La r¨¤bia

Hi ha pares ¡ªjo n¡¯he conegut un¡ª orgullosos que els seus fills participin en els disturbis, extremament violents, que ens regalen aquests temps de fanatisme desbocat. Els exalta la inconsci¨¨ncia moral amb qu¨¨ prenen consci¨¨ncia pol¨ªtica; la noblesa humana ¡ªtan sols comparable a les lluites per la igualtat racial i els drets fonamentals¡ª, i el coneixement inf¨²s de la veritat que habita en els cors que bomben sang nova. Els exalta el mimetisme col¨¨ric dels seus fills. ¡°S¡¯han anat carregant de r¨¤bia...¡±, diu el meu interlocutor. ?s el mateix argument que s¡¯ha fet servir per explicar-se els combats de la banlieue de Par¨ªs, els assalts furiosos als campus de les universitats nord-americanes o els salvatges aldarulls de Santiago de Xile: per damunt de qualsevol altra condici¨®, pel sol fet de sortir al carrer amb la perempt¨°ria necessitat de satisfer la r¨¤bia, els assaltants es constitueixen en v¨ªctimes, i, en conseq¨¹¨¨ncia, tota forma de viol¨¨ncia que puguin exercir no pot ser considerada res m¨¦s que autodefensa.

A prop¨°sit del victimisme, llegeixo a Mem¨°ria o caos, un nou assaig de Valent¨ª Puig escrit a contrapel de la vulgaritat moral dels nostres dies, que aquesta aspiraci¨® ¡°¨¦s un obstacle per a la consolidaci¨® de les societats obertes¡±. Ho ¨¦s perqu¨¨, com a ideologia ¡ªValent¨ª Puig tamb¨¦ constata que el victimisme ¨¦s la ideologia de l¡¯ego¡ª, no posseeix cap altre argument que el del greuge, la supeditaci¨® dels interessos socials als impulsos emocionals dels individus adscrits a les diverses sectes; i perqu¨¨ el greuge, per la seva naturalesa imagin¨¤ria, ¨¦s permanentment irreparable i nom¨¦s pot generar una societat cada vegada m¨¦s embogida per conflictes absurds. Els projectes identitaris, des dels nacionalismes fins a la ideologia de g¨¨nere, no poden assolir una situaci¨® de rep¨°s sense contradir la pr¨°pia naturalesa, que els condemna a patir eternament les mortificacions de la r¨¤bia.

Si al victimisme hi ajuntem la desconnexi¨® del passat, que nom¨¦s es vol veure, en estat m¨ªtic, com una font de r¨¤bia per atacar el present; el menyspreu de la tradici¨® cultural, i la falta d¡¯agra?ment pels beneficis de viure en una societat regida per la llei i l¡¯ordre, convindrem que la vulgaritat moral pot acabar destruint com una plaga de t¨¨rmits els fonaments que ens constitu?en. Ho va pronosticar Jos¨¦ Ortega y Gasset a La rebeli¨®n de las masas i, noranta anys m¨¦s tard, ho corrobora Valent¨ª Puig a Mem¨°ria i caos: ¡°La idea d¡¯un cont¨ªnuum de civilitzaci¨® europea va sobreviure als totalitarimes per¨° decau davant la convulsi¨® dels costums¡±.