Joan Margarit, premi Cervantes 2019
El poeta catal¨¤, que recentment ha publicat les seves obres completes sota el t¨ªtol de 'Tots els poemes (1975-2015)' rep el guard¨® m¨¦s prestigi¨®s de les lletres en castell¨¤, dotat amb 125.000 euros
El poeta Joan Margarit i Consarnau (Sana¨¹ja, 81 anys) ha estat reconegut aquest dijous amb el guard¨® m¨¦s prestigi¨®s de les lletres en tot l'¨¤mbit del castell¨¤, el Premi Miguel de Cervantes, dotat amb 125.000 euros. El ministre de Cultura i Esport en funcions, Jos¨¦ Guirao, i la guanyadora del 2018, la poeta uruguaiana Ida Vitale, han estat els encarregats de revelar el nom del premiat en aquesta edici¨®, escollit d'entre els candidats que proposa la Reial Acad¨¨mia de la Llengua Espanyola (RAE).
Sobre les dues de la tarda, Guirao i Vitale han entrat plegats a la sala de premsa per anunciar la decisi¨®. El ministre ha volgut llegir un poema del guanyador abans de pronunciar el seu nom, allargant la intriga i esvaint una inc¨°gnita: no rebria el premi una dona. No llencis les cartes d'amor?ha estat el poema triat, recitat en castell¨¤, i en concloure els ¨²ltims versos ("i les cartes d'amor que haur¨¤s guardat / la teva ¨²ltima literatura"), ha anunciat que es tractava de Joan Margarit, "un grand¨ªssim poeta en llengua espanyola i catalana". Posteriorment ha agra?t al jurat la seva tasca i ha llegit un comunicat en qu¨¨ ha destacat "la profunda transcend¨¨ncia i l¨²cid llenguatge sempre innovador" amb el qual "ha enriquit tant la llengua castellana com la catalana i representa la pluralitat de la cultura peninsular en una dimensi¨® universal".
Espont¨¤nia i divertida, Ida Vitale no ha dubtat a explicar ¨Ccontravenint la discreci¨® que normalment impera en les deliberacions del jurat¨C que ella hi estava "en dissid¨¨ncia". El poema que ha llegit el ministre ha dit que la va "guanyar molt" per¨° ha aclarit que el seu candidat era Enrique Vila-Matas, a qui no coneix personalment, per¨° amb l'obra del qual ha gaudit molt. "Haver de jutjar tota la literatura que has llegit ¨¦s for?a horrible", ha afirmat divertida. "Quedes exempta de l'error quan es premia aix¨° que no conec i tot plegat t'obliga a llegir un munt d'autors. Cal pensar que els altres en el jurat en saben m¨¦s, n'entenen m¨¦s i s¨®n m¨¦s futur". El ministre afectuosament l'ha repr¨¨s per explicar m¨¦s del compte per¨° Vitale va seguit amb les seves explicacions. "M'agrada llegir en prosa Vila-Matas. ¨¦rem quatre que est¨¤vem amb ell, per¨° es vota pel passat o l'esperan?a de futur. Un jurat ¨¦s una experi¨¨ncia qu¨ªmica amb resultats impredictibles. Jo encara no entenc com em van votar a mi". El ministre ha respost, tancant la discussi¨®: "Jo tampoc, perqu¨¨ no hi era, per¨° com a lector de poesia m'ha alegrat molt i aquest any estic molt content tamb¨¦ amb el premi a Margarit".?
Preguntat sobre la pluralitat a la qual al¡¤ludia el jurat i que en aquesta ocasi¨® no s'ha bolcat cap a la literatura de l'altra banda de l'Atl¨¤ntic, el ministre ha parlat de com l'any passat ja es va trencar "la regla no escrita" que en anys alterns guanyava un espanyol o un llatinoameric¨¤, en ser premiada Ida Vitals despr¨¦s de Sergio Ramirez, nicarag¨¹enc. L'¨²ltim autor espanyol que va rebre el guard¨® va ser el tamb¨¦ catal¨¤ Eduardo Mendoza, el 2016.?"Aquest any tamb¨¦ hi havia candidats llatinoamericans", ha explicat. Guirao ha confirmat que s'havien posat en contacte amb Margarit i que estava feli? i content, i ha recordat que la setmana vinent el poeta recull el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana.
Margarit, arquitecte a m¨¦s de poeta (va fer el c¨¤lcul d'estructures de la Sagrada Fam¨ªlia, va ser catedr¨¤tic de l'Escola T¨¨cnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i t¨¦ un llibre titulat, precisament, C¨¤lcul d'estructures), ha publicat recentment?Per tenir casa cal guanyar la guerra?(tamb¨¦ en castell¨¤), una autobiografia en prosa dels seus anys joves.?¡°Aquest llibre¡±, va explicar a EL PA?S, ¡°¨¦s l'ep¨ªleg de la meva obra completa. L'inter¨¨s a esbrinar per qu¨¨ la meva vida ha estat la que ha estat i no una altra. No hi ha persona que hagi meditat i utilitzat la seva ment que no es faci aquesta pregunta¡±. El llibre intenta entendre, doncs, l'¨¨poca de la Guerra Civil, d'enorme influ¨¨ncia en la seva joventut, que va transc¨®rrer entre la seva Catalunya natal i Tenerife, on es va traslladar amb la seva fam¨ªlia als 14 anys.?¡°Hem nascut en un pa¨ªs que no ¨¦s qualsevol cosa i en una ¨¨poca que no ¨¦s qualsevol cosa. Ens ha costat molts morts, moltes baralles, molta gent infeli? i molt desgraciada¡±, va sentenciar. M¨¦s recentment s'ha editat?Una mujer mayor?(La cama sol), una reflexi¨® de Margarit entorn de la pintura de la portuguesa Paula Rego. Aquest 2019, l'editorial Austral va presentar una versi¨® biling¨¹e de les seves obres completes a?Todos los poemas (1975-2015).
Al maig, Margarit?va ser reconegut amb el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana, dotat amb 42.100 euros.?El jurat va definir l'escriptor, signatari d'una trentena de poemaris en castell¨¤ i catal¨¤, com ¡°el gran art¨ªfex de la poesia com a instrument moral¡±. Segons va interpretar l'escriptor, es tracta efectivament d'un instrument ¡°b¨¤sicament, de defensa pr¨°pia, de defensa moral davant la teva pr¨°pia vida". "La poesia no ¨¦s literatura, ¨¦s una altra cosa¡±,?va declarar l'autor de No era lluny ni dif¨ªcil?(2010) o?Llegas tarde a tu tiempo?(1999-2002) en una entrevista amb aquest diari a casa seva, a Sant Just Desvern, molt a prop de Barcelona.?
En l'acte d'anunci del guanyador, la poeta Ida Vitale ha lloat la qualitat de l'escriptura de Margarit en escoltar un dels seus poemes, llegit per Guirao, No llencis les cartes d'amor, que diu: "Elles no t'abandonaran. / Passar¨¤ el temps, s'esborrar¨¤ el desig /?¨Caquesta fletxa d'ombra¨C /?i els rostres sensuals, intel¡¤ligents, bell¨ªssims, /?s'ocultaran en un mirall dins teu. /?Cauran els anys i avorrir¨¤s els llibres. / Davallar¨¤s encara?/?i perdr¨¤s, fins i tot, la poesia. /?El soroll de ciutat als vidres /?anir¨¤ esdevenint l'¨²nica m¨²sica, /?i les cartes d'amor que haur¨¤s guardat /?la teva ¨²ltima literatura".
Instaurat el 1976, el Premi Cervantes ha reconegut escriptors del nivell del mexic¨¤ Octavio Paz, l'hispanoperu¨¤ Mario Vargas Llosa i l'espanyol Camilo Jos¨¦ Cela, tots tres guanyadors del Nobel. Dels 45 agraciats fins avui (el 1979 el premi es va lliurar ex aequo a l'argent¨ª Jorge Luis Borges i l'espanyol Gerardo Diego), nom¨¦s cinc han estat dones: la fil¨°sofa espanyola Mar¨ªa Zambrano (1988); l'escriptora cubana Dulce Mar¨ªa Loynaz (1992); l'escriptora espanyola Ana Mar¨ªa Matute (2010); l'escriptora i periodista mexicana Elena Poniatowska (2013); i la poeta uruguaiana Ida Vitale (2018). Per pa?sos, Espanya s'imposa amb 23 guardons, seguida de M¨¨xic (6), l'Argentina (4), Xile (3), Cuba (3), l'Uruguai (2), Col¨°mbia (1), Nicaragua (1), el Paraguai (1) i el Per¨² (1).
El lliurament del premi tindr¨¤ lloc, com cada any, el 23 d'abril al Paranimf de la Universitat d'Alcal¨¢ de Henares (Madrid), ciutat que va veure n¨¦ixer l'autor del Quixot. Despr¨¦s de l'edici¨® del 1979, es va establir que el premi no es pot repartir, ni tampoc atorgar-se a t¨ªtol p¨°stum o declarar-se desert. Des del 2008, els dos ¨²ltims premiats formen part del jurat. Nomenat aquesta tardor, aquest 2019 el formaven l'autor nicarag¨¹enc guanyador el 2017, Sergio Ramirez; i Ida Vitale, uruguaiana guanyadora del 2018; Paz Battaner, designada per la RAE; Pablo de Sant¨ªs, per l'Acad¨¨mia Argentina de les Lletres; Mar¨ªa Luisa Sotelo, designada per la Confer¨¨ncia de Rectors de les Universitats Espanyoles; Bernal Herrera, en nom de la Uni¨® d'Universitats d'Am¨¨rica Llatina; Raquel Caleya, per l'Institut Cervantes; Eduardo Lago, designat per la Direcci¨® General del Llibre; Arsenio Escolar, en representaci¨® de les Associacions de Periodistes d'Espanya; Leticia Amato, per la Federaci¨® Llatinoamericana de Periodistes; i Susan Byme, en nom de l'Associaci¨® Internacional d'Hispanistes. Va actuar com a secretari Carlos Alberdi, director del gabinet del ministre, i Bego?a Cerro va ser la secret¨¤ria d'actes.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.