Del Mur als nous murs
Si fa 30 anys va caure el mur de Berl¨ªn, des de llavors a Europa s'han multiplicat els murs f¨ªsics i mentals. Aquell mur servia per impedir sortir. Els actuals pretenen impedir entrar
Deia Pilar Bone, dilluns passat, a l'Escola Europea d'Humanitats de Barcelona, que si fa 30 anys va caure el mur de Berl¨ªn, des de llavors a Europa s'han multiplicat els murs f¨ªsics i mentals. Aquell mur m¨ªtic?¨Cs¨ªmbol de la Guerra Freda¨C servia per impedir sortir. Els actuals pretenen impedir entrar. La ignom¨ªnia continua. I el triomfalisme dels que fa 30 anys van proclamar el fi de la hist¨°ria i el triomf definitiu de la llibertat, ha declinat r¨¤pidament en temps en qu¨¨ l'autoritarisme postdemocr¨¤tic creix en una Europa impotent i desconcertada. Vaig tenir l'oportunitat de creuar aquell mur. I encara avui em ve el record de l'impactant silenci que esclatava quan t'hi acostaves, per qualsevol de les dues bandes. Un silenci dens, penetrant, que era a la vegada expressi¨® d'indignaci¨® i impot¨¨ncia.
L¡¯autoritarisme postdemocr¨¤tic creix en una Europa impotent i desconcertada
Ara els murs i les tanques proliferen, m¨¦s de 1.000 quil¨°metres nom¨¦s a Europa. Amb quota espanyola a Melilla i a Ceuta. I les barreres naturals s'utilitzen impunement per al rebuig selectiu dels que se'ns acosten, fins a convertir el Mediterrani en un aut¨¨ntic mar Mort, tomba de desenes de milers de persones innocents. Molts dels que s'escandalitzaven llavors miren ara cap a una altra banda. I els dirigents que proclamaven el triomf de la llibertat especulen pol¨ªticament amb la immigraci¨® en busca de falsos culpables de les fractures socials generades per l'actual mutaci¨® del capitalisme. L'immigrant com a boc expiatori de la impot¨¨ncia de la pol¨ªtica.
La gran inundaci¨® que va causar la caiguda del mur de Berl¨ªn continua negant espais. Als pa?sos que es van alliberar dels sistemes de tipus sovi¨¨tic, la il¡¤lusi¨® de la llibertat es va ofegar aviat. R¨²ssia ha recuperat les banderes ideol¨°giques del passat per construir un sistema autoritari, ideol¨°gicament reaccionari, amb un nacionalisme histri¨°nic associat a l'esgl¨¦sia ortodoxa, i un sistema econ¨°mic corrupte sota tutela directa del poder pol¨ªtic. Els enfrontaments identitaris proliferen i l'extrema dreta ha obtingut l'hegemonia ideol¨°gica en pa?sos com Hongria o Pol¨°nia. I tot plegat amb efectes directes a l'Europa que va acollir aquests pa?sos. Una Europa que arrossega per terra els seus valors en la lluita despietada contra la immigraci¨®, que ¨¦s capa? de fustigar Gr¨¨cia sense pietat, com va fer el 2015, i, malgrat tot, ¨¦s impotent per posar al seu lloc r¨¨gims neofeixistes com el d'Orb¨¢n.
La democr¨¤cia perd. Amb el consentiment d'una dreta i d'una esquerra sense ¨¤nima
I, mentrestant, l'extrema dreta guanya terreny, a tot arreu perqu¨¨ la dreta i la socialdemocr¨¤cia han oblidat que el reconeixement de la ciutadania ¨¦s la base de la democr¨¤cia. Tant ¨¦s aix¨ª que el pensador liberal americ¨¤ Mark Lilla ho ha dit sense ambig¨¹itat: "Les lleis de la f¨ªsica pol¨ªtica contempor¨¤nia deixen una sola estrat¨¨gia a la dreta cl¨¤ssica si vol sobreviure: dretanitzar-se". Espanya n'¨¦s avui testimoni: la dreta, que ja governa algunes autonomies amb l'extrema dreta, fa seva a Madrid la petici¨® de Vox d'il¡¤legalitzar els partits independentistes: als murs f¨ªsics s'hi sumen els murs mentals de la intoler¨¤ncia i el comunitarisme de rebuig de la difer¨¨ncia. I la socialdemocr¨¤cia est¨¤ m¨¦s pendent de la dreta que de l'esquerra. "El conservador?¨Cdiu Mark Lilla¨C vol conservar i transmetre la seva her¨¨ncia a les futures generacions, vol continu?tat. El reaccionari voldria fer un retorn total al passat o projectar-se m¨¦s enll¨¤ del present per establir un ordre que sigui una reencarnaci¨® del passat, m¨¦s vital, m¨¦s autoritari". I som aqu¨ª, amb la dreta trontollant davant de la pressi¨® reaccion¨¤ria.
La fantasia de la fi de la hist¨°ria va servir de camuflatge a l'ofensiva nihilista d'un capitalisme descontrolat que va arrasar a Europa amb la crisi del 2008. I ara qu¨¨? Diu Angela Merkel que la caiguda del mur de Berl¨ªn demostra "que res s'ha de mantenir com ¨¦s". Que el que sembla impossible pot ser possible. Li compro l'optimisme: Europa, 30 anys despr¨¦s, no pot continuar sent el que ¨¦s. Mirant a l'extrema dreta nom¨¦s hi ha espai per al desastre. La fi de la hist¨°ria va ser una ing¨¨nua declaraci¨® d'adeu al futur. I, malgrat tot, la hist¨°ria continua. Quan la ciutadania no percep horitzons de futur, quan, com diu Thomas Piketty, "el discurs meritocr¨¤tic permet als guanyadors del sistema estigmatitzar els perdedors", la democr¨¤cia perd. I guanyen els venedors de passats irredempts. Amb el consentiment d'una dreta i d'una esquerra sense ¨¤nima.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.