Dolors Udina: ¡°Els traductors som una mol¨¨stia necess¨¤ria per a les grans editorials¡±

Dolors Udina (Barcelona, 1953) ha estat guardonada pel Ministeri de Cultura amb el Premi Nacional de traducci¨® per la seva traject¨°ria. Traductora sobretot de l¡¯angl¨¨s al catal¨¤, la seva carrera va comen?ar el 1984 amb la traducci¨® de L¡¯ampla mar dels Sargassos, de Jean Rhys, i ha continuat amb noms de prestigi com J. M. Coetzee, Virginia Woolf, J. R. Tolkien, Raymond Carver, Alice Munro o Nadine Gordimer. Udina, com Cristina Morales ¡ªguanyadora enguany del Premi Nacional de narrativa¡ª, critica el govern que la premia per considerar que actua de manera violenta a Catalunya. Udina fins i tot va piular que ¡°Espanya ¨¦s un estat feixista¡±. En conversa amb Quadern, Udina defensa que ¡°en aquests moments Espanya sembla un estat feixista, hi ha moltes coses que no semblen d¡¯un estat democr¨¤tic¡±. Tot i aix¨°, no se sent inc¨°moda rebent el premi: ¡°Pago impostos a Espanya¡±.

Pregunta. Vost¨¨ ha destacat que ¨¦s bo que un traductor comenci a treballar a partir dels 30 anys. Per qu¨¨?

Resposta. Per traduir s¡¯ha d¡¯haver viscut una mica, hi ha coses que les entens millor. Hi ha llibres que els llegeixes amb 18 anys i m¨¦s endavant els veus diferent. Quan ets jove ets molt atrevit, quan ets m¨¦s gran, et fa m¨¦s por, ets m¨¦s conscient del que pots fer b¨¦ o malament. Un traductor jove pot ser brillant, per¨° si abans de traduir pots fer unes feines diferents, aix¨° et pot servir per a m¨¦s endavant.

P. Quins s¨®n els principals canvis que ha experimentat la seva professi¨® des de l¡¯inici de la seva carrera?

R. Quan vaig comen?ar no hi havia internet. Aix¨° ha canviat totalment la perspectiva, perqu¨¨ els traductors ens coneixem, estem en contacte, hi ha una comuni¨® entre nosaltres. Pots buscar coses a internet que abans havies de consultar als amics o per tel¨¨fon. Hi ha qui diu que tot s¡¯hauria de traduir despr¨¦s d¡¯internet. Pot ser una mica boutade, per¨° abans hi havia coses que no tenies manera de saber-les.

P. Vost¨¨ ha subratllat que s¡¯ha produ?t un salt de qualitat per als traductors amb les editorials petites; donen un tracte m¨¦s hum¨¤ i fan un esfor? per pagar millor. Com ¨¦s possible que l¡¯editorial petita pugui pagar millor que una de gran?

R. Les grans tenen els traductors com l¡¯¨²ltim col¡¤laborador; b¨¦, l¡¯¨²ltim col¡¤laborador ¨¦s el corrector, a continuaci¨® ve el traductor. Per a les editorials grans, els traductors som una mol¨¨stia necess¨¤ria. ?s la sensaci¨® que tinc, tot i que no sempre ¨¦s aix¨ª. Jo havia treballat molt amb [Grup] 62. T¡¯encarregava la feina alg¨², trucaves un dia perqu¨¨ tenies un problema o el que fos, i aquell alg¨² ja no hi era. El tracte personal era molt dif¨ªcil, i el sou era el que et deien o no tenies la feina. Les petites t¡¯agafen per a una obra determinada, el tracte ¨¦s m¨¦s familiar, et pregunten quant creus que has de cobrar.

P. Quins editors li han causat m¨¦s bona sensaci¨®?

¡°A American Psycho tot era fastig¨®s. Vaig dir que no la traduiria ni boja, per sensibilitat¡±

R. Treballar amb Laura Huerga de Raig Verd ¨¦s una meravella, t¨¦ molt en compte el que dius, es miren b¨¦ la feina, formes part d¡¯un equip; hi ha la Isabel Mons¨® de Viena o la Maria Bohigas de Club Editor, amb qui hem fet cinc llibres d¡¯Alice Munro, una feina intensa perqu¨¨ ella s¡¯hi implica molt. Treballar amb editorials petites em va canviar la vida perqu¨¨ em vaig sentir molt m¨¦s ben tractada.

P. Hi ha algun llibre que hagi rebutjat traduir?

R. Vaig dir que no a un llibre que m¡¯encanta, per¨° que no em veia amb cor en aquell moment, perqu¨¨ ¨¦s un llibre molt dif¨ªcil: Digueu-ne son, de Henry Roth. Al final el va traduir Xavier P¨¤mies. N¡¯hi va haver un que el vaig trobar espantosament fr¨ªvol i despr¨¦s de fer-ne el primer esborrany, vaig dir a l¡¯editorial que no m¡¯hi veia amb cor i que no podia seguir.

P. Quin llibre ¨¦s?

R. No ho puc dir. L¡¯autor est¨¤ tan orgull¨®s d¡¯aquest llibre; sempre em cita dient que est¨¤ molt feli? que jo el tradu¨ªs. Vaig fer el primer esborrany, vaig dir a l¡¯editorial que no em paguessin, que fessin el que volguessin; suposo que van repassar l¡¯esborrany i el van publicar. Recordo un llibre que em va demanar de llegir Miquel Alzueta [fundador de Columna], American Psycho [el gran ¨¨xit de Bret Easton Ellis], i el vaig trobar espant¨®s, no el podia traduir, per la viol¨¨ncia.

P. Hi ha obres que ha tradu?t vost¨¨ de Munro que tamb¨¦ s¨®n dures, o de Coetzee, com Desgr¨¤cia.

¡°Traduir poesia ¨¦s complicat perqu¨¨ llegir poesia ¨¦s complicat. Moltes vegades no saps qu¨¨ et vol dir la poesia¡±

R. S¨ª, per¨° aquests s¨®n reals. A American Psycho tot era fastig¨®s. Vaig dir que no la traduiria ni boja, per sensibilitat.

P. Hi ha alguna obra de la qual li agradi m¨¦s la traducci¨® que l¡¯original?

R. ?s una mica fort de dir-ho, per¨° els sonets de Shakespeare els gaudeixo molt m¨¦s en catal¨¤ que en angl¨¨s. Hi ha moltes traduccions al catal¨¤ dels sonets, sobretot m¡¯agrada la de Gerard Verg¨¦s. ?s complicat llegir Shakespeare en l¡¯idioma del seu temps. La gr¨¤cia de Shakespeare ¨¦s que cada traductor n¡¯agafa un tros, perqu¨¨ ¨¦s impossible cobrir tot el que diu Shakespeare, ¨¦s massa genial.

P. Vost¨¨ ha assegurat que ¨¦s ¡°complicad¨ªssim¡± traduir poesia. ?s necessari, per ser respectuosos amb l¡¯original, apostar per les edicions biling¨¹es?

R. La poesia que he tradu?t, ha estat acompanyant l¡¯original, per ajudar la lectura en angl¨¨s. Per¨° en teoria, quan un tradueix un poema, ha de crear un poema nou. Traduir poesia ¨¦s complicat perqu¨¨ llegir poesia ¨¦s complicat. Moltes vegades no saps qu¨¨ et vol dir una poesia, el que pret¨¦n una poesia no ¨¦s que ho entenguis tot. Sovint no saps qu¨¨ ha pensat abans i despr¨¦s el poeta.

P. Tamb¨¦ ha dit que traduir poesia no compensa econ¨°micament.

R. Econ¨°micament no compensa mai la traducci¨®, per¨° no es pot traduir poesia per diners. Aix¨ª com amb un llibre ets davant la pantalla tota l¡¯estona, la poesia no et surt millor per estar all¨¤ picant, l¡¯has d¡¯anar traduint pel carrer, o on sigui, l¡¯has de tenir al cap, anar-la pensant.