Per veure les vides arran de terra

John Berger (Londres, 1926-Par¨ªs, 2017) va fer una breu carrera com a pintor, per¨° des dels anys cinquanta, quan va comen?ar a escriure articles, semblava haver-se proposat la missi¨® d¡¯ensenyar-nos a mirar. La seva influ¨¨ncia en la manera d¡¯entendre actualment les arts pl¨¤stiques est¨¤ fora de discussi¨®. ?s d¡¯esment obligat la s¨¨rie de televisi¨® Ways of Seeing (1972) i el llibre conseg¨¹ent; es tracta d¡¯un intent de demostrar, al llarg de la hist¨°ria, aquesta constant: ¡°La manera com veiem les coses est¨¤ influ?da pel que sabem o pel que creiem¡±. I per aix¨° fa servir des dels grans quadres del Renaixement fins a fotografies actuals i imatges publicit¨¤ries.

Marxista de formaci¨®, ent¨¦n que la nostra particular manera de veure no ¨¦s espont¨¤nia i gratu?ta sin¨® que t¨¦ una dimensi¨® pol¨ªtica, i que ¨¦s resultat d¡¯un proc¨¦s hist¨°ric. La humanitat genera cont¨ªnuament visions de la realitat que necess¨¤riament s¡¯expliquen a trav¨¦s del llenguatge, i tamb¨¦ a trav¨¦s del llenguatge s¨®n, quan conv¨¦, superades. La decantaci¨® de Berger cap a la literatura a partir de la reflexi¨® art¨ªstica sembla inevitable.

Encara que ¨¦s conegut sobretot com a cr¨ªtic d¡¯art, Berger va tocar molts g¨¨neres: assaig, novel¡¤la, teatre, gui¨® i, ocasionalment, poemes. Se¡¯n poden trobar en diversos llibres seus, per¨° no ¨¦s fins al 2014 que els reuneix en un volum: s¨®n aquests Collected Poems que ara, en versi¨® biling¨¹e, podem llegir en catal¨¤.

Es divideix en cinc parts vagament tem¨¤tiques ¡ªMots, Hist¨°ria, Emigraci¨®, Indrets, El meu amor: els t¨ªtols ja diuen per on van els seus interessos¡ª, i dins de cada una els poemes estan agrupats com a l¡¯atzar, tot i que la immensa majoria s¨®n dels setanta i vuitanta. Encara que no de manera sistem¨¤tica i exhaustiva, s¡¯hi veuen reflectides les seves grans preocupacions. ¡°Potser D¨¦u s¡¯assembla als rondallaires / estima m¨¦s els febles que / els forts / els vencedors menys / que els afligits¡±. Berger, com aquest D¨¦u hipot¨¨tic, enfoca la mirada per veure les vides arran de terra, les v¨ªctimes de la Hist¨°ria, que moren, com uns partisans afusellats, ¡°amb els desigs per complir¡±; aix¨ª, es commou amb els usos i els costums de la vida agr¨¤ria condemnada a desapar¨¨ixer, i amb els emigrants que abandonen el seu lloc per incorporar-se a una exist¨¨ncia urbana plena de penes i treballs. La pol¨ªtica hi apareix a vegades, amb un to colpidor per¨° sense cap estrid¨¨ncia verbal, com en el poema Viva voce, en qu¨¨ fa un ¨¤cid retrat de quatre car¨¤cters habituals del totalitarisme socialista.

La ret¨°rica po¨¨tica de Berger ¨¦s m¨ªnima, es basa a desmembrar frases en prosa introduint-hi canvis de l¨ªnia que simulen versos curts. El discurs es desenvolupa amb lentitud, fent que l¡¯atenci¨® del lector es fixi en expressions contundents ¡ª¡°el meu pa¨ªs / ¨¦s un pellam clavat a la fusta¡±, diu un emigrant mirant enrere amb dolor¡ª i en imatges dures que semblen pensades perqu¨¨ persisteixin en la mem¨°ria ¡ª¡°com un talp / la llengua / furga la terra de la parla¡±¡ª. Es tracta de concentrar en un petit relat els trets principals d¡¯una escena o d¡¯una viv¨¨ncia, sense per¨° recrear-s¡¯hi gens. ?s una veu que ens apareix intensament commoguda per la dimensi¨® dolorosa de l¡¯exist¨¨ncia: ¡°Duem la poesia a coll / com els vagons de bestiar d¡¯arreu / duen bestiar. / Aviat els abocaran / a les vies mortes¡±. Els poemes s¨®n molt m¨¦s que notes al marge d¡¯una gran obra i, a la seva manera, contribueixen a enfocar m¨¦s b¨¦ la nostra mirada sobre les q¨¹estions humanes.