Tristesa i esperan?a

La pregunta ¨¦s recurrent, per¨° necess¨¤ria: com hem arribat fins aqu¨ª? S¡¯han com¨¨s errors i hi pot haver responsabilitats compartides, per¨° ¨¦s evident que els l¨ªders del processisme (una cosa diferent de l¡¯independentisme com a plantejament ideol¨°gic) han alimentat la via de l¡¯atzucac. Crec que la majoria dels actuals l¨ªders haurien d¡¯abandonar la pol¨ªtica per la seva manifesta incompet¨¨ncia.

Coneguda la sent¨¨ncia, s¡¯obren temps nous en els quals el di¨¤leg hauria de substituir el pesat mon¨°leg dels qui pretenen apropiar-se en exclusiva de la representaci¨® de la societat catalana.

Ens haurem de posar d¡¯acord sobre qu¨¨ es vol parlar i en quines condicions, per¨° el problema, a llarg termini, no tindr¨¤ soluci¨® fins que a Catalunya no es prengui consci¨¨ncia plena que l¡¯autodeterminaci¨® i la independ¨¨ncia no tenen recorregut. Per la fermesa amb qu¨¨ l¡¯estat democr¨¤tic abordar¨¤ aquesta q¨¹esti¨®, per la posici¨® que mantindr¨¤ Europa i perqu¨¨ l¡¯opci¨® independentista i el suposat anhel majoritari de la secessi¨®, no t¨¦ consens en una Catalunya diversa i plural, no t¨¦ la majoria que els seus l¨ªders presumeixen. Pocs ciutadans consideren que el proc¨¦s acabar¨¤ amb la independ¨¨ncia. Les enquestes repeteixen una vegada i una altra que la majoria de catalans aposta per refor?ar l¡¯autogovern i continuar dins d¡¯Espanya. Aix¨ª ho assenyala tamb¨¦ l¡¯¨²ltim sondeig de l¡¯Institut de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques i Socials de Barcelona realitzat despr¨¦s de con¨¨ixer-se la sent¨¨ncia contra els l¨ªders independentistes.

En aquell llarg termini ser¨¤ fonamental tamb¨¦ la posici¨® del conjunt de la societat espanyola i de les seves institucions pol¨ªtiques i socials, que hauran d¡¯abordar la necessitat de recon¨¨ixer plenament la diversitat i pluralitat d¡¯Espanya.

Per¨° qu¨¨ fem a curt termini? Crec que tots, des de les diferents posicions pol¨ªtiques, socials, institucionals, haur¨ªem de treballar per crear un nou clima pol¨ªtic que desemboqui en una proposta formulada i acordada al Parlament de Catalunya que permeti satisfer una gran majoria de catalans.

Per a aix¨° i gaireb¨¦ com a q¨¹esti¨® pr¨¨via ser¨¤ important acabar amb l¡¯actual proc¨¦s de banalitzaci¨® de les institucions catalanes: el president, el Parlament i el Consell Executiu que formen la Generalitat de Catalunya, entroncada directament amb la legitimitat republicana.

?s evident que ha d¡¯abordar-se la sortida de la pres¨® dels pol¨ªtics presos, d¡¯acord amb les condicions que marca la Llei General Penitenci¨¤ria, i han de buscar-se espais de consens en els quals sigui possible articular la difer¨¨ncia. En aquest sentit ¨¦s fonamental poder garantir la neutralitat efectiva de tots els mitjans de comunicaci¨® de titularitat p¨²blica a Catalunya, comen?ant per TV3 i Catalunya R¨¤dio, que han de reflectir la pluralitat de la societat catalana.

Penso tamb¨¦ que en la pr¨°xima legislatura del Parlament s¡¯hauria de treballar per tenir una Llei Electoral pr¨°pia de Catalunya que permeti acostar al m¨¤xim possible la majoria social i la majoria parlament¨¤ria.

Mentrestant ¨¦s evident que hi ha un camp possible de col¡¤laboraci¨® entorn dels problemes reals de la ciutadania. Organitzacions socials, econ¨°miques, educatives i culturals de tot tipus demanen a un Govern paralitzat que prengui mesures efectives. Comen?ar a plantejar temes quotidians ¨¦s una manera de dialogar.

Mario Romeo, notari, president de la plataforma Portes Obertes del Catalanisme.