Dosis d¡¯esperan?a entre sang i metralla

El soldat, tocat sota una tempesta d¡¯acer de bales i metralla, deixa caure el fusell i es desploma amb un crit mentre els seus camarades segueixen corrent cap a les trinxeres enemigues. Queda est¨¨s retor?ant-se de dolor fins que dos sanitaris arriben fins a ell ¡ªamb tot el que cau!¡ª, el posen sobre una llitera i surten rabent, corrent en ziga-zaga per evitar els projectils. Gaireb¨¦ sembla que puguis sentir l¡¯un dir-li a l¡¯altre: ¡°Accelera, Mariano, que els feixistes no tiren flors¡±. El ferit gira el cap i deixa anar una generosa glopada de sang mentre el retiren de la batalla. Amb tot, encara ha tingut sort: est¨¤ en mans de la sanitat militar republicana de la Guerra Civil, que funcionava d¡¯una manera for?a r¨¤pida, moderna i eficient, tot i que el tr¨¤ngol, ateses les condicions de l¡¯¨¨poca (anest¨¨sia per ¨¨ter o b¨¦ punxant novoca?na als centres nerviosos), no l¡¯hi evitar¨¤ ning¨²: l¡¯espera un calvari m¨¨dic fins que li extreguin un tros de metralla i el cirurgi¨¤ el dipositi, amb un sonor i omin¨®s clic met¨¤l¡¤lic, al gibrell del quir¨°fan de campanya.

La seq¨¹¨¨ncia descrita pertany a un dels espectaculars v¨ªdeos de reconstrucci¨® hist¨°rica rodats per a l¡¯exposici¨® Un hospital a la batalla de l¡¯Ebre, consagrada a explicar com era la sanitat castrense a l¡¯ex¨¨rcit popular de la Rep¨²blica a partir de l¡¯experi¨¨ncia viscuda durant aquesta batalla a l¡¯hospital militar instal¡¤lat en un edifici del municipi del Molar (Priorat). El v¨ªdeo el protagonitzen membres de grups de reconstrucci¨® hist¨°rica abillats i equipats com els soldats de l¡¯¨¨poca. L¡¯exhibici¨®, que inclou escenografies, audiovisuals, la reconstrucci¨® d¡¯un quir¨°fan de l¡¯¨¨poca de la batalla (de juliol a novembre de 1938) i una extraordin¨¤ria col¡¤lecci¨® de medicina de guerra d¡¯aleshores (m¨¦s de mig miler d¡¯objectes hist¨°rics, incl¨°s un kit d¡¯amputacions), s¡¯inaugura aquest diumenge al mateix lloc on se situava l¡¯hospital militar, l¡¯edifici d¡¯oficines i la direcci¨® de la mina Linda Mariquita (!) del Molar.

El museu mostra el terrible dia a dia d¡¯un hospital en plena batalla

La mostra ¨¦s una primera fase del Centre d¡¯Interpretaci¨® del Molar, que tamb¨¦ incorpora un espai dedicat a l¡¯escola del CENU (Comit¨¨ de l¡¯Escola Nova Unificada, la renovaci¨® pedag¨°gica impulsada per la Generalitat per aconseguir una educaci¨® universal de qualitat), que entre 1936 i 1937 va funcionar al mateix edifici. L¡¯exposici¨® ¡ªuna gran producci¨® audiovisual i alhora una aut¨¨ntica aventura, amb un tractament (valgui la paraula) molt ¨¨pic¡ª tracta de submergir el visitant en el que era el gran i esfor?at dia a dia d¡¯un hospital militar enmig de la batalla. I de mostrar el progr¨¦s de la medicina en contrast amb els horrors de la guerra i la dimensi¨® humana de la gent que va patir i va servir humanit¨¤riament a la zona, especialment l¡¯esfor? abnegat dels metges, que treballaven en condicions dur¨ªssimes. El projecte ¨¦s una iniciativa de l¡¯Ajuntament del Molar, amb la museografia dissenyada per DIDPATRI (Did¨¤ctica i Patrimoni) de la Universitat de Barcelona, l¡¯actiu grup de recerca que dirigeix el catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Francesc Xavier Hern¨¤ndez. La instal¡¤laci¨®, executada per la firma Mol¨¨cula i assessorada per destacats especialistes en el tema de la sanitat militar republicana, com ara Carles Herv¨¤s, acumula l¡¯experi¨¨ncia d¡¯altres exposicions de DIDPATRI, com el Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya, el centre d¡¯interpretaci¨® de l¡¯aviaci¨® republicana de Santa Margarida i els Monjos, la mostra Donec Perficiam (Fins a la vict¨°ria) del Born o el Castell de la Trinitat.

Cal destacar la mostra impressionant, considerada la m¨¦s important de la seva classe al sud d¡¯Europa, de cirurgia i medicina de guerra (col¡¤lecci¨® Jordi Jara-Marina Jara i llegat de la fam¨ªlia Mauri-Serres), amb unes xeringues d¡¯agulles esfere?dores que fan feredat (¡°que et cagues¡±, subratlla Hern¨¤ndez) i sondes urin¨¤ries i serres per amputar que deunid¨®. Imaginar-se estirat en una llitera amb aquest instrumental a la tauleta del costat provoca veritables calfreds.

Amb aigua de Caraba?a

¡°Era el m¨¦s modern de l¡¯¨¨poca¡±, matisa Hern¨¤ndez, ¡°per¨° realment avui ens pot semblar terrible¡±. Eren temps sense antibi¨°tics, nom¨¦s amb sulfamides. I, aix¨° s¨ª, aigua de Caraba?a (tinguda per cicatritzant i desinfectant), i pegats Sor Virginia, emplastres per a tot. Caldria esperar a la Segona Guerra Mundial per poder-te fotre un misericordi¨®s xut de morfina sobre el terreny amb les syrette de les tropes dels EUA.

El director de DIDPATRI destaca que l¡¯exposici¨® serveix per mostrar gr¨¤ficament com era el dispositiu sanitari que marxava al costat de l¡¯ex¨¨rcit republic¨¤. ¡°Estava molt ben organitzat i inclo?a un tren quir¨°fan i un tren hospital. Hi havia tot un sistema escalonat des que es recollia els ferits al mateix camp de batalla fins que se¡¯ls traslladava als centres hospitalaris de la rereguarda, amb instal¡¤lacions interm¨¨dies en els punts corresponents de batall¨® i regiment, i hospitals de campanya en qu¨¨ se¡¯ls estabilitzava i es tractaven els casos m¨¦s urgents¡±. Un ferit a les 10 h a la serra de P¨¤ndols, per exemple, podia estar, si no hi havia massa activitat a¨¨ria enemiga, al Molar a les 12 h. L¡¯hospital del Molar estava instal¡¤lat a l¡¯edifici d¡¯oficines de l¡¯antiga mina de plom, propietat d¡¯una empresa alemanya, que responia al curi¨®s nom de Linda Mariquita (o Mina Loussa). Es pot suposar la conya amb qu¨¨ es prendrien el nom els combatents, almenys fins que els tocava ingressar-hi amb un tret.

¡°La mina va ser escenari de conflictes laborals importants el 1916, i l¡¯edifici va servir d¡¯escola republicana i de lloc d¡¯acollida per a refugiats¡±, continua Hern¨¤ndez. Durant la Batalla de l¡¯Ebre, es va convertir en hospital de campanya d¡¯urg¨¨ncia M2. Cada cos d¡¯ex¨¨rcit republic¨¤ tenia el seu dispositiu sanitari, en aquest cas es tractava del XV¨¨ Cos d¡¯Ex¨¨rcit (3r, 35a i 42a divisions) del tinent coronel Manuel Tag¨¹e?a, una de les principals forces de la Batalla de l¡¯Ebre. Entre els hospitals de campanya del contingent, que comptava amb 23 unitats sanit¨¤ries m¨°bils, hi havia l¡¯instal¡¤lat al Molar i el de la cova de Santa Ll¨²cia, a un quil¨°metre de La Bisbal de Falset, del qual tamb¨¦ es parla a l¡¯exposici¨®. Uns dies abans de comen?ar la Batalla de l¡¯Ebre, la cova ¡ªun gran abric natural¡ª va ser habilitada i equipada amb 80 llits, un quir¨°fan i un dip¨°sit de medicines. A l¡¯entrada es classificaven els ferits en tres grups: els que calia operar amb urg¨¨ncia, els que podien esperar i els casos pitjors, que ja nom¨¦s podien aspirar a cures pal¡¤liatives. En aquest singular hospital rupestre, com en el del Molar ¡ªobert al setembre per descongestionar el de la cova¡ª, es van realitzar cures de tot tipus: a soldats republicans i a presoners i civils de la zona.

Hospitals m¨°bils

Als hospitals de campanya es tractaven els ferits, i despr¨¦s se¡¯ls s¡¯evacuava a la rereguarda, a Reus, Tarragona o Barcelona. Al front de l¡¯Ebre funcionaven com a primera l¨ªnia sanit¨¤ria els Auto-chir, o hospitals volants, combois de dos camions en un dels quals viatjava el personal m¨¨dic, i en l¡¯altre hi havia l¡¯instrumental per a les cures d¡¯urg¨¨ncia, a m¨¦s d¡¯un grup electrogen. Aquests equips recorrien el front i donaven suport als hospitals est¨¤tics, com el de la cova i el del Molar. L¡¯hospital del Molar, amb una vintena de llits, tenia l¡¯inconvenient que no estava connectat amb la xarxa ferrovi¨¤ria i calia evacuar els ferits amb un sistema d¡¯ambul¨¤ncies cap a Guiamets.

¡°Als Auto-chir¡±, explica Hern¨¤ndez, ¡°vam trobar gent tan abnegada i interessant com el capit¨¤ cirurgi¨¤ Miquel Gras i Artero (1910-1999), cap de l¡¯equip quir¨²rgic de l¡¯ex¨¨rcit republic¨¤ de 1936 a 1939, que dirigia a l¡¯Ebre mateix un dels equips, que solien consistir en dos metges cirurgians, un assistent, un soldat transfusionista, dues infermeres i un desinfectador (en baixar del cami¨® ruixava de Zotal i pintava de blanc qualsevol espai en el qual es fessin operacions), a m¨¦s de xofers, un electricista i uns quants soldats de suport¡±. El sistema d¡¯assist¨¨ncia de ferits en primera l¨ªnia, amb l¡¯¨¨mfasi en l¡¯actuaci¨® immediata i el trasllat r¨¤pid, recorda poderosament, salvant les dist¨¤ncies (la Rep¨²blica no disposava d¡¯helic¨°pters, encara per desenvolupar), el sistema utilitzat avui dia per un ex¨¨rcit tan obsessionat a atendre les baixes com l¡¯israeli¨¤, el Tsahal.

¡°?s tan dif¨ªcil crear un home i tan f¨¤cil destruir-lo¡±, anota una brigadista

Gras, que va acumular una gran experi¨¨ncia a la guerra i despr¨¦s va ser pioner en el camp de la cirurgia pl¨¤stica a Catalunya, va deixar una important¨ªssima documentaci¨®, en llibretes escrites a m¨¤, de tots els casos de ferits que va tractar. En aquestes notes assenyala el nom, la ferida, el diagn¨°stic, el tractament i la sort final del ferit. Entre el 25 i el 29 de juliol de 1938, Gras va atendre 25 ferits a la cova de Santa Ll¨²cia, dels quals nou van morir. Cal imaginar, darrere de les fredes estad¨ªstiques, l¡¯escorxador que va ser la Batalla de l¡¯Ebre, els crits i el dolor sobre les lliteres i la taula d¡¯operacions, l¡¯atrocitat de les ferides, el cansament mortal dels cirurgians, la sang omnipresent, els membres amputats i tota la dantesca escena de la pr¨¤ctica m¨¨dica enmig dels combats. La brigadista, fot¨°grafa i cap de personal m¨¨dic Winifred Bates va apuntar esglaiada, despr¨¦s d¡¯una estada a la cova: ¡°?s tan dif¨ªcil crear un home i tan f¨¤cil destruir-lo per una explosi¨®¡±.

¡°A les fitxes m¨¨diques treus el cap a la guerra aut¨¨ntica, tants anys despr¨¦s¡±, diu l¡¯historiador. ¡°Llegeixes coses com: ¡®Fractura de crani amb vessament de massa cerebral¡¯, o ¡®ferit pel mateix fusell¡¯, una refer¨¨ncia a un cas d¡¯automutilaci¨® per fugir del front. Calculem que pel Molar van passar, en els dos mesos que va estar actiu (del 15 de setembre al 15 de novembre), un miler i mig de ferits; cent van morir i van ser enterrats all¨¤ mateix. Als altres se¡¯ls va evacuar, cosa que no vol dir que sobrevisquessin¡±. Algunes cures, com la del nen amb el parietal obert per una bomba, s¨®n gaireb¨¦ miraculoses.

En la muse?tzaci¨® de l¡¯antic hospital del Molar juguen un paper fonamental les col¡¤leccions de material m¨¨dic. Entre els objectes que s¡¯exposen (inclosos uns ¡°trinxadors¡± met¨¤l¡¤lics per triturar la carn i fer-la comestible als soldats que han perdut la mand¨ªbula, o b¨¦ la mascareta per inhalar ¨¨ter Ombr¨¦danne), hi ha l¡¯instrumental de l¡¯¨¨poca per a transfusions. Precisament, un dels m¨¦s avan?ats en les transfusions en el camp de batalla, el metge brit¨¤nic comunista d¡¯origen sud-afric¨¤ i membre de les Brigades Internacionals Reginald Saxton, va estar operant a Santa Ll¨²cia. Una foto mostra un jove transfusionista aguantant l¡¯ampolla de sang: ¨¦s Joan Mauri, la fam¨ªlia del qual, els Mauri-Serres, han donat el seu fons m¨¨dic. De Saxton, que va establir unitats m¨°bils de transfusi¨® de sang (encara no hi havia plasma) equipades amb refrigeradors i que va atendre el fill de Vanessa Bell, es recorda que va arribar a usar sang de cad¨¤vers per a les transfusions, un m¨¨tode llan?at pels sovi¨¨tics (Serguei Iudin, als anys trenta) que li va comportar l¡¯apel¡¤latiu de Doctor Mort. Ens trobem, ¨¦s clar, en els dominis del metge canadenc Norman Bethune, que va salvar milers de vides a la guerra amb les seves noves t¨¨cniques de transfusi¨® de sang in situ i que apareix en la novel¡¤la d¡¯Almudena Grandes Los pacientes del doctor Garc¨ªa com a mestre del seu metge protagonista. Hern¨¢ndez recorda que a Catalunya, durant la Guerra Civil, el doctor barcelon¨ª Frederic Duran Jord¨¤ va crear una metodologia per a les transfusions que inclo?a ampolles a pressi¨®, que feien entrar la sang directament en clavar-la, i una efectiva xarxa de donants de sang a la rereguarda.

Ferides amb mala olor

Un dels punts forts de l¡¯exposici¨® del Molar ¨¦s la reconstrucci¨® en v¨ªdeo d¡¯una operaci¨® a un ferit en combat segons l¡¯anomenat m¨¨tode Trueta (o tamb¨¦ m¨¨tode espanyol, o catal¨¤, o cura oclusiva). Aquest m¨¨tode, molt usat en casos de guerra, consisteix a netejar acuradament la ferida, tallar i desembridar amb bistur¨ª les vores malparades, extreure tots els cossos estranys (metralla, terra, etc¨¨tera) i tallar tots els trossos de m¨²scul lacerats i amb mala circulaci¨® sangu¨ªnia, fins a deixar la ferida completament neta i amb bona circulaci¨® i immobilitzar-la en un embenat d¡¯escaiola tancat. La immobilitzaci¨® alenteix la circulaci¨® limf¨¤tica, i amb aix¨° es prev¨¦ l¡¯extensi¨® dels microbis a partir de la ferida, com passa en el cas de la gangrena gasosa. El m¨¨tode, inventat abans de la utilitzaci¨® dels antibi¨°tics, evita amputacions. ¡°Fa una mala olor que t¡¯hi cagues¡±, apunta Hern¨¤ndez, per¨° ja el doctor Rodolfo Matas va puntualitzar molt gr¨¤ficament el 1939, despr¨¦s d¡¯experimentar el m¨¨tode a la Guerra Civil, que ¡°no tot el formatge que fa pudor ¨¦s dolent¡±. A la reconstrucci¨® realista s¡¯ha fet servir cansalada per simular la ferida del soldat de l¡¯operaci¨®.

Hern¨¤ndez opina que el b¨¤ndol republic¨¤ va mostrar en l¡¯aspecte de la sanitat militar m¨¦s inventiva, pragmatisme i capacitat d¡¯improvisar que el franquista, segurament perqu¨¨ mantenia, diu, una relaci¨® m¨¦s fluida amb la societat civil. ¡°L¡¯avantatge ¨¦s l¡¯entusiasme i l¡¯acc¨¦s de metges sortits directament de les facultats i no procedents de l¡¯Ex¨¨rcit. A la banda negativa hi ha el desordre i de vegades la poca adequaci¨® a la reglamentaci¨® militar¡±.

Curiosament, els metges de campanya valoraven molt tenir al costat un bon barber: era essencial tenir ben rasurades les ¨¤rees corporals en qu¨¨ calia intervenir.

Pel que fa al respecte pel personal m¨¨dic, Hern¨¤ndez assenyala que regnava en els dos b¨¤ndols. Generalment no es disparava als sanitaris ni es bombardejava els hospitals de campanya. Tot i que L¨ªster (el fam¨®s comandant del V Cos, no s¡¯ha de confondre amb Joseph Lister, creador d¡¯antis¨¨ptics com el Listerine), que era molt estricte, va arribar a treure un metge de la sala d¡¯operacions i fer-lo afusellar per derrotista, explica Hern¨¤ndez.