Companys no volia ser amnistiat

ERC es planteja les eleccions del 10-N com ¡°un plebiscit a la sent¨¨ncia¡± del Tribunal Suprem. Aix¨ª ho va expressar l'exconseller Carles Mund¨® en un article a La Vanguardia el 24 d'octubre passat. Oriol Junqueras, sentenciat a 13 anys de pres¨®, considera que la seva actuaci¨® pol¨ªtica la tardor del 2017 no mereix cap pena. Nom¨¦s contempla ser amnistiat i es nega a rebre mesures de gr¨¤cia com l'indult. El president d'ERC ha reiterat que la pres¨® ¨¦s ¡°una eina pol¨ªtica que serveix per continuar desarmant l'Estat i la seva democr¨¤cia¡±.

Poc ha canviat en 84 anys. Llu¨ªs Companys tamb¨¦ ho va entendre aix¨ª el 1935, condemnat a 30 anys de pres¨® pels fets d'Octubre del 1934. En l'actualitat el seu partit pret¨¦n tra?ar un paral¡¤lel amb les eleccions a Corts del febrer del 1936, quan les vict¨°ries del Front d'Esquerres a Catalunya i del Front Popular a la resta d'Espanya van portar les esquerres al poder i la Rep¨²blica va amnistiar, entre molts d'altres, el govern de la Generalitat empresonat.

Companys va voler utilitzar la pres¨® per impulsar la seva figura i com a revulsiu per a la vict¨°ria electoral. Tant va ser aix¨ª que despr¨¦s de la celebraci¨® del judici a finals de maig del 1935 va t¨¦mer que una amnistia dels successius governs conservadors presidits per Lerroux, Chapaprieta i Portela Valladares abans de la pr¨°xima convocat¨°ria electoral desgavellessin el seu pla.

Un pla que Companys compartia amb Joan Comorera, ambd¨®s empresonats junt al tamb¨¦ exconseller Joan Lluh¨ª Vallesc¨¤, al penal del Puerto de Santa Mar¨ªa, a Cadis. Encara que no tots en el seu govern empresonat apostaven pel martirologi. Al penal de Cartagena, on es trobava l'altra meitat de l'executiu, de tarann¨¤ m¨¦s nacionalista i menys esquerr¨¤, els exconsellers Ventura Gassol, Mart¨ª Esteve, Mart¨ª Barrera i Pere Mestres eren favorables a una amnistia sense demora.

En una carta conjunta in¨¨dita, rescatada per EL PA?S de l'Arxiu de la Fundaci¨® Carles Pi i Sunyer, mostraven aquest ¨²ltim ¡ªque, en llibertat, reorganitzava ERC¡ª en la seva sorpresa davant d'¡°una campanya feta pels del Puerto i d'una manera especial pel president i que afecta l'amnistia dels presos¡±. El 2 d'octubre del 1935 expressaven, preocupats, que no ¡°s'ha de crear un ambient poc propici a l'amnistia perqu¨¨ tot pres pol¨ªtic ha de voler la llibertat que no impliqui cap posici¨® poc digna¡±. I afegien que ¡°no creiem en l'efic¨¤cia de simulacions de sacrificis. De v¨ªctima se n¡¯¨¦s o no se n¡¯¨¦s, per¨° no se¡¯n fa. Si podent tenir l¡¯amnistia no la volgu¨¦ssim, no forem v¨ªctimes, en far¨ªem¡±.

Era del que es tractava. El 24 d'octubre del 1935 el diari d'ERC, La Humanitat, va publicar un article de Comorera en qu¨¨ criticava els qui demanaven l'amnistia, ja que havia comen?at ja una campanya en aquesta direcci¨® des dels seus propis partits. El l¨ªder de la Uni¨® Socialista de Catalunya no volia que se la conced¨ªs ¡°una dictadura disfressada de legalitat¡± sin¨® que es deman¨¦s ¡°als companys, als afins, al poble¡± amb una vict¨°ria de les esquerres a les eleccions.

Pi i Sunyer, molt sorpr¨¨s, va escriure a Companys l'endem¨¤ per donar-li a entendre que no comprenia res. El president de la Generalitat empresonat li va respondre en una carta in¨¨dita no datada, tamb¨¦ trobada per aquest diari al mateix arxiu, que si l'amnistia arribava llavors ¡°pol¨ªticament seria desavantatjosa¡± perqu¨¨ es podria veure ¡°com a efecte pol¨ªtic de les dretes de cara a les eleccions [...] tan sols per evitar el sentimentalisme electoral¡±. All¨° que, precisament, volia aprofitar ell. I ho va aconseguir.