El pa i Fontanet, l¡¯excontrabandista de 100 anys

Li diuen en Fontanet, i tamb¨¦ Don Toni, es senyor, l¡¯amo en Toni, ¡°es quefe¡±, en els codis de respecte. ?s en Fontanet ¡°ric¡±, de manera simb¨°lica, en l¡¯imaginari popular dels ¨¤mbits de confian?a; ¡°ric¡± ¨¦s com una redund¨¤ncia. El potentat mallorqu¨ª va fer ¡°la guerra de l¡¯Ebre¡± de xofer dels caps, i als 100 anys continua sent un empresari en actiu. Cada dia va a la feina a observar i signar, t¨¦ el tim¨® i la firma dels seus negocis gegants de farina, caf¨¨, pinso i carn, part de l¡¯¨ªndex del preu del consum a una illa com ¨¦s Mallorca.

Antoni Fontanet Obrador (Felanitx) va obrir una mina de doblers, un capital s¨°lid i un patrimoni ferm, com a contrabandista de tabac i caf¨¨. I va multiplicar el seu m¨²scul amb la propietat de cimenteres, constructores, fent urbanitzacions tur¨ªstiques gegants (Magaluf, Calvi¨¤) o urbanes (eixamplant Palma, establint finques); sempre a l¡¯ombra de sa Vall, la gent de can Verga, aix¨° ¨¦s el vell Joan March, ¡°el jefe¡± li va dir a Or¨ªgens d¡¯IB3, entrevista ¨²nica d¡¯un home auster i de silencis.

El comerciant centenari dominava el mercat de la carn i dos escorxadors; el gran comer? de gra, garroves i ametlles i, epis¨°dicament, una naviliera. Tenia la venda i transport del monopoli del gra trencat per la s¨¨mola dels pans i els cusc¨²s a una part del Magreb i engreixava a les seves finques i granges m¨¦s de quatre mil bous, desenes de mils de porcs i centenars de milers de pollastres. Ho duia al cap, clavat.

¡°Amb els barcos hi perd¨ªem i ho deixarem fer¡±, va dir ell, que descriu el renou del doblers, en efectiu ¡°¡®rup a rup¡¯¡±, va dir, ¡°un billet damunt s¡¯altre¡±. Coneixia la fidelitat cega de qui fins i tot podia anar a la pres¨® per ell i advertia sobre aquell que no era gens de fiar o l¡¯havia tra?t. ¡°En aquest no el vull tenir devora ni al cel¡±.

Fontanet anava a cercar el pa, i feia poques passes. Sortia del seu despatx a Palma, creuava el carrer de Manacor, per anar al forn pastisseria de can Pomar. Feia un gest, ¡°bon dia,¡± i el se¡¯n duia, de franc. Era un pa petit, de pam, mig quilo. Ara en dirien un pa mallorqu¨ª, moreno i sense sal... tres obvietats encadenades mentre hi ha tants de pans dolents i artefactes amb mescles inventades.

Aquell pa era a preu fet, de franc, pel tracte de confian?a pactat pel gran prove?dor de la farina amb el forner; un pa com a penyora, la prova de la confian?a, un detall de servitud, a l¡¯antiga, gaireb¨¦ el gest medieval del temps en qu¨¨ els senyors, amos, pagesos i amitgers tenien jerarquies expl¨ªcites.

El pa negre era el pa de la mis¨¨ria, dels temps del primer franquisme, on no hi havia res de res, quan Fontanet marca les fites de la seva activitat blanca, l¡¯estraperlo. El mot inventat a Formentor (Strauss i Perlowitz i una ruleta trucada) emparava el comer? interior i d¡¯amagat de mat¨¨ries molt escasses o racionades per l¡¯Estat: farina, oli, arr¨°s, ous, sab¨®, sa?m, llegums.

El contraban de tabac va florir amb Franco emper¨° venia del segle XVII, i durant la dictadura i la seva autarquia s¡¯estengu¨¦ al que fos necessari en aquell enorme negoci clandest¨ª i de risc, trampes i gent comprada.

Abans del tr¨¤fec de droga, des dels anys 70-80 (activitat en la qual s¡¯inhibiren els contrabandistes mallorquins), anar de tabac, fer feina a la vorera (de mar), gener¨¤ grans fortunes cl¨¤ssiques i ajud¨¤ a al?ar grans i mitjanes cadenes hoteleres i petits hotels, un altre tema verge de l¡¯escola universit¨¤ria local.

Aquell m¨®n creava gent rica i va ajudar a sortir del forat, a progressar, a centenars de persones, d¡¯homes de for?a, treballant a la base, del desembarcament, transport amagatall i venda, gent molt ben pagada (tres o deu vegades un jornal), aix¨° ¨¦s, pescadors, pagesos, homes de for?a, camioners, cassiners, secreters i distribu?dors.

Les companyies de contrabandistes tenien ¡®accionistes¡¯, participants a les partides o barcades i una organitzaci¨® tancada, el cap (mai dit ¡®capo¡¯ a la italiana sin¨® ¡®quefe¡¯) els homes bons, els pagadors, els comptables, els vigilants, els venedors.

Les complicitats socials eren necess¨¤ries i obligades amb els contrabandistes: el silenci i protecci¨®, la ¡®omert¨¤¡¯ (no delatar per inter¨¨s o por; protegir els detinguts o morts) foren permanents en segles. L¡¯ajuda i empara des de l¡¯esgl¨¦sia, els capellans, algunes monges i frares i ermitans. Campanars, tombes i convents, t¨²niques i vestits llargs amagaren partides de tabac.

La corrupci¨® institucional dels caps i dels gu¨¤rdies, de certs militars i moltes autoritats del r¨¨gim de Franco fou evident, tangible en el relat popular i fets reals. Era una permanent revolta rebel¡¤li¨® ¡°contra el ban¡± del monopoli del Tabac dictat pel rei antic i un operaci¨® de distracci¨® de l¡¯Estat i la seva administraci¨® delegada.

El contraban de tabac tamb¨¦ va servir durant d¨¨cades per a la distribuci¨® de sobresous (als dos costats, als que es jugaven la vida i als que feien els ulls grossos) i va permetre l¡¯acc¨¦s a consums i bens prohibits o vetats a la dictadura de Franco (televisions, motos, neum¨¤tics, mitges de nylon, sacarina, medecines cabdals...).

Fontanet, al seu exbar Comercio, davall la seva vella seu central, tot just davant el forn, entrava amb la bosseta de camamilla a butxaca i demanava un tassonet d¡¯aigua calenta. Era l¡¯¨¨poca, molt breu, en qu¨¨ el cavallista cuiner Juli¨¤ Arnau i el poeta mortal Guiem Soler dugueren el taulell, la cuina i la taula de cartes.

En Fontanet des d¡¯Harinas de Mallorca, t¨¦ el pr¨¤ctic monopoli de la distribuci¨® de la qual ha estat mat¨¨ria base de l¡¯aliment essencial per a la perviv¨¨ncia de la gent. Aquest magnat de poques paraules i hist¨°ria profunda, in¨¨dita, domina el mercat del caf¨¨, els pinsos d¡¯animals, el mercat de la carn ara en mans d¡¯un altre sigil¡¤l¨®s, el seu consorci i cavallista, Juan Pocov¨ª.

Amb el pa s¡¯han fet grans patrimonis i organitzat revoltes. A la petita hist¨°ria del pa a Mallorca queda la refer¨¨ncia de gran pa de dos quilos pastat i fornat per na Fiola, fornera de Bunyola, que als anys 70 tenia de client i observador el pintor Joan Mir¨®, aleshores estiuejant a Biniforani, a una vall devora Raixa. Fiola, Margalida Mateu Borr¨¤s, obrava i Mir¨® badava la pastera, les barques de pa i el forn sense flames, cendr¨®s. El pa de na Fiola -una altra extinci¨®- era com una escultura cer¨¤mica, daurat i de molla saborosa. Durava una setmana i era mat¨¨ria sana perdurable.