¨® (81%). Per contra, els centres que reben m¨¦s visites dels seus conciutadans s¨®n el de Ci¨¨ncies Naturals (41,6%), el Born (38,95), el Museu del Disseny (37,9%) i CCCB (34,3%).

M¨¢s informaci¨®n

L¡¯Ajuntament frena el creixement dels dos museus m¨¦s importants de Barcelona

Els museus de Barcelona, al marge del ¡®boom¡¯ tur¨ªstic de la ciutat

¡°Ja em sembla b¨¦ que hi hagi molt de p¨²blic estranger; per¨° cal veure qu¨¨ passa amb el local¡±, remarca Subirats, i, sobretot: ¡°Cal replantejar-se com ho fan a altres llocs del m¨®n, la idea de museu i refor?ar aquestes iniciatives que facin que la gent sempre tinguis ganes de tornar-hi¡±. En aquest sentit, recorda l¡¯oportunitat que ¨¦s que Cultura i Educaci¨® estiguin juntes a l¡¯Ajuntament: ¡°Cal refor?ar els serveis educatius perqu¨¨ siguin presents des del comen?ament d¡¯una exposici¨® i aconseguir que la difusi¨® sigui m¨¦s gran¡±. I anuncia: ¡°En temes de museus estem preparant una mesura de govern¡±, que incideixi en els temes educatius: ¡°Si no som capa?os de canviar les l¨°giques art¨ªstiques i culturals amb m¨¦s pres¨¨ncia en l¡¯educaci¨® no avan?arem. Insistim que ¨¦s clau la inclusi¨® d¡¯una hora art¨ªstica i cultural a les escoles; que no hi hagi un petit sector de la poblaci¨® que estigui acostumada a entendre la seva activitat vinculada al m¨®n art¨ªstic, sin¨® a tots els sectors, ent¨¨s com un dret democr¨¤tic que s¡¯entengui, que ¨¦s una cosa que forma part de la seva traject¨°ria educativa¡±.

Entre les dades que tamb¨¦ aporta l¡¯estudi de l¡¯Icub, ¨¦s que el p¨²blic ¨¦s paritari en g¨¨nere (48,9% dones, 46% homes i 5,1% un desconcertant no consta). Els homes visiten m¨¦s el museu Mar¨ªtim, el Muhba de la Pla?a del Rei, el Born i el Castell de Montju?c, mentre que les dones prefereixen el Museu de les Cultures, el Mar¨¦s, el monestir de Pedralbes i el museu Etnol¨°gic.

Quant a l¡¯edat, m¨¦s del 57% del total no superen els 39 anys, mentre que un ter? dels visitants ho fan en parella, i dos de cada deu hi van sols, els mateixos que amb amics. I una ¨²ltima dada que cal que tinguin en compte els responsables de la gesti¨® dels museus barcelonins ¨¦s que, malgrat el domini de les xarxes socials i internet, els que van a museus ho fan seguint les recomanacions de guies i informadors tur¨ªstics (33,2%), internet (21%), el boca- orella (18%) i publicitat (6%), mentre que els que asseguren que hi ¡°passaven per davant¡± i van decidir entrar-hi van ser un gens menyspreable 9,6%.