S¨ª, no, i altres variacions

No ¨¦s un secret que els diversos corrents independentistes tenen entre si la mateixa relaci¨® que els personatges d¡¯una pel¡¤l¨ªcula de Tarantino. Nom¨¦s cal veure el missatge de campanya de l¡¯ANC demanant el vot per la CUP o Junts per Catalunya i no per ERC (qui se¡¯n recorda ara, de quan Elisenda Paluzie, avui l¨ªder de l¡¯ANC, era l¡¯economista de cap?alera de Joan Puigcerc¨®s?), les acusacions de robatori d¡¯un sector de campistes d¡¯Universitat contra els joves d¡¯Esquerra o d¡¯Arran o la queixa p¨²blica de Quim Torra contra el president del Parlament, Roger Torrent (ERC), pel canvi de calendari del ple de dimarts; hi ha menys ganivetades en l¡¯escena de Kill Bill al restaurant japon¨¨s.

Malgrat tot, com tota bona fam¨ªlia desestructurada per¨° catalana, intenten mostrar una entesa aparent quan s¨®n davant d¡¯estranys. Fins i tot en temes en qu¨¨ mantenen discrep¨¤ncies evidents. Per exemple, en la reacci¨® al pacte de Pedro S¨¢nchez i Pablo Iglesias. En el moment estrat¨¨gic de cadasc¨², ¨¦s evident que JxCat se sumar¨¤ a les veus del no ¨Csi ja no els deu excitar gaire un acord d¡¯esquerres, encara els conv¨¦ menys en el seu actual moment maximalista indepe¨C, que la CUP pot fer el que li vingui m¨¦s de gust perqu¨¨ ning¨² hi compta i, en canvi, que la decisi¨® d¡¯ERC ser¨¤ clau per al naixement del Govern de coalici¨®.

Tothom est¨¤ avui pendent dels republicans. I ERC va dient que no per¨° s¨ª per¨° a veure, repartint tons entre els seus dirigents. Joan Tard¨¤ assegura que no hi pot haver bloqueig al Govern espanyol i, en canvi, el vicepresident del Govern, Pere Aragon¨¨s, deixa caure: ¡°D¡¯entrada, no¡±, i exigeix una taula de di¨¤leg.

I a l¡¯hemicicle, com d¨¨iem, el portaveu republic¨¤, Sergi Sabri¨¤, encap?ala davant l¡¯oposici¨® una unitat independentista que nom¨¦s ¨¦s certa a la contra, a la defensiva, en la queixa per la resposta espanyola habitual. Sabri¨¤ ¨Cque s¡¯ha desmarcat de Tard¨¤ a Twitter¨C, ha fet una intervenci¨® dur¨ªssima contra l¡¯acord PSOE-Podem perqu¨¨ parla de ¡°garantir la conviv¨¨ncia a Catalunya¡±, una cosa que sona fatal en ambients indepes perqu¨¨ pret¨¦n que el conflicte ¨¦s intern i no amb l¡¯Estat. Fixeu-vos si Sabri¨¤ voldria desmarcar-se del pacte de Madrid que en diversos moments s¡¯ha adre?at directament cap als diputats d¡¯En Com¨² Podem en un to aspre. Aix¨° no mereixeria comentari si no fos perqu¨¨ es tractava del torn de preguntes¡­ al president de la Generalitat. ?s m¨¦s, ha acabat el seu speech sense formular ni una sola q¨¹esti¨® a Torra. Total, aquest, encantat de la vida,no ha fet m¨¦s que rematar la feina seguint el mateix argumentari, igual que el portaveu de JxCat, Albert Batet, tot i que ell ja oficia sistem¨¤ticament de simple eco del president.

Fora de l¡¯hemicicle, les coses no s¨®n iguals. Al peu de les escales del Parlament, em trobo conversant amb dos portaveus de l¡¯Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi (JxCat) i Ernest Maragall (ERC). Artadi ve d¡¯anunciar el no als pressupostos d¡¯Ada Colau, i Maragall est¨¤ a punt de confirmar la seva abstenci¨®: quan no hi ha joc a la contra, les estrat¨¨gies s¡¯allunyen i Esquerra es pot sentir c¨°moda en el seu paper de cooperador necessari.