Laura Borr¨¤s: ¡°Que siguem pac¨ªfics, que ho som!, no vol dir que haguem d¡¯aguantar sempre aquest ab¨²s¡±

Laura Borr¨¤s (Barcelona, 1970) t¨¦ febre. 39 graus dissabte a la nit, hores abans d'aquesta conversa. Ara agafa el tel¨¨fon a EL PA?S a Waterloo, on s'ha reunit amb Carles Puigdemont. Borr¨¤s, fil¨°loga i especialista en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, ¨¦s la candidata de Junts per Catalunya (JxC) al Congr¨¦s dels Diputats. Aquests ¨²ltims dies ha tingut amargues discussions amb dues cares conegudes de la televisi¨®, I?aki L¨®pez i Susanna Griso. Dona explicacions sobre aquestes topades, que resumeix argumentant que, segons la seva experi¨¨ncia, de vegades de la bona educaci¨® es conclou que poden fer amb tu el que vulguin. ¡°I no¡±, sentencia.

P. M'ha recordat una frase que sento a Catalunya: ¡°Som gent de pau per¨° no som gilipolles¡±.

R.?[Riures] S'han superat tots els l¨ªmits. Quan tu sotmets la gent a una pressi¨® continuada de menyspreu, la gent diu: ¡°Fins aqu¨ª¡±. Perqu¨¨ que siguem pac¨ªfics, que ho som!, no vol dir que haguem d'aguantar sempre aquest ab¨²s.

P. La millor manera d'expressar aquest malestar ¨¦s el que ha passat als carrers de Barcelona?

R. El que ha passat als carrers de Barcelona ¨¦s que la gent ha ent¨¨s que la sent¨¨ncia no nom¨¦s afecta els nostres l¨ªders, que compleixen pena a la pres¨®, sin¨® tamb¨¦ a ells. Perqu¨¨ la sent¨¨ncia forma part d'una manera d'eliminar unes reivindicacions leg¨ªtimes de la ciutadania que s'expressen democr¨¤ticament. L'Estat espanyol, per incompareixen?a, ha dimitit de la pol¨ªtica i ha delegat en els jutges.

P. Qu¨¨ s'ha vist al carrer?

R. L'expressi¨® d'un desacord que ha estat c¨ªvic i pac¨ªfic. Per¨° en afegir-hi l'element policial hem vist imatges que no ens han agradat gens.

P. Els incidents violents els comen?ava la policia?

R. Jo he estat en marxes multitudin¨¤ries i c¨ªviques. En les altres hi he estat perqu¨¨ tenia la meva filla al carrer, i he vist imatges preocupants en una democr¨¤cia. Per exemple? Nois asseguts a la Via Laietana i la Policia Nacional anant cap a ells amb porres i exercint viol¨¨ncia gratu?ta. Aix¨° genera opressi¨® i repressi¨®.

P. Les imatges dels manifestants llan?ant pedres i cremant mobiliari urb¨¤, qu¨¨ li semblen?

R. Jo sento rebuig pels aldarulls i les destrosses de la via p¨²blica. No em representen aquestes imatges, no m'hi sento c¨°moda. Per¨° soc capa? de modular el llenguatge, i no puc considerar un contenidor en flames com a viol¨¨ncia, per¨° un ull i un testicle perdut per l'¨²s d'armes i munici¨® prohibides en territori catal¨¤ s¨ª que ¨¦s viol¨¨ncia.

P. Un agent tamb¨¦ es troba hospitalitzat en estat greu i hi va haver altres companys seus ferits.

R. Vaig visitar el policia nacional a la UCI. Ho vaig fer i ho faria 50 vegades encara que va ser una experi¨¨ncia molt dura. Per¨° ni tan sols sobre aquest particular ha quedat clar qu¨¨ va passar. I fixi's. El vaig anar a veure a l'hospital amb independ¨¨ncia de qui l'agred¨ªs o qui fos l'agredit, perqu¨¨ la viol¨¨ncia no em representa vingui d'on vingui. Perqu¨¨ soc pacifista. I sempre ser¨¦ al costat dels ferits.

P. Vost¨¨ ¨¦s professora universit¨¤ria. Permetria fer classes als estudiants que ho desitgin?

R. Jo estic per tots els drets. Pels de la gent que vulgui fer classe i rebre-la, i pels de la gent que no vulgui normalitzar la situaci¨® i vulgui exercir el seu dret de protesta mitjan?ant una vaga per prendre consci¨¨ncia.

P. T¨¦ fixat al seu perfil de Twitter un vers de W. H. Auden: ¡°Res tornar¨¤ a ser com abans¡±.

R. El que vam viure el 27-O [la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia] em va fer pensar en aquest vers.

P. Es va sentir aquell dia ciutadana de la Rep¨²blica de Catalunya?

R. M'he sentit sempre com una ciutadana que aspira a ser lliure.

P.?Per¨° van declarar la independ¨¨ncia. Un conseller es va fotografiar al seu despatx ¡°exercint les responsabilitats que ens ha encomanat el poble de Catalunya¡±. Va arribar a pensar que estava vivint en un nou pa¨ªs?

R. No. No notava la difer¨¨ncia. Sabia que la declaraci¨® que s'havia fet al Parlament es quedava a l'edifici del Parlament i no arribava a la sala de plens. Ja vam veure qu¨¨ va passar l'1-O per voler votar, qu¨¨ passaria si tamb¨¦ ho hagu¨¦ssim volgut exercir. No vaig sentir que vivia un temps nou, per¨° s¨ª que vaig sentir un clic, una fractura, una cosa que no t¨¦ marxa enrere. No perqu¨¨ estiguem vivint en una rep¨²blica, sin¨® perqu¨¨ ja no podem aspirar a una altra cosa.

P. Aix¨° relega aspiracions com la reducci¨® de llistes d'espera, l'abaratiment de taxes universit¨¤ries o el compliment de renda garantida?

R. Nosaltres tenim una gesti¨® amb unes compet¨¨ncies que tenen un sostre en els l¨ªmits de l'Estat espanyol. Jo mateixa he estat consellera de Cultura i he exercit totes les compet¨¨ncies que podia exercir, i sempre xoquen amb el mur de l'Estat. B¨¦ per un Govern que incompleix els seus compromisos o b¨¦ per un Tribunal Constitucional que susp¨¨n les lleis que surten del Parlament.

P. Per¨° s¨®n compet¨¨ncies transferides.

R. Encara que ho siguin sempre hi ha aquesta llosa. Un exemple. Quan es va fer la moci¨® de censura i es va apostar per un Govern de progr¨¦s, aspir¨¤vem que moltes de les lleis catalanes suspeses pel TC portades all¨¤ pel PP, el PSOE les revert¨ªs. No ho va fer. Li vaig preguntar al ministre i va dir: ¡°?s que clar...¡±. Miri, ¨¦s miserable el r¨¨dit electoral que t¨¦ la catalanof¨°bia. A mi se m'impedia, com a consellera, exercir la meva funci¨® amb plenitud.

P. Quan falti l'Estat, a qui donarem la culpa?

R. Al contrari. Si alguna cosa ens caracteritza ¨¦s l'exercici de la responsabilitat. No es tracta de tenir un Estat perqu¨¨ sigui el destinatari de les queixes. Aix¨° ¨¦s propi d'una societat parasit¨¤ria, i la catalana ¨¦s una societat emprenedora, que s'autoorganitza, aut¨°noma, de petites i mitjanes empreses. Les responsabilitats no ens espanten. No ¨¦s que la independ¨¨ncia sigui el remei a tots els nostres mals perqu¨¨ estiguem vivint al m¨®n de Yupi. Simplement l'autonomia no dona m¨¦s de si.

P. Tornem al poema d'Auden, que diu: ¡°Creia que l'amor era etern, per¨° em vaig equivocar¡±. El seu amor per Espanya s'ha acabat o no n'ha tingut mai?

R. No se m'ha acabat en absolut. Estimo la llengua espanyola i la seva literatura, l'he ensenyat en universitats d'arreu del m¨®n. No estic disposada que ning¨² m'obligui a renunciar a aquest amor. El meu convenciment que Catalunya necessita la independ¨¨ncia no ¨¦s contra Espanya, ¨¦s a favor de Catalunya.

P. Vost¨¨s s'han equivocat?

R. Segurament. On no veur¨¤ autocr¨ªtica ¨¦s en l'Estat espanyol. Per la nostra banda, a vost¨¨ mateix segur que li consta la quantitat de vegades que n'hem fet. Perqu¨¨ vam fer coses malament.

P. Quines?

R. No haver calibrat la naturalesa repressiva d'un Estat que aplica solucions del segle XIX per a un repte del segle XXI.